PILAR D'ALMENARA I TOSSAL D'ESPÍGOL (2X100 CIMS FEEC) DES D'AGRAMUNT-TORNABOUS-LO TOSSAL (SOSTRE COMARCAL PLA D'URGELL)

Preciosa ruta a la comarca lleidatana de l'Urgell on sortint de la població d'Agramunt, a més de pujar als cims del Pilar d'Almenara i del Tossal d'Espígol, ambdòs inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC, pujarem també al sostre comarcal del Pla d'Urgell, lo Tossal, situat a l'enclau de l'Aguilella, i visitarem els pobles d'Almenara Alta, la Guàrdia i Tornabous. Un recorregut senzill i molt agraït que es desenvolupa majoritàriament per pistes, poc aconsellable per fer a l'estiu degut a la calor que sòl fer a la zona i el fet de transcorre pràcticament sempre per terrenys oberts i sense ombres. Com a únic punt farragós potser, destacar els 2 km per carretera al tram entre La Guàrdia i Tornabous, on tot i no ser una carretera especialment transitada, sempre caldrà fer especial atenció.
Comencem la ruta a la Plaça de la Fondandana d'Agramunt on disposem d'un amplíssim espai per estacionar. Seguint l'Avinguda Catalunya acabem sortint a la C-14, on un cop creuada, trobem el primer rètol indicador que ens marca 4,5 km per arribar al Pilar d'Almenara, 0,4 km. En aquest punt també trobarem senyals del GR-3 o Sender Central de Catalunya, que no deixarem fins passat el Pilar d'Almenara. La pista en una gairebé imperceptible sostinguda pujada passa per CA L'ISIDORI, 3,4 km, que ens queda a la nostra dreta. Aquest bonic mas, propietat de la família Viladot, està actualment molt lligat a través de la fundació Guillem Viladot amb l'organització de tota classe d'activitats culturals relatives a l'obra de l'escriptor local Guillem Viladot i també d'altres manifestacions artístiques relacionades amb el territori. Un darrer kilòmetre de pujada més evident en aquest tram i arribem al PÀRQUING DEL PILAR D'ALMENARA, 4,3 km, a tocar de la carretera LV-3231 i on trobem panells informatius sobre el propi Pilar d'Almenara i també de la panoràmic i dels elements geogràfics que podem veure des d'aquest bonic mirador, a part del pilar, evidentment, al fons de tot les Muntanyes de Prades i més a prop, alguns llocs que avui visitarem i que ara semblen lluny, com els pobles de La Guàrdia o Tornabous. Uns 400 metres i arribem al PILAR D'ALMENARA, 4,7 km, cim de 459 m inclós al repte dels 100 cims de la FEEC i que és un lloc icònic a la regió. És punt de referència geogràfic de la comarca, i des d'on es domina una magnífica panoràmica de la plana de l'Urgell. Es tracta d'una torre rodona dels segles XI-XII que feia les funcions de defensa i vigilància, molt semblant a les torres defensives cristianes de la zona de muntanya lleidatana. Unes escales permeten l'escalada fins a dalt de tot del pilar des d'on es divisa un magnífic paisatge i que recomenem de totes totes. És de planta circular amb una alçària de 15 metres i 7 metres de diàmetre en la base. Gruix de paret de 2,10 a la part inferior que disminueix en guanyar alçada. L'aparell és de petits carreus ben escairats. A l'exterior són visibles dues seqüències de forats a 3 i 7,5 m de terra usats per recolzar la bastida en el moment de construir. La porta, a 6 m d'alçada al sud, presenta un arc de mig punt que es projecta en forma de volta de canó. La torre té tres nivells, l'inferior, cec, cobert per una cúpula avui molt derruïda, el segon, a nivell de la porta d'entrada, té una cúpula semblant que fa de base al terra del tercer nivell fet de petites lloses cobertes de calç. A aquest punt culminant de la Serra d'Almenara trobem també un vèrtex geodèsic i restes de trinxeres de la Guerra Civil. Uns 300 més enllà de la torre trobem les ruïnes de l'església de SANT VICENÇ, 5,1 km. El temple, actualment en ruïnes, constava d'un nau, està orientat d'est a oest, l'absis de planta circular i la coberta de volta de canó reforçada per arcs torals que descansaven damunt de pilars acabats amb capitells sense decoració. En bona part, fou desmantellada durant la Guerra Civil, quan els soldats van utilitzat molts dels seus carreus per construïr l'obra militar que van necessitar al lloc. Deixem enrera l'església baixant i seguint encara el GR-3, que abandonarem al 6,8 km, per agafar a la dreta la pista que ens a de dur al poble d'ALMENARA ALTA 7,9 km. Per arribar-hi, passem primer a tocar dels masos de Cal Canela i la Era del Ripoll, i després voregem el petit poble pel darrera per entrar a la seva única plaça. Situat al vessant meridional de la serra d’Almenara, a set quilòmetres d'Agramunt, el canal d'Urgell passa literalment a tocarde les cases. L’estructura urbana és formada per algunes edificacions a l’entorn de la placeta rectangular, oberta només per la banda de migdia. Al mig de la plaça hi ha un pou que des que passa el canal no tenen necessitat d'utilitzar, a més de la petita Església de Sant Salvador. Deixem enrera el singular poblet per creuar el Canal d'Urgell per primera vegada i seguir per la pista que el segueix a la seva dreta. El CANAL D'URGELL és una infraestructura hidràulica destinada bàsicament al rec, que porta aigua des del riu Segre als camps de cultiu situats a diferents termes municipals de les comarques de l'Urgell, Pla d'Urgell, Noguera, Segrià i Garrigues, amb una superfície regada total d'unes 70.000 hectàrees i donant servei a uns 77.000 habitants. Aquesta infraestructura és al marge esquerre del riu Segre. El seu punt d'inici és al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts i després de recórrer uns 144 km finalitza el seu recorregut a la localitat de Montoliu de Lleida. Tot i que es sol parlar en singular del Canal d'Urgell, en realitat està format per aquest canal principal, però també del canal auxiliar que inicia el seu recorregut al Pantà de Sant Llorenç de Montgai, i de quatre sèquies principals tranversals. Quan arribem a la primera cruïlla tornarem a coincidir puntualment amb el GR-3, que s'en va recte des d'on venim nosalters en direcció a Tàrrega. Nosaltres, però, girem a la dreta vorejant una gran bassa, 9,3 km. Uns dos kilòmetres més endavant i arribem al poble de LA GUÀRDIA, 11,6 km, pertanyent al terme municipal de Tornabous. La seva existència es remunta al segle XI, ja que l’any 1063 s’esmenta com a Guàrdia de Déu entre les lluites territorials del castell d’Almenara. Del poble destaquem la magnífica TORRE DE LA GUÀRDIA DE DÈU, de planta rectangular i al voltant de la qual va créixer la població. Fou construïda directament sobre una roca dividida a l’interior per tres pisos o estances. La porta d’arc de mig punt original està a 6 m d’alçada del mur. Per sortir del poble passem per l'església de Sant Sebastià i també per la moderna església de SANTA MARIA, 11,9 km, que es va construir durant els anys 60 i que és un edifici d’obra vista d'evident influència gaudiniana. Actualment és el lloc on se celebren tots els actes religiosos. Deixant l'església a la nostra esquerra, comencen ara els 2 km més ensopits del recorregut, ja que haurem de recórrer els 2 km que ens separen de Tornabous seguint la carreterra LV-3231, que tot i no portar excessiu trànsit, si que fa que tinguem que estar atents tot i intentar anar en el possible, pel marge a tocar de l'asfalt. Arribem a TORNABOUS, 14,1 km, poble que recorrem passant junt al seu ajuntament i a la seva església de SANTA MARIA, 14,4 km, on aprofitem per fer una pausa. A l'església hi ha una barreja d’estils, del romànic, se suposa que l'esglesia original era del s.XIII, i el renaixentista, fruit de les nombroses transformacions que ha sofert al llarg de la història. És de planta basilical d’una sola nau. Té una coberta de fusta dividida en arcs apuntats que divideixen les capelles laterals i tenen forma d’espina de peix. L’absis principal és poligonal. L’únic vestigi que queda de la primitiva església és una nau transversal annexa als peus de l’església. Deixem el poble pel Carrer Major i després pel Camí Ral, per on passat el Camí de Sant Jaume i on trobem un indicador que així ens ho recorda, 14,7 km. Passem al costat del cementiri i pugem al turó que hi ha just al costat, EL CALVARI, 307 m, amb modestes vistes de la zona. Baixem del turó i seguim pel Camí Ral per passar per una bassa, punt a partir del qual, seguint la pista que portem, entrarem a tot una curiositat geogràfica. Encara dins del traaçt del Camí de Sant Jaume entrem a l'enclau de l'AGUILELLA, que pertany al terme municipal de Barbens per raons històriques i que per tant es troba a la comarca del Pla d'Urgell tot i encontrar-se completament envoltat de terres de l'Urgell. Arribem al mas de Cal Sociats, on girem a l'esquerra i deixem el Camí Ral que segueix recte. Al costat de la masia hi ha la capella de SANTA MARIA D'AGUILELLA, 16,8 km, que podria ser l'esmentada en l'acta de consagració de l'església de Guissona, el 1098. L'edifici actual, però, és més tardà, molt probablement del segle XVII, modificat amb posterioritat. Conserva un interessant portal rectangular fet amb carreus motllurats que mostra a la llinda una creu encerclada i al seu damunt un escut heràldic amb restes d'un àliga bicèfala. Uns 800 m més endavant passem a tocar del mas de l'Aguilella que dona nom a l'enclau i uns metres més endavant, per una bassa seca al nostre pas a l'esquerra i a continuació, un cop més, pel Canal d'Urgell, 18,3 km, que creuem per un pont i on deixem momentàniament la pista que portem per deixar-la i sense camí definit, començar a pujar pel pedregós tossal on es situa el que és el punt més alt i per tant sostre comarcal del Pla d'Urgell, el cim de LO TOSSAL, 348 m. Des del cim, on trobem una fita cimera i la placa de la FEEC que indica que estem al sostre comarcal plaurgellencs, podem veure al nostre davant el vèrtex geodèsic del següent tossal cap al qual ens dirigirem, el Tossal d'Espígol. Sense camí definit baixem del tossal i travessem el camp fins arribar a la pista que prenem a la dreta durant un kilòmetre aproximadament, per girar a l'esquerra en un gir de 90º i dirigir-nos clarament cap al Tossal d'Espígol. Seguirem aquesta pista durant 1 km, per ja a tocar, del cim, deixar-la a l'esquerra i començar a pujar per un camí fitat envoltat de caus de conills que surten al nostre pas i que ens deixa al TOSSAL D'ESPÍGOL (370 m), 21,3 km, on trobem un vèrtex geodèsic, restes del que sembla una trinxera, i magnífiques vistes de l'Urgell i del Pla d'Urgell, destacant la Serra d'Almenara i el seu pilar que hem visitat avui, els pobles de la Guàrdia i Tornabous, i també el poble de Santa Maria de Montmagastrell, a la nostra dreta, i que avui no visitarem. Baixem del cim per la banda contraria de la pujadaseguint el corriol que recorre el marge del tossal i que ens acaba deixant a una pista, que s'en va a la dreta i que baixa fins a una cruïllade pistes que nosaltres prenem a la dreta, 21,9 km. Uns 300 metres més endavant ens tornem a creuar un cop més amb el Cana d'Urgell, que ara seguim a l'esquerra per una pista que una mica més endavant es bifurca, agafant nosaltres la que puja a la dreta apropant-se als camps fruiters i allunyant-se del canal. Arribem al POBLAT IBÈRIC DEL MOLÍ DÈSPÍGOL, 23,8 km, que ofereix visites guiades sota reserva. Nosaltres ens limitaren a veure-ho des de l'exterior a través del perímetre que el tanca. És un dels exemples més importants de l’urbanisme iber a la província i fou un gran centre productor, agrícola, ramader, polític i comercial. Les primeres excavacions començaren l’any 1970 i actualment el poblat és gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya. Durant 500 anys el poblat va viure diverses fases constructives. Al segle V a. de C. es construí el primer nucli emmurallat del qual es conserva el carrer principal amb una claveguera per conduir l’aigua de la pluja, la muralla i un edifici amb columnes. Per això aquest poblat destaca pels carrers pavimentats amb conduccions d’aigua per a la pluja. Fou al segle IV a. de C. quan es definí una nova disposició urbanística i es van construir nous barris i murs. Aquest urbanisme va ser patent durant 200 anys i són les edificacions que s’hi poden veure actualment. Es construí també una torre que guardava la porta de la muralla. Les cases eren complexes i es compartien estances segons l’activitat i les necessitats dels seus habitants. A finals del s.III a.C. es construí una nova muralla. Entre els segles II i I a. de C. amb l’arribada dels romans el poblat fou abandonat. Els habitants del Molí d’Espígol es dedicaven a l’agricultura, la ramaderia i altres activitats artesanals com treballar amb el teixit, la metal·lúrgia o la ceràmica. Deixem el poblat ibèric a la nostra esquerra i seguim la pista que coincideix amb el PR C-72 fins a la propera cruïlla, on el deixem i ens anem a la dreta. Separats per uns camps del Tossal d'Espígol, ben visible amb el seu vèrtex, anem seguint la pista fins que al 26,3 km, girem a l'esquerra en pujada durant uns 700 metres fins assolir altra pista principal que ara seguim a la dreta. Per uns metres, tornarem a anar de la ma del GR-3, però serà breu, ja que a l'alçada de la Masia Ramonillo, on trobarem un panell informatiu sobre les Rutes dels Canals d'Urgell, tornarem a coincidir i creuar-lo per darrera vegada i deixarem el GR-3. Ara durant una mica menys de 3 kilòmetres, la pista ens portarà en suau però continua pujada fins a una cruïlla, molt a prop de la carretera C-14, 30,4 km, a la qual arribem tot just passada una planta de compostatge. Un kilòmetre més endavant arribem a una cruïlla on ens surt una pista a la dreta que haurem de seguir començant la baixada cap a Agramunt. Just en aquest punt, 31,3 km, coincideixen els límits dels termes municipals de Puigverd d'Agramunt, de Tornabous i d'Agramunt. Arribem a Agramunt creuant la C-14 al km 88 de la mateixa, 33,7 km. Ens endinsem al polígon industrial de la població, creuant-lo per arribar al bonica Parc Josep Brufau, on per un pontet creuem el riu Sió, 34,6 km. Pel Carrer del Passeig Nou i l'Avinguda de Jaume Mestre, ens endinsem al centre d'Agramunt per apropar-nos a la bonica PLAÇA DEL MERCADAL, 35,3 km, i a la seva dreta, la magnífica església de SANTA MARIA D'AGRAMUNT. L'església de Santa Maria, d'estil romànic de l'escola de Lleida, s'aixeca a la plaça a què dóna nom. Es començà a construir a la segona meitat del segle XII, quan Ermengol VII va atorgar la carta de població a Agramunt. És especialment remarcable la portalada de ponent, formada per vuit arquivoltes magníficament decorades i amb una escultura de la Mare de Déu i l'Infant al centre. Passem junt a l'ajuntament, pel Carrer del Control i per la Plaça del Pou, per tornar a creuar el Riu Sió pel Pont de Pedra, ja a tocar de la Plaça de la Fondandana on hem començat aquesta més que interessant ruta.

BP INDEX 91 HKG (IBP index es un sistema de valoración automático que puntúa la dificultad de una ruta de manera ecuánime y objetiva).