Pincaró (Albanyà) - Castell d'Arget - La Gavarra - Castell de Bac Grillera - Mare de Déu del Fau

Aquesta caminada va ser feta el dissabte 3 de gener de 2015. Va ser una caminada llarga en un dia meravellós, assolellat i amb unes vistes increïbles.

La ruta surt de Pincaró (poc abans de l'ermita de Sant Bartomeu de Pincaró) hi ha una bifurcació amb un arbre al mig que transforma la pista en una rotonda de terra. Cal aparcar per aquí, per on es pugui i travessar la cadena que impossibilita el pas dels cotxes i que baixa cap a buscar la Muga que s'ha de travessar amb passeres de pedra i el seu afluent el Riu Major que, més endavant, també cal passar-lo amb pedres. El pas per aquest segon, però, és molt poc dificultós. Després de travessar els dos rius la pista continua fins a la Figa, una casa de pagès.

Es passa pel mig dels habitacles que configuren aquest mas i s'abandona la pista en una font que hi ha darrere la casa. A partir d'ara cal seguir una drecera que, ombrívola, va esquivant l'alzinar poderós que protegeix els caminants de la calor i del fred. Sense pèrdua, el camí es va enfilant tranquil·lament tot seguint els senyals grocs marcats en les alzines i en les pedres del senderó.

El caminoi s'eleva pel Collet de la Mina i arriba fins a un mas en runes, la Pardella. En l'últim tram fins al mas hi ha unes cadenes que faciliten l'ascens i permeten fer una petita grimpadeta. Sense cadenes, però, també es pujaria bé. En aquest tram hi ha bones vistes de l'Alta Garrotxa i, les primeres vistes, de Costoja (Costouges), el primer o el darrer poblet de França, segons d'on es vingui.

Se surt de la Pardella i el camí segueix per dreceres amb senyals grocs i va vorejant el Puig de la Fiola per la seva esquerra. Finalment s'arriba a un planell obac on es veu que els senyals tomben a la dreta. Cal obeir-los perquè porten a les runes del Castell d'Arget, que s'hi puja després d'una grimpada molt senzilla. Des del cim del Castell (839,0 m) es poden gaudir d'unes vistes immillorables del Bassegoda i els seus voltants, la plana empordanesa i el mar, i també de tota la ruta que encara tenim per fer: la Fiola, el Puig de la Gavarra, el Castell de Bac Grillera (un dels cent cims de la federació de muntanya) i la Mare de Déu del Fau.

Extasiats per les vistes i per la bondat del dia desfem el camí i tornem al planell obac. Des del planell obac s'agafa una drecera que surt a la dreta i que sense pèrdua perquè és única arriba al Collet de la Fiola representat per un mas antic, ara mig enderrocat, la Fiola.

Ara cal deixar la casa a la dreta i agafar el sender que puja per sobre. Es continuen seguint senyals grocs. Ben aviat, s'arriba a un trencall. Nosaltres vam agafar el camí de la dreta, el que passa per la Solana de la Fiola sempre seguint els senyals grocs. Aquesta drecera aéria i gens vertiginosa proposa un espectacle de vistes als caminants. El camí va vorejant la muntanya fins que, de sobte, ens apareixen les vistes pelades i esquerpes del Castell de Bac Grillera, a la nostra dreta enlairada, i tirant a l'esquerra, el penya-segat del Puig de la Gavarra.

És en aquest punt que optem per pujar el cimalt pedregós per anar a trobar el Puig de la Gavarra. No hi ha camí fressat, però tampoc no hi ha ni pèrdua, ni bardisses; només una pujada gairebé vertical que examina les cames dels itinerants. Al final d'aquesta "pujadassa" ja només queda fer una petita grimpadeta i camp a través pujar fins a una drecera molt marcada que cap a la dreta porta la ruta fins al Puig de la Gavarra (punt geodèsic 302079002), el cimalt de la Serra de Bac Grillera.

Des del punt geodèsic ja només cal seguir el camí marcat que va deambulant per la cresta de la Serra fins a la paret calcària majestuosa del Castell de Bac Grillera, ara amb senyals vermells i grocs. El passeig és una delícia i la grimpada al castell, el moment inoblidable de la ruta. Per grimpar al castell hi ha dos jocs de cadenes, els primers són innecessaris; però els segons són molt útils per als qui no tenim prou traça. Des del cim del Castell de Bac Grillera (1.016,8 m)les vistes són eternes perquè és ben pelat, no hi ha res que les dificulti en els 360 graus del cim. Al nord contemplem el massis de les Salines i tota la vall del riu Arnera, afluent de la Muga. A sota s'hi veu un mas enorme: és el mas de la Gavarra. Al sud hi veiem els relleus oceànics de muntanyes de l'Alta Garrotxa amb el Bassegoda com a cim estelar. A l'oest, els Pirineus, poc nevat, i les fagedes franceses que arriben al Comaegra i a l'est la gran plana empordanesa amb les serralades del Montgrí i de Verdera, amb la Costa Brava i amb la silueta de la Mare de Déu del Fau que és el proper lloc de pas de la ruta.

Després de gaudir d'aquesta talaia altempordanesa el caminant ha de seguir la drecera fressada que segueix la cinglera i que aviat s'amaga entre alzines i pedres. Poc després d'endinsar-nos a l'alzinar hi ha la Collada del Fau que s'hi pot arribar o bé seguint la carena o bé tombant a la dreta pel Pou del Fau, uns esvorancs de trenta metres de profunditat i de llargària. Evidentment, val molt la pena aprofitar aquest esvoranc i caminar-lo per dins perquè ni fa perdre temps, ni fa guanyar metres de ruta.

Es deixa enrere el Pou del Fau i se segueix collada enllà, ara sense vistes perquè les alzines ens les priven fins que es troba un sender que de nord a sud arriba a Albanyà. Cal ignorar-lo i seguir recte fins al final on apareix el santuari marià del Fau (956,8 m). Actualment l'estan restaurant i és el darrer punt del dia per gaudir d'unes vistes immillorables.

Des de la Mare de Déu del Fau el camí s'embolica un xic entre alzines i passos un xic embardissats fins que troba la drecera que va a Albanyà. (Nosaltres aconsellem que la gent torni a la cruïlla del sender que de nord a sud arriba a Albanyà i que el segueixi). Quan es troba la drecera, el camí ja és molt més fàcil i transcorre pel Coll de la Pinosa fins al mas abandonat de la Trilla.

Quan se surt d'aquest mas es baixa a l'esquerra fins a trobar la Font de la Trilla, ara tapada amb una branca. Si es destapa hi surt molta aigua bruta. De la Font de la Trilla se segueix la drecera fins que s'arriba a una pista que ja no es deixa més fins al mas la Figa i d'aquí es desfà el camí fet al matí fins al final de la caminada tornant a travessar el riu Major i el riu Muga.

Aquesta ruta és força interessant i de molt bon fer, malgrat que es fa molt llarga. És aconsellable de no fer-la a l'estiu perquè la calor pot fer-la insofrible.

Els Senyderistes ilusos, que vam fer aquesta ruta amb en DACAMA i en Nukllampec, us animem a fer-la i a gaudir-la il·limitadament.

AMUNT QUE FA BAIXADA!