Pineda de Mar- Ermita de Sant Rafael- Montpalau- Forn de Calç- Molí- Pont del Diable- Aqüeducte- Ermita de Sant Jaume

Aparco molt a prop de l’ermita de Sant Jaume, que deixaré pel final. Aquesta és una ruta circular.
Comença agafant un tros de carretera, hi ha poc de trànsit però cal anar amb compte ja que no hi ha massa vorera. En cas de fer questa sortida amb nenes/es cal que ho tingueu en compte.Passat el primer pont agafarem un camí força definit i apartir d’aquí anirem per un camí força ample. La nostra primera parada és l’ermita de Sant Rafael. És una ermita de construcció recent, totalment abandonada. Està grafitejada. Una pena tenir tant poc sentit comú. Els voltants estan plens d’escombraries i no es pot visitar. Algú ha intentar fer-ho a la força i han intentat rebentar la porta (una llàstima!)
A partir d’aquí ens dirigim cap a les runes de Montpalau. La pujada és intensa i constant per una pista. Sense treva anem ascendint fins arribar al cim de 265 metres d’alçada. Al seu cim s'hi poden veure les restes de l'antic castell de Montpalau. Abans hi havia hagut un assentament ibèric i segurament va haver-hi també un assentament romà. Actualment està totalment abandonat i amb prou feines s’hi distingeix res.
A partir d’aquest moment la ruta continua en descens pels boscos del Montnegre i Corredor. Just abans de tornar a agafar l’asfalt arribem a un Forn de Calç restaurat. El Forn de Calç de Can Marquès es va recuperar al 2009. La calç que s’hi produïa tenia molts usos tant en medicina c.om en els camps per combatre les plagues.
Creuem una petita riera i en aquest punt trobem el Molí fariner de can Marquès. Data del segle XI y aprofitava la força de la riera que hi ha al costat per moldre el blat. Està força restaurat i està tancat però a través dels barrots de les finestres es pot veure l’interior. Tornem per carretera i anem directes al Pont del Diable. Cal estar atent ja que com que hi ha tantes canyes ens el podríem perdre. Aquest aqüeducte data del segle XVII. Canalitzava l’aigua des del molí de Can Baubeta fins el molí de Can Castellar. Fins fa ocs anys s’ha utilitzat com a pont.
Si seguim la carretera uns metres més arribarem a l’encreuament per anar a visitar l’Aqüeducte romà de Can Cua. Aquesta aqüeducte data del s. II-III. Portava l’aigua de Can Bufí a Can Roig. Actualment només se’n conserven 4 arcades, però va arribar a mesurar 3,5 Km. Al costat hi ha una construcció també força grafitejada. L’entrada és lliure, no hi ha cap tanca protegint-lo.
Ara hem de fer el darrer tram per carretera i creuar-la per tornar cap al lloc on hem aparcat el cotxe. Abans però, faig una visita a l’ermita de Sant Jaume. El camí per arribar-hi està custodiat per les mimoses que ara a la primavera impregnen l’aire amb un dolç perfum.
Aquesta petita ermita està datada del segle XIX tot i que a la zona s’hi ha trobat restes ibèriques. Està tancada: només s’obre un cop a l’any: el dia de Sant Jaume 25 de juliol.
I fins aquí la ruta d’avui!