Picacho - Aljibe - Canuto del Montero 2020-02-22 9:00
near Alcalá de los Gazules, Andalucía (España)
Viewed 1851 times, downloaded 65 times
Trail photos
Itinerary description
Picacho - Aljibe - Canuto del Montero 2020-02-22 9:00
Català - Castellano
Aquesta és una ruta interessant a través del Parque Natural Los Arcornocales -m’ho va ben aconsellar la meva cunyada que és gaditana... mil gràcies Maribel!!- He sortit directe de l’hotel Medina Sidonia, i amb poc més de 30’ ja hi ets.
Comença a un punt fàcil d’arribar i aparcar el cotxe. La primera part (fins el Picacho) i la darrera (la pista que baixa directe d'Aljibe) estan ben assenyalades, la resta a vegades hi ha un corriol fàcil de seguir, altres cal anar buscant el millor punt per caminar i seguir de tant en tant el track. En alguns moments no hi ha ni tan sols corriolet, i cal anar realment a través dels matolls -si és de pujada és molt cansat i de baixada ... rellisca-. La part més perdedora és baixant d’Aljibe, al costat del Rio del Montero -millor portar el track i anar buscant els trams on hi ha corriol-.
Cal dir que les vistes són excepcionals, especialment des dels pics que anirem assolint i mirant al embasament de Barbate. També s’arriba a veure el mar.
Està ple de fauna, he vist un bon nombre de porcs senglars -de fet, abans els he sentit i després els he vist- i un cérvol. També he vist volar varies grans aus rapinyaires, i un insecte que no havia vist mai anomenat l'Aceitera Común (Berberomeloe majalis), tenen un cicle de vida complexa. La botànica, amb un abundant flora, m’ha donar la sensació de ser a primavera. Les roques lluents, molt característiques, amb tonalitats ocres en algun punt, algunes amb "cadiretes". El vent constant, molt fort a dalt de tot dels pics i espectacular en algunes “gargantas” -baixant del Picacho, em tirava literalment a terra-.
Per cert, en aquest parc cal demanar permís de pas, amb un mínim de 10 dies d'antelació, el nou email és: pnalcornocales.dtca.cagpds@juntadeandalucia.es (com veieu fàcil de recordar ;-))) i en el moment que estic escrivint a la seva web site encara surt aquest antic: pn.alcornocales.capder@juntadeandalucia.es ;-( ... per aquest motiu els meus primers emails no tenien resposta). Crec que no he passat per cap zona privada amb el pas prohibit -però no n'estic segur-... en tot cas no he tingut que saltar cap tanca, sempre hi han portes. Si no hi ha cap senyal de caça, crec que els propieraris permeten el pas a senderistes. Millor sempre telefonar a informació del parc: +34 856 587 508 i us atendran molt bé.
Com veieu, difícil tan sols per que és un xic perdedor i alguns trams són de caminar feixuc. Per la resta, és fàcil.
Com a curiositat, m'he trobat al punt de partida uns cinc caminadors, de diferents edats, molt simpàtics amb un gos poruc, i els he retrobat de nou quan baixava del Picacho. Després he trobar un grup nombrós de caminants al final de la baixada del Canuto del Montero, un m'ha parlat en català, havia viscut uns anys a Sabadell i coneixia molt bé l'Empordà... molt agradables començaven la pujada ;-)
Salut i Cames!!
__________________________________________________________________________________
Esta es una ruta interesante a través del Parque Natural Los Arcornocales -me lo aconsejó perfectamente mi cuñada que es gaditana... mil gracias Maribel!!- He salido directamente del hotel Medina Sidonia, y con poco más de 30’ ya estás en el punto de partida.
Empieza en un punto fácil de llegar y de aparcar el coche. La primera parte (hasta el Picacho) y la última (la pista que baja directa de Aljibe) están muy bien señaladas, el resto a veces hay una vereda fácil de seguir, otras hay que ir buscando el mejor punto para andar y seguir de vez en cuando el track. En algunos momentos no hay ni siquiera sendero, y hay que ir realmente a través de los matorrales -si es de subida es muy cansado-. La parte más perdedora es bajando de Aljibe, junto a Rio del Montero -mejor llevar el track-.
Hay que decir que las vistas son excepcionales, especialmente las de los picos que iremos alcanzando y las del embalse de Barbate. También se llega a ver el mar.
Está lleno de fauna, he visto un buen número de jabalíes -de hecho, antes los he oído y después visto- y un ciervo. La botánica, con una abundante flora, me ha dado la sensación de ser primavera. Las rocas relucientes, muy características. El viento constante, muy fuerte arriba de todo de los picos y espectacular en algunas “gargantas” -bajando del Picacho, me echaba a tierra-.
Por cierto, en este parque hay que solicitar permiso de paso, con un mínimo de 10 días de antelación, el nuevo email es: pnalcornocales.dtca.cagpds@juntadeandalucia.es (como veis fácil de recordar ;-) y en el momento que estoy escribiendo en su web sigue sale este: pn.alcornocales.capder@juntadeandalucia.es ;-( ... por este motivo mis primeros emails no obtenían respuesta). Creo que no he pasado por ninguna finca privada con el paso prohibido... en todo caso no he tenido que saltar ninguna valla, siempre hay puertas. Creo que si no hay actividad de caza, se pertite a los senderistas pasar. Mejor siempre llamar: +34 856 587 508 a mi me atendieron muy bien.
Como veis, difícil tan solo por que hay tramos que son difíciles de seguir i otros que, al no haber sendero, con los matorrales se hace de difícil caminar. El resto es fácil.
Como curiosidad, me he encontrado en el punto de partida unos cinco caminadores, de diferentes edades, muy simpáticos con un perro asustadizo, y los he reencontrado ya de bajada del Picacho. Después he encontrado un grupo numeroso de caminants al final de la bajada del Canuto del Montero, uno me ha hablado en catalán, había vivido unos años en Sabadell y conocía muy bien el Ampurdán... muy agradables empezaban la subida... ;-)
Salud y Piernas!! Salut i Cames!!
Català - Castellano
Aquesta és una ruta interessant a través del Parque Natural Los Arcornocales -m’ho va ben aconsellar la meva cunyada que és gaditana... mil gràcies Maribel!!- He sortit directe de l’hotel Medina Sidonia, i amb poc més de 30’ ja hi ets.
Comença a un punt fàcil d’arribar i aparcar el cotxe. La primera part (fins el Picacho) i la darrera (la pista que baixa directe d'Aljibe) estan ben assenyalades, la resta a vegades hi ha un corriol fàcil de seguir, altres cal anar buscant el millor punt per caminar i seguir de tant en tant el track. En alguns moments no hi ha ni tan sols corriolet, i cal anar realment a través dels matolls -si és de pujada és molt cansat i de baixada ... rellisca-. La part més perdedora és baixant d’Aljibe, al costat del Rio del Montero -millor portar el track i anar buscant els trams on hi ha corriol-.
Cal dir que les vistes són excepcionals, especialment des dels pics que anirem assolint i mirant al embasament de Barbate. També s’arriba a veure el mar.
Està ple de fauna, he vist un bon nombre de porcs senglars -de fet, abans els he sentit i després els he vist- i un cérvol. També he vist volar varies grans aus rapinyaires, i un insecte que no havia vist mai anomenat l'Aceitera Común (Berberomeloe majalis), tenen un cicle de vida complexa. La botànica, amb un abundant flora, m’ha donar la sensació de ser a primavera. Les roques lluents, molt característiques, amb tonalitats ocres en algun punt, algunes amb "cadiretes". El vent constant, molt fort a dalt de tot dels pics i espectacular en algunes “gargantas” -baixant del Picacho, em tirava literalment a terra-.
Per cert, en aquest parc cal demanar permís de pas, amb un mínim de 10 dies d'antelació, el nou email és: pnalcornocales.dtca.cagpds@juntadeandalucia.es (com veieu fàcil de recordar ;-))) i en el moment que estic escrivint a la seva web site encara surt aquest antic: pn.alcornocales.capder@juntadeandalucia.es ;-( ... per aquest motiu els meus primers emails no tenien resposta). Crec que no he passat per cap zona privada amb el pas prohibit -però no n'estic segur-... en tot cas no he tingut que saltar cap tanca, sempre hi han portes. Si no hi ha cap senyal de caça, crec que els propieraris permeten el pas a senderistes. Millor sempre telefonar a informació del parc: +34 856 587 508 i us atendran molt bé.
Com veieu, difícil tan sols per que és un xic perdedor i alguns trams són de caminar feixuc. Per la resta, és fàcil.
Com a curiositat, m'he trobat al punt de partida uns cinc caminadors, de diferents edats, molt simpàtics amb un gos poruc, i els he retrobat de nou quan baixava del Picacho. Després he trobar un grup nombrós de caminants al final de la baixada del Canuto del Montero, un m'ha parlat en català, havia viscut uns anys a Sabadell i coneixia molt bé l'Empordà... molt agradables començaven la pujada ;-)
Salut i Cames!!
__________________________________________________________________________________
Esta es una ruta interesante a través del Parque Natural Los Arcornocales -me lo aconsejó perfectamente mi cuñada que es gaditana... mil gracias Maribel!!- He salido directamente del hotel Medina Sidonia, y con poco más de 30’ ya estás en el punto de partida.
Empieza en un punto fácil de llegar y de aparcar el coche. La primera parte (hasta el Picacho) y la última (la pista que baja directa de Aljibe) están muy bien señaladas, el resto a veces hay una vereda fácil de seguir, otras hay que ir buscando el mejor punto para andar y seguir de vez en cuando el track. En algunos momentos no hay ni siquiera sendero, y hay que ir realmente a través de los matorrales -si es de subida es muy cansado-. La parte más perdedora es bajando de Aljibe, junto a Rio del Montero -mejor llevar el track-.
Hay que decir que las vistas son excepcionales, especialmente las de los picos que iremos alcanzando y las del embalse de Barbate. También se llega a ver el mar.
Está lleno de fauna, he visto un buen número de jabalíes -de hecho, antes los he oído y después visto- y un ciervo. La botánica, con una abundante flora, me ha dado la sensación de ser primavera. Las rocas relucientes, muy características. El viento constante, muy fuerte arriba de todo de los picos y espectacular en algunas “gargantas” -bajando del Picacho, me echaba a tierra-.
Por cierto, en este parque hay que solicitar permiso de paso, con un mínimo de 10 días de antelación, el nuevo email es: pnalcornocales.dtca.cagpds@juntadeandalucia.es (como veis fácil de recordar ;-) y en el momento que estoy escribiendo en su web sigue sale este: pn.alcornocales.capder@juntadeandalucia.es ;-( ... por este motivo mis primeros emails no obtenían respuesta). Creo que no he pasado por ninguna finca privada con el paso prohibido... en todo caso no he tenido que saltar ninguna valla, siempre hay puertas. Creo que si no hay actividad de caza, se pertite a los senderistas pasar. Mejor siempre llamar: +34 856 587 508 a mi me atendieron muy bien.
Como veis, difícil tan solo por que hay tramos que son difíciles de seguir i otros que, al no haber sendero, con los matorrales se hace de difícil caminar. El resto es fácil.
Como curiosidad, me he encontrado en el punto de partida unos cinco caminadores, de diferentes edades, muy simpáticos con un perro asustadizo, y los he reencontrado ya de bajada del Picacho. Después he encontrado un grupo numeroso de caminants al final de la bajada del Canuto del Montero, uno me ha hablado en catalán, había vivido unos años en Sabadell y conocía muy bien el Ampurdán... muy agradables empezaban la subida... ;-)
Salud y Piernas!! Salut i Cames!!
Waypoints
Comments (2)
You can add a comment or review this trail
Pedazo ruta que te has montado, quillo!!
Salut amic!!
Es que no podía desaprovechar la oportunidad de conocer este Parque Natural Los Alcornocales ;-)
La propera vegada tocarà el de més al Nord, el Parque Natural de Grazalema.
Salut i Cames!!