Pineda de Mar-Sant Jaume-Sant Rafael-Montpalau-Sant Pere del Riu-Aqüeducte Romà-Mirador de la Guàrdia-Mare de Déu de Gràcia

Aparcament de Pagament per No Residents

Aparcament de Pagament per No Residents

Església Parroquial de Santa Maria

Església Parroquial de Santa Maria: La primera referència documental que esmenta l'església parroquial de Santa Maria de Pineda és l'acta de consagració realitzada pel bisbe de Girona, Berenguer Guifré, el 1079. El 1246 va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda i va tenir com a sufragània la parròquia de Sant Pere de Riu. Durant la primera meitat del segle XVI, l'antiga església romànica va ser substituïda per un nou temple, fortificat després del terrible saqueig del corsari Dragut, el 1545. Pels contractes i rebuts conservats sabem que la sagristia va ser encarregada el 1514 a Miguel de La Gaspi; la volta del cor, una capella i un sepulcre van ser obrats pel mestre d'obres Nicolau Bastart el 1526; i les obres de fortificació van ser contractades amb Jean de Tours el 1545 i encara continuaven el 1553. Aquell mateix any es contractava amb Bernat Vidal la construcció d'una capella sota el vell campanar i el 1567 s'adjudicava a Pere Garriga l'edificació de la capella de Sant Joan Baptista. El retaule major havia estat pintat per Gabriel Bou, de Girona, entre 1504 i 1509, tot i que l'obra de fusta va ser executada per Josep Sayós, de Barcelona, més d'un segle després. De l'obra gòtica cal destacar les claus de volta esculpides amb imatges de la Verge i diversos sants, així com una inscripció a la llinda de la porta principal, que relata els fets de 1545. Al segle XVIII s'afegiren a la nau central dues naus laterals i el campanar vuitavat. D'aquella època és també la façana, barroca, que probablement va ser decorada amb esgrafiats cap a la fi de segle. El temple va ser cremat el 1936. L'esgrafiat actual que caracteritza la façana va ser realitzat l'any 1948 segons el disseny de l'arquitecte Isidre Puig i Boada, basat en motius geomètrics i barroquitzants. Va ser restaurat a partir dels mateixos motllos el 1988. De l'interior cal destacar la cúpula de la capella del Santíssim, decorada per Josep Perpiñà, tres rosasses amb vitralls emplomats, obra de Domènec Fita, i una imatge de la Pietat tallada per Frederic Marès. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Can Jalpí

Can Jalpí: Coneguda també com Mas Coll o Can Gualba, el Mas Jalpí (o Gelpí) és una antiga masia adquirida als anys setanta pel municipi de Pineda de Mar i que ha estat objecte de restauració i rehabilitació per destinar-la a activitats socioculturals. Documentada des del segle XIV, la masia era propietat de la família Coll, la qual obtingué dels vescomtes de Cabrera la notaria amb dret exclusiu en tot el terme de Montpalau, concessió que es mantingué fins a començaments del segle XVIII. En el cruent atac dels corsaris turcs a Pineda el 1545 el notari Jaume-Joan Coll va ser fet captiu i més tard alliberat. A conseqüència d'això, el 1561 es bastí una torre de defensa adossada a la casa. Durant el segle XVII els Coll s'emparentaren amb la família dels Gualbes, pertanyents a la burgesia barcelonina, i el segle següent amb els Jalpí, cavallers d'Arenys de Munt. El 1925, August de Borràs-Jalpí va vendre el mas a la família Feliu, d'Arenys de Mar. Pel que fa a la masia, és un edifici de planta rectangular, amb la façana principal paral·lela a la carretera, la qual té un cos més alt al cantó esquerre que correspon a l'antiga torre de defensa. La teulada és a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta té el portal adovellat, i damunt d'ell hi ha un petit escut. Les finestres de la part esquerra presenten llinda, ampit i brancals de pedra, mentre que les de la dreta tenen les arestes estucades. El cos perpendicular adossat a la façana conserva dues finestres amb decoració gòtica. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Rectoria Vella

Rectoria Vella: A les afores de la vila hi ha la Rectoria Vella, casal fortificat mitjançant una torre de planta quadrada. Té tres cossos, pis i golfes, amb teulat a dos vessants. El portal és adovellat i les finestres, rectangulars, tenen llindes de pedra. En elles podem llegir les dates 1707 i 1708. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Vistes de la Torre de Sant Jaume

Torre de Sant Jaume: Adossada al Mas Castellar hi ha la Torre de Sant Jaume, l'element fortificat més ben conservat del municipi. Correspon a una de les moltes torres de defensa que que van ser construïdes al llarg de tota la costa entre els segles XIV i XVII. A Pineda hi havia torres de defensa a Can Cànoves, a Santa Anna de Merola, a Can Jalpí i a la Rectoria Vella. La més interessant és, tanmateix, la Torre de Sant Jaume, prototipus de torre cilíndrica amb la base atalussada i corona amb corsera. Es comunica amb la masia mitjançant una poterna a l'altura de la segona planta, accessible a través d'un pont, amb el semisòtan cec, comunicat amb les plantes superiors per mitjà d'una escala helicoïdal. Al costat de la Torre hi ha la masia, amb teulada a dos vessants, formada per tres cossos; el central més ample i dos en sentit paral.lel a la façana posterior. El conjunt ha estat restaurat acuradament, conservant-hi tots els detalls arquitectònics. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a l'esquerra creuant pel pas cebra

Desviament cap a l'esquerra creuant pel pas cebra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Ermita de Sant Jaume

Ermita de Sant Jaume: Tocant al Mas Castellar hi ha la petita capella de Sant Jaume, bastida al segle XIX, també de planta rectangular, amb portal de llinda i brancals de pedra. Damunt la porta hi ha un òcul en creu i, sobre la coberta a dues vessants, un campanaret d'espadanya de maó vist. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Can Roget-Desviament cap a la dreta

Can Roget-Desviament cap a la dreta

Seguir recte

Seguir recte

Pas sota la C-32

Pas sota la C-32

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Ermita de Sant Rafael

Ermita de Sant Rafael (Actualment en estat lamentable): Al peu de Montpalau, prop de can Martorell, la capella de Sant Rafael, és obra del 1908, segons assenyala una pedra de l'entrada. Destaca el portal adovellat, de pedra de gran qualitat. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Coll d'Altars. Desviament cap a la dreta

Castell de Montpalau

Castell de Montpalau: Al cim del turó de Montpalau, als vessants pinedencs del massís del Montnegre, hi ha les ruïnes de l'antic castell de Montpalau, la jurisdicció senyorial del qual abastava un extens territori que comprenia una bona part de l'Alt Maresme, des d'Arenys fins a Horsavinyà, al límit dels dominis del castell de Palafolls. Molts segles abans de la construcció del castell, el lloc havia estat ocupat per un assentament ibèric que ha deixat nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC, poblament que va tenir continuïtat en època romana. Probablement, la major part de la pedra d'aquest antic assentament degué ser utilitzada per a l'edificació del castell medieval, que es troba documentat des de mitjan segle XI, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis, senyors del Montseny, juraven fidelitat al comte Ramon Berenguer I pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Durant el segle XII, els vescomtes de Cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, possessió que van mantenir fins al 1574, quan va ser venuda a Francesc de Montcada, marquès d'Aitona. Durant el segle XVII, la batllia de Montpalau comprenia els termes de Pineda, Sant Pere de Riu, Hortsavinyà, Sant Pol, Canet, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. Dels Montcada va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli (segle XVIII). De la fortalesa medieval en resten alguns murs, que defineixen un recinte de planta quadrada. L'aparell és fet a base de filades de carreus irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Els angles i la finestra de punt rodó, que encara es conserva, són de carreus de pedra més groguenca, ben tallats i disposats a trencajunt. Al centre del castell s'alçava una torre cilíndrica, actualment enrunada. Hi ha restes d'un segon recinte construït posteriorment, potser al segle XV. Fora del recinte murat hi ha les ruïnes de l'antiga capella del castell, dedicada a Sant Miquel, documentada des del segle XII. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap el corriol

Desviament cap el corriol

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Forn de calç de Can Marquès

Forn de calç de Can Marquès: Forn de calç recuperat al 2009. La calç que es produïa en aquest forn era utilitzada en les tasques de la construcció, però també ajudava a combatre plagues als camps i era utilitzada com a producte medicinal. Informació Extreta de: https://www.visitpineda.com

Molí de Can Marquès

Molí de Can Marquès: possiblement del segle XI, que aprofitava la força de l’aigua de la riera per a moldre el blat. A la riera s’havien documentat fins a 11 molins. És probable que s’aprofités part de la canalització de l’aqüeducte romà per portar aigua al molí. Informació Extreta de: https://www.visitpineda.com

Desviament cap a la dreta, per sender.

Desviament cap a la dreta, per sender.

Font del Ferro i Aqüeducte Romà de Sant Pere de Riu

Font del Ferro i Aqüeducte Romà de Sant Pere de Riu: El paratge de la font del Ferro s’emplaça en una fondalada sota Sant Pere de Riu, dins els dominis de l’antic mas de Can Marquès (Tordera). Per ell discorre una torrentera que desguassa a la riera de Pineda. La fondalada va quedar parcialment desfigurada amb la construcció de l’autopista c-32, l’any 1994. L’entornes degradà i va suposar la desaparició d’una mina d’aigua ferruginosa força popular (d’aquí el seu nom de Font del Ferro). A partir de 2007 es fan diverses intervencions ciutadanes i es recuperen la font i els voltants, per bé que amb un doll d’aigua diferent de l’antic. A pocs metres, tot salvant la torrentera, en època romana es bastí una arcada que s’inclou dins la mateixa conducció d’aigua que el tram d’aqüeducte de Can Cua (Pineda de Mar). L’arcada s’ha consolidat en dues intervencions arqueològiques complementàries al llarg de 2012. L’aqüeducte, segons l’estudi de F.Prat i Puig, era una obra hidràulica que prenia l’aigua de la riera de Pineda poc més amunt de Can Bofí. Al llarg d’un recorregut d’uns 3,5km més o menys paral·lel a ella, arribaria fins a l’indret de la masia de can Roig (Pineda de mar), on s’han documentat vestigis d’un establiment romà que probablement era propietat d’un important terratinent, promotor d’aquesta notable infraestructura. El canal de l’aqüeducte salva el torrent de la Font del Ferro mitjançant una bella arcada única de mig punt, de 3, 13 metres de diàmetre i una alçada de 3,40m sobre el llit del torrent. Damunt d’ella transcorre la conducció amb un paviment impermeable de morter de calç i picadís de teula (opus signium) propi de les tècniques romanes. El canal tindria una coberta de protecció, ara desapareguda. Al sud de l’arcada, les excavacions arqueològiques van demostrar que la séquia gira cap a la riera de Pineda. Informació Extreta de: https://www.visitpineda.com

Sant Pere del Riu(És propietat privada, forma part d'una casa de colònies per a nens, però en principi no hi ha cap problema)

Església de Sant Pere del Riu: Formava part de l'antic terme d'Hortsavinyà i per això forma part del terme de Tordera. Tanmateix, des del punt de vista eclesiàstic i popular ha estat sempre vinculada a la parròquia de Pineda, des d'on s'hi accedeix amb més facilitat. Està documentada des de l'any 1185. El 1246 va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. Manté l'estructura original, del segle XI, amb nau única i absis semicircular, i un campanar tardà, de planta quadrada, coronat per un pinacle piramidal entre merlets. El seu aspecte actual és, en gran mesura, fruit de les ampliacions realitzades durant el segle XVIII. La part antiga millor conservada és l'absis, on encara són ben visibles les lesenes i arcuacions de tipus llombard. Aquesta ornamentació és també visible al mur de migdia, on hi havia l'antic portal, que conserva encara dos finestrals romànics. Al camí d'accés a l'església va ser descoberta una necròpolis alt-medieval. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Aqüeducte Romà de Can Cua

Aqüeducte Romà de Can Cua: El procés de romanització de les terres del Maresme va ser molt intens, com ho demostra la important xarxa de vil.les que, a partir del segle II ac, s'estengué per tota la franja costanera (se n'han detectat restes de més de 200 en tota la comarca). Dins el terme de Pineda hi ha les restes d'una vil.la romana al mas de Can Roig, activa probablement entre els segles I i V de la nostra era. Les troballes arqueològiques permeten deduir la importància d'aquest assentament, evidenciada sobretot per l'existència d'un lacus (dipòsit o estany de rec) alimentat per un aqüeducte que va ser profusament estudiat per l'arqueòleg Francesc Prat i Puig l'any 1932. L'aqüeducte recollia les aigües d'un petit congost de la vall de Riu, a l'altura de Can Bufí, tenia una llargària de 3,5 quilòmetres, amb un desnivell de 40 metres, i durant el seu recorregut salvava quatre torrenteres. A la dreta de la carretera d'Hortsavinyà, a l'altura de Can Cua, hi ha les restes més interessants de l'aqüeducte: quatre arcades conservades en força bon estat. Prat i Puig en situa la data de construcció cap a la fi del segle II o durant el III dc. Altres autors creuen que va ser edificat durant el segle I dc. El mur és fet a base de pedres calcàries o granítiques extretes dels mateixos indrets per on transcorria l'aqüeducte, lligades amb morter de calç i sorra, i disposades en filades d'alçades diferents. Eren trencades a cops de martell i tendien a imitar la forma de carreus rectangulars, amb la superfície plana a la part de fora. Tot i així, són força irregulars en tamany i color (groguenc, rogenc, negre). Les arcades es recolzen sobre pilars rectangulars o lleugerament trapezoïdals. En lloc de dovelles hi ha estrets trossos pissarrossos disposats en una imperfecta forma radial. Està considerat bé cultural d'interès nacional amb la categoria de "Zona Arqueològica". Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a l'esquerra (Inici Tram Molt Costerut) (145 Metres de Desnivell, en 600 metres)

Desviament cap a l'esquerra (Inici Tram Molt Costerut) (145 Metres de Desnivell, en 600 metres)

Desviament cap a la dreta (Fi Tram Molt Costerut)

Desviament cap a la dreta (Fi Tram Molt Costerut)

Mirador de la Guàrdia

Mirador de la Guàrdia

Seguir pel sender del mig (Inici Baixada Pronunciada)

Seguir pel sender del mig (Inici Baixada Pronunciada)

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra (Fi Baixada Pronunciada)

Desviament cap a l'esquerra (Fi Baixada Pronunciada)

Font del Boter

Font del Boter

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a la dreta

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Capella de la Mare de Déu de Gràcia

Capella de la Mare de Déu de Gràcia: Està situada dins el terme de Santa Susanna, tot i que pertany a la parròquia de Pineda. Va ser construïda per iniciativa d'un grup de mariners l'any 1715. És de planta rectangular, amb un porxo davant la porta i un petit campanar d'espadanya. Va ser saquejada i incendiada el 1936 i de nou el 1973. L'agost de 1981, a iniciativa del rector de Pineda, Mn. Ignasi Forcano, va ser restaurada i el seu interior recobert amb un mosaic al·legòric del mar i les muntanyes, obra de Josep Perpiñà. Del mateix artista és la imatge de la mare de Déu que presideix el presbiteri. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat

Desviament cap a l'esquerra

Desviament cap a l'esquerra

Capella de Sant Antoni

Capella de Sant Antoni: Dins el nucli urbà es troba la capella de Sant Antoni, en un extrem del carrer del mateix nom. Edificada cap a la fi del segle XVIII, és de planta rectangular, amb una façana curvilínia presidida per una espadanya. Conserva un altar barroc de talla i una pica de pedra. Informació Extreta de: https://www.poblesdecatalunya.cat