Picamoixons La Cogulla Lilla Puigcabrer 2 x 100 cims

Picamoixons La Cogulla Lilla Puigcabrer

Excursió que permet fer dos “100 cims” en un sol dia sense massa dificultat. Feta a l’hivern, un dia clar,. Sentit antihorari.

He estat mirant diversos tracks per fer el Puigcabrer i la Cogulla al hora. Algú fa els dos junts però passa de 20 Km i ho trobo massa llarg.

En auto anem fins a Picamoixons, venim de Valls (T-742) i travessem quasi tot el poble, ens desviem pel carrer Sant Salvador (una estreta pista cimentada), passem per un pont sota la via del tren i anem aparcar en una cruïlla de pistes on hi caben just un o dos autos. Així escurçarem 3-4 Km.

Comencem a caminar per una pista asfaltada que va fins al nucli de Fontscaldes (municipi de Valls), anem entre camps d’ametllers i oliveres, molts amb rec gota/gota.

Abans d’entrar a Fontscaldes, davant una casa mig enrunada (Hostal Vell) trenquem a l’esquerra. Anem una estona per una pista amb un barranc a la dreta, fins que el creuem i agafem un sender (anomenat del Yeti ?) que en forta pujada ens porta fins la carretera N-240. Vigilant molt , la creuem i seguim per sender en la mateixa direcció, sempre amunt fins arribar a la Punta Eixoriguer. Es l’extrem sud-oest de la Serra Carbonera, que separa la Conca de Barberà de l’Alt Camp.
Ja veiem les antenes de la Cogulla (786 m), anem planejant fins la pujada al 100 cim, que té una gran Creu de ferro amagada pels edificis de les antenes. Malgrat aquestos artefactes te molt bona vista de la Conca de Barberà, veiem Montblanc sota la Serra de Prades i el Pirineu cap el Nord. La serra Carbonera segueix cap al NE, destaca el Tossal Gros (867) que varem fer des Figuerola del Camp.
Mes a llevant, el Pla de Santa Maria, cap al Sud , Valls i el Mar.

Baixem de les antenes per l’ampla pista fins trobar el senyal del GR-7, ara per un sender , força malmés per les motos, baixem fins la N-240 que travessem altre cop per entrar a Lilla, ara pedania de Montblanc.
Trenquem a la nostra esquerra i sortim del poblet. Ens dirigim per pista cap a la ermita de Sant Fructuós i seguim endavant, veiem el inacabat Pont de la Rovina (primera carretera Coll de Lilla) i sempre per pistes arribem al Coll Vell.
Deixem a la dreta la pista que puja cap al bosc del Teix i seguim recte endavant direcció sud. Anem baixant sobre l’antiga carretera Tarragona a Montblanc, que per l’empedrat sembla haver estat part de la via romana de Ilerda a Tarraco. Ens anem creuant amb una conducció soterrada ( telèfons o hidrocarburs). Al final de la baixada deixem a la nostra dreta una pista que seguiria mes vora la muntanya direcció sud (carretera dels Moros?). Nosaltres anem sobre segur, tornem al pla, cap a Fontscaldes. Ja deixem a l’esquerra la pujada que hem fet pel camí del Yeti i aviat a l’Hostal Vell.
Agafem altre cop la pista asfaltada enmig dels camps, ara direcció Picamoixons. Fa de bon caminar però toca aturar-se a fer un mos. Seguim la pista fins passar un pont vora el Torrent del Pedregal on prenem un camí a la dreta que puja vora el torrent fins un coll des on veiem la torre del Petrol (Puigcabrer), aquí es divideix, nosaltres per l’esquerra seguint un petit sender direcció Puigcabrer, trobem una construcció que sembla un antic forn de calç, molt ben conservat. Seguim envoltant un turó fins que ens baixa a una pista anomenada carretera dels Moros
Segueix baixant fins el coll de la Sivina, on a la nostra dreta un sender que puja fort ens mena fins dalt el cim del Puigcabrer (524 m.) coronat per la Torre d’en Petrol. Es tracta d'una torre de guaita de forma cilíndrica feta amb pedra. Pensava que era una torre del temps dels Moros, pero buscant la seva historia resulta que va ser construïda al segle XIX durant la Tercera Guerra Carlina Va ordenar la seva construcció el comandant de la Riba, D. Manuel Orozco, qui es trobava en aquesta plaça per tal de combatre els carlins dirigits pel Nen de Prades. La seva situació estratègica, responia a la necessitat de defensar el pas natural de comunicació entre el Camp de Tarragona i la Conca de Barberà.
La torre tenia dues funcions i durant el dia servia com a torre de guaita i a la nit, com a torre de senyals òptics. El nom "del Petrol", li ve donat per la fama de bevedor que tenia D. Manuel Orozco, qui a l'hora de demanar aiguardent ho feia amb el nom de "petroli". Un llamp va esberlar-la en temps de la guerra carlina i s'ha mantingut en aquest estat fins a l'actualitat. Aquesta torre segurament es troba al lloc on hi havia l'antic Castell de la Riba documentat l'any 1176.
Fem les fotos i avall, seguint sender costerut amb restes de cabanes de pedra seca. Torna a la pista que va entrant en els camps de conreu i ens porta fins on tenim l’auto, vora el Mas del Poetó.
Una bonica excursió per terres de Tarragona, amb premi de dos “100 cims”, poc aconsellable en temps de calor.