Pira, Mirador dels Ullastres o de la Senyera, Ollers, Pont d'Anguera, Espadats del riu Anguera.

Bonica circular per les terres de la Conca de Barberà, amb excel·lents i magnífiques vistes de la comarca.
Sortim de Pira, població d'uns 500 habitants. La primera notícia documental la trobem el 25 de març de 1067, quan el comte Berenguer Ramon II, feia donació del castell de Pira al comte Ermengol IV d'Urgell.
A Pira podem destacar l'església de Sant Salvador i el Celler del Sindicat Agrícola, obra de l'arquitecte modernista de Valls, Cèsar Martinell.

Seguim ruta en pujada cap el mirador dels Ullastres, o de La Senyera, doncs al cap de Munt hi ha una senyera plantada.

Anem fent camí cap el poble d'Ollers, avui una pedania de Barberà de la Conca, segons ens ha comentat un veí del poble, son uns 6 habitants que hi viuen tot l'any, en època estival, uns quants més.
Ollers apareix documentat per primera vegada en la donació que feren, l'any 1076, els comtes germans, Berenguer Ramón II i Ramón Berenguer II, de la quadra d'Ollers a Adalbert de la prole dels Sendret.

Eclesiàsticament Ollers fou sufragània de Barberà fins a 1867 que passà a la parròquia de Pira.

L'església, avui enrunada, de Santa Maria d'Ollers fou construïda el segle XVIII (a la porta hi havia la data de 1771) en planta rectangular d'una sola nau.
Durant la revolta de 1936, l'església fou cremada, amb resultat d'enderrocament total. Després de la guerra civil, l'any 1942, els ollerencs compraren una casa de la plaça i la reconvertiren en temple parroquial.

Deixem Ollers per un sender que hi ha al costat del cementiri i de l'església antiga, que ens porta al riu Anguera i el Pont d'Anguera, bastit sobre aquest riu, és una construcció popular de cronologia incerta que tant pot ser d'època baix medieval com moderna. No hi ha rastres del camí que justifiqui el pont, de manera que probablement era un aqüeducte semblant a "la Canal" que passava l'aigua per damunt del Torrentet o torrent de l'Horta Major de Barber.

Anem cap a Pira, lloc d'inici de la caminada, i passem pel camí dels Espadats del riu Anguera, és un passeig pels imponents espadats del riu Anguera, afluent del riu Francolí, que ens endinsarà per una variada vegetació de ribera amb xops, canyissars, etc. i espècies no vinculades als espais fluvials, com el pi blanc o l’alzina.