(Pineda) Salt d'Aigua - Horsavinyà - Taula de les Bruixes - L'Erola - Font de La Teula

El Salt

Mirador del Turó de l'Hostal

Església de Sant LLop (Santa Eulàlia d'Hortsavinyà)

Les primeres dades de l'església de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà són de l'any 1080. La primitivaesglesiola podria ésser obra del segle IX o X i en l'actualitat està molt reformada. Sorprèn la sevagrandiositat, sobretot per haver estat parròquia d'una petita població al cim de la muntanya.Hortsavinyà va formar part de la baronia de Montpalau. Posteriorment es va convertir en municipiindependent (al qual pertanyien Vallmanya i Sant Pere de Riu) fins al primer terç del segle XX.Hortsavinyà va ésser l'últim ajuntament que es va agrupar a Tordera.Durant la guerra civil l'església va ser saquejada i es cremaren tots els objectes de culte, exceptela imatge de Sant Llop que va ser amagada per uns veïns.L'antiga patrona del poble és santa Eulàlia i el patró de l'església parroquial és Sant Llop. Segonsla devoció popular, Sant Llop és advocat per guarir-se del mal de coll, per això calia beure aiguabeneïda el dia de Sant Llop o untar-se el coll amb l'oli de la llàntia que cremava al seu altar, essenttambé invocat pels defectuosos en el parlar a fi d'afavorir-los la paraula. També és invocat contrales bruixes, els diables, els mals esperits i contra les alimanyes.

Forat de les Aranyes

El nom de Forat de les Aranyes, va ser posat pels seus exploradors del GIE del CE de Gràcia a l’observar força presència d’aràcnids. També van fer importants troballes faunístiques i malacològiques, totes dins del camp de la Bioespeleologia. Més tard, i amb els treballs de desobstrucció es descobriria que la cavitat també té la seva importància en el vessant paleontològic. T.m.: Tordera (Maresme) Lloc: Camí de les Costes. Serra de l’Avetar Coordenades: UTM 31N (ETRS89) 470167,4611926 Altitud : 307 m Terreny: Calcàries Devòniques Espeleometria: Recorregut: 72 m Desnivell: -14 m

Can Riu

Can Buch de les Nogueres

Font de la Teula

Coll de Porc

Camí dels lladres

Avenc de l'Erola

Mare de Déu de l'Erola

Prop de Santa Eulàlia (o Sant Llop) d'Hortsavinyà, seguint amunt pel camí GR-92, trobem l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola. És un petit oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca. L'edifici, molt senzill, és de planta rectangular amb volta semicircular. Al seu interior hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu.

Taula de les Bruixes

Taula de les Bruixes, amb uns senzills gravats que, segons els arqueòlegs, són de fa uns 4.000 anys

Roc del Gamarús

És el Roc del Gamarús, una roca calcària de 17 m alt. Dit així potser per ser refugi habitual d'algun gamarús nocturn.

Roques Perdigueres

Fita per anar a les Roques Perdigueres

Creu d'en Manuel

És una petita creu, gravada en una roca, en un costat del Camí de les Costes, que no fa més d’unpam i que té la seva llegenda: “Fa dotzenes d’anys en una masia de dalt d’Hortsavinyà hi vivien dos germans enamorats de la mateixa noia, filla de Can Soler del veïnat de Montcal. En Manuel i el seu germà no havien tingut més problemes entre ells que els típics entre germans, coses sense gaire importància, però quan es van encaterinar de la mateixa mossa les relacions van anar de mal en pitjor ja que estaven gelosos l’un de l’altre, atiats per la incertesa de no saber quin se l’emportaria a l’altar. Un dia es van trobar al Camí de les Costes, poc més amunt del Sot del Fresquet. L’un venia de Can Soler i l’altre hi anava. Es van discutir i de les paraules van passar als fets fins que en Manuel va morir a mans del seu germà. Va ser aquest mateix qui, passat un temps i rosegat pel penediment, va gravar la creu a la roca i hi va posar un gran ram de flors. D’aquí ve el costum dels hortsavinyencs de deixar-hi un ramet de flors o un trosset de branca cada vegada que hi passen” (extret del llibreHistòries i llegendes de l’any vuit, de Daniel Rangil).

Forat Bufador

Aquesta cavitat és molt coneguda des de temps immemorials per la gent de la contrada, degut a que a l’hivern bufa aire calent, i a l’estiu aire fresc. Les primeres cites que hem trobat han estat de M. Faura i Sans l’any 1908 (6) i 1909 (7). Termes, al 1961, publica la següent referència (8), “Se trata de un pequeño agujero de 25 cm. de diámetro, por el que se inicia un pozo de la misma anchura; el pozo es totalmente impenetrable sin el uso de herramientas o explosivos. Efectuado un sondeo luminoso se observó que el fondo se encuentra a unos 3 metros de profundidad y que desde dicho punto parte una galeria en dirección S. La boca esta asentada sobre una solución de continuidad N45E.”

Esquerra

Can Soler

Can Mas

Bassa

Gorga

L'Estivador

Creuarem la riera per continuar el camí

Creuar la riera per vaure la cova

Cova Cavorca (Balma dels Tortosins)

Continuarem pel camí de la dreta que remunta el torrent, als pocs metres trobarem a mà dreta la Cavorca a prop del salt de l’Aigua. Es tracta d’una cavitat artificial, una cata, en castellà, calicata, prospecció minera. En la zona s’han localitzat diverses mines abandonades. Amb unes dimensions de 5m d’amplada, 2m d’alçada i 4m de fondo, amb una derivació lateral de 2m de longitud, habitaven al seu interior una familia de tortosins que es dedicaven a l’elaboracio del carbó a l’anterior segle.

El Molí