Piracés (TURÓ DE LA PATRILLA- VERGE DE LA CORONA-PENYA DEL MIGDIA-FONT DEL POU)

Recorregut per la comarca de la Foia d’Osca al poble de Piracés. Un territori trencat, situat entre els rius Flumen i Guatizalema. Envoltat d’un peculiar paisatge abrupte i estepari, amb formacions rocoses singulars.
Sortim del mateix poble i anem al mirador de Piracés, a l’entrada del poble on hi ha una font. Seguim per la carretera fins a trobar a la nostra dreta el desviament del camí que baixa a la vall situat als peus de la Serreta, un circ natural amb d'oliveres mil·lenàries, creuem el barranc de la Tranca. Iniciem l’ascens, trobem la calçada romana que unia Osca amb Lleida, encara es distingeix el paviment empedrat.
Arribem al camí de les Coves que seguim fins a trobar a l’esquerra el desviament que puja al turó de la Patrilla. Tenim unes espectaculars panoràmiques de la Serra de Guara. Dalt del cim trobem un vèrtex geodèsic i les antenes d’un repetidor de Telefònica. Bones vistes de la Penya del Migdia i de l’ermita de la Verge de la Corona a primer pla i mes lluny els Monegros amb la serra d’Alcubierre.
Davallem per anar a buscar un sender que recorre la falda del turó i ressegueix l’escarpat rocós de l'amfiteatre de la fondalada fins a trobar la carretera HU V 8111. Prosseguim pel camí de l’ermita de la Verge de la Corona, un edifici d'origen romànic amb reformes posteriors, actualment sembla que també l’estan restaurant. Creuem la pineda que l’envolta per anar a veure l’escultura “Árboles como Arqueología”, de Fernando Casás. Formada per vuit monòlits de granit disposats en semicircumferència irregular, amb dos oliveres centenaris al centre, vol recordar la vegetació que un dia va cobrir els Monegres.
Fem via cap a la Penya del Migdia, un dels al.liciens de la ruta d’avui, una majestuosa formació rocosa. Rep aquest nom perquè el sol la il·lumina totalment al migdia. Va ser una fortalesa musulmana, encara es veuen els forats per les jàsseres de fusta que van fer servir per sostenir els murs i teulada. Per pujar a dalt de la roca hi ha unes graons tallats a la roca i unes escales de fusta. Des de dalt tenim unes magnífiques vistes panoràmiques. Un cop al poble baixem el camí del cementiri per anar a la Font del Pou, una surgència d’aigua coberta amb volta de canó. Les parets estan revestides de falgueres capil·lera o falzia vera. L'entorn ha estat arranjat, hi ha dos taules de pícnic.
Retornem al poble, veiem l’església parroquial, dedicada a Sant Pere d’estil gòtic tardà.