Picancel occidental: Roca Roja, Castellot, Serrat del Duc, Cingle de l'Àliga, Boumort, Restoblada, Malesa i Sant Miquel

Atenció! Aquesta ruta té unes poques parts salvatges, algunes parts sense camí clar on cal saber seguir corriols i rastres de corriol, i alguna petita grimpada que sense ser difícil la roca és conglomerat que es trenca fàcilment. Tot i així, és una ruta aventurera i fantàstica pel sector menys conegut de la Serra de Picancel, així que si l'advertència anterior no us espanta pas, la disfrutareu.

La ruta està basada majoritàriament en aquest track (i ressenya al blog enllaçat) fet per en Joan Benet:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pedret-puigarbessos-sant-miquel-de-les-canals-6119074


Iniciem la ruta al Pont de Pedret. Fins a Sant Quirze tenim dues opcions de camí, al track seguim la més directa. Passat Sant Quirze pugem a buscar una pista que passa una mica per dalt i ens durà al coll entre la Roca de la Guineu i la Roca Roja. Abans, però, em desvio sense camí però de bon fer fins al cim de la Roca de la Guineu. Per a la baixada no trobo el corriol que indiquen els mapes del ICGC a escala 1:5000, així que baixo per on em sembla. Podeu evitar tot aquest tros senzillament seguint la pista fins al coll.

Des del coll seguirem un corriol poc evident però fitat que anirà remuntant fins al cim de la Roca Roja. En cas de dubtes, seguiu per on veieu més obert.
Un cop al cim, només cal seguir la carena direcció nord fins que ens ajuntem amb la carena que en direcció nord-oest puja fins al Castellot. Aquí tindrem ja un sender, que ens durà al cim i després al coll de la Terma Alta.

Iniciem ara una part fora de camí. Des del coll de la Terma Alta decideixo, a diferència de la ressenya del track d'en Joan Benet, seguir per la carena i veure si puc arribar al Pas del Llop carenejant. Segueixo el que sembla un rastre d'animals, que mica en mica es va desdibuixant. Sense gaire problemes, doncs la vegetació no és densa, però sense cap camí i sortejant arbres i arbusts, arribo a un primer cimet de 824m al mapa del ICGC. A partir d'aquí la vegetació és més oberta durant els següents miradors i petits cimets. Una mica abans del coll del Passant del Llop torno a perdre la intuició de rastre de pas, així que baixo fins al collet per on em sembla millor.

Passant del Llop: ara ve la part més complicada del dia. Tenim davant un mur bastant dret. Si avancem uns metres per la base direcció sud, veurem una petita canaleta amb diversos arbres i arbusts. Pujarem per aquí, ajudant-nos de la vegetació (tot i que a vegades la motxilla molesta) uns metres amunt fins que veiem més senzill sortir de la canaleta cap a la carena rocosa i pelada. Un cop a la carena, que mica en mica va fent-se més plana, ja haurem passat la dificultat més gran del dia.

Arribem al primer cim del Serrat del Duc, on tenim unes vistes molt bones dels Agullons. Seguim sense problemes la carena cap al sud-est, fins i tot trobarem una fita de roques pintades! Això comença a semblar ja més transitat :)

En general, passat el Collet de les Fustes, el track es dedica a anar fent cimets i miradors, que podem evitar-los si no volem anar-hi senzillament seguint els senders que anirem trobant. Tot i així, no tenen cap dificultat més enllà que solen fer-se fora de camí, però sense obstacles. Si visiteu el cim del Boumort, avanceu uns metres més enllà del punt més alt per trobar una zona oberta i amb vistes xules. Si voleu veure la perspectiva inversa, cap a les parets del Boumort i la punxeguda agulla del Cap de la Canal del Carlí, seguiu el track cap al Serrat de la Malesa per la pista, i enfileu-vos al waypoint "vistes". Recomano pujar (de nou, sense camí) al Serrat de la Malesa per les vistes que té: el Boumort queda una mica més tapat pels arbres, però a canvi tindrem una vista molt bona dels Tres Agullons. La baixada del Serrat de la Malesa la faig ja direcció a la carena. Només un petit muret ens fa d'obstacle, i el supero amb l'ajuda d'un arbre que hi ha a la part dreta. Cal dir que la roca estava mullada i dificultava el pas, amb roca seca potser es grimpa bé directament sense anar a buscar l'arbre.

Els últims cims que faig són els que queden just a sobre de Sant Miquel de les Canals. El primer (cota 1029) té vistes als Agullons, i trobem un altre mirador obert una mica més endavant. Després del següent collet, però, fins la cota 1030 està molt tapat, no recomanaria seguir el track... Podeu baixar per camp obert sense problema fins la pista que ens queda a mà dreta no gaire lluny. Curiosament, passat el tram aquest tan tapat, arribo a un cimet rocós amb vistes cap a la Roca del Migdia i Cingle de la Por, i aquí trobo fletxes grogues que em senyalen cap avall i em duen al sender que ve de Sant Miquel de les Canals, cap a on em dirigeixo posant ja final al recorregut carener per aquest sector de Picancel.

La tornada la fem per senders i pistes sense cap altre dificultat.



TEMPS TOTAL: unes 6h amb parades