Pics Bastiments, Freser, Pic de l’Infern, llacs de la Coma de l’Infern i els de Carançà

Per mi una de les rutes més xules que es poden fer pels voltants de Vallter.
L’alçada mínima és d’uns 2100m i la màxima d’uns 2900.
Comencem pujant a dalt la carena per les xemeneies de Bacivers i encarem cap a O passant pel Puig d’Ombriaga i Coll de la Geganta. Allà agafem el corriol que porta a l’estany de Bacivers però avui anirem a veure uns altres estanys. Per tant recuperem la carena a Esquena d’Ase i fem el primer cim, el Bastiments.

Seguim la carena cap al vèrtex geodèsic i el pic de Bastiments, i anem direcció al Pic de l’Infern, passant pel pic del Freser. El de l’Infern no té cap complicació per arribar però la pujada final és més escarpada que la de Bastiments.

Reculem un tros i a la que veiem tartera a mà esquerra baixem cap al costat francès, aquesta part és un plaer pel fet que és molt menys concorreguda i a més passem per uns estanys espectaculars. Primer trobem els de la Coma de l’Infern, on parem i el bon temps ens convida al bany. Després ens desviem cap a l’esquerra cap a la vall de Carançà, on trobem l’estany de les Truites, i tot guanyant alçada trobem l’estany Negre i finalment el Blau, a uns 2600m d’alçada. En aquest últim fem un altre bany que ens refà i dinem. A més la fem petar una estona amb en Joan Pérez, reconegut muntanyenc i meteoròleg, col•laborador habitual de l’Editorial Alpina i de l’espai El Temps de la CCMA, que estava dinant allà també. Amb els seus 70 anys està ple d’energia i sap un munt de llocs i anècdotes de la zona, un plaer.

Continuem pujant cap al Coll de Carançà i baixem un tros de GR. Després en lloc de seguir cap a la cabana de Tirapits, enfilem cap al Puig de Tirapits, coronat per unes espectaculars capes de pedra blanca. Baixem cap als Aigualluts Podrits, on neix el riu Freser. Ara ja anem arribant cap Coll de la Marrana i baixem cap a Vallter 2000, on finalitzem la jornada.