Pla de Banyeres-Font de l'Alzina-Can Torrent-Font de Cantagalls-Molí d'en Ribes-el Daró

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els inseparables companys de “quatre potes”.
Defugint de la onada de calor que estem patint aquest dies, decidim anar a buscar l’ombra i la frescor que donen les fondalades, tot seguint el Daró i els torrents i rieres del seu voltant.
PRECAUCIÓ
L’itinerari creua aquest riu i rieres unes quantes vegades. Pot ser que després de pluges intenses i continuades hi hagi dificultats en creuar-les.
De la ruta;
Deixem els cotxes al Pla de Banyeres, sota els grans pins de la pineda d’en Follia i comencem a caminar seguint el Daró amunt, riu el travessem varies vegades. Arribem al paratge de la Font de l’Alzina (una zona d’alzines molt planera que encara ara, molta gent hi va a passar el dia d’esbarjo). Al altre costat del riu, unes escales excavades a la roca, donant l’accés a la Font de l’alzina que deixava anar un rajolí d’aigua. Seguim el riu, passant per la gorga de la font de l’Alzina on els gossos varen tenir el seu moment de refrescada.
Tot just deixem la gorga i per consegüent el Daró, seguim la ampla pista forestal amb força desnivell...(un dels accessos als Metges i malauradament per nosaltres, una pujada a solell que ens ha fet suar de valent) i que ens fa guanyar alçada ràpidament, culminant la ascensió al “Palomar de Can Torrent”, un roquissar amb una petita balma i una considerable cassoleta a més de ser una esplèndida talaia amb vistes del mas de Can Torrent (un mas molt bé arranjat sobre un turó envoltat de boscos als peus dels Metges (Sant Cebrià de Lladó) i el Puig d’Arques)...aquestes vistes son la recompensa per la “suada pujada”.
Comencem a baixada fins a Can Torrent i al seu començament hem de anar amb molta cura, dons el desnivell és força pronunciat i podem anar de cul per terra.
Abans de arribar al mas i passat aquest, trobem unes gruixudes cadenes que barren el pas als vehicles motoritzats inclòs les bicicletes. El camí va de baixada fins arribar a la riera de Cantagalls, (ja s’ensuma l’aigua...quina frescor!).
Hem de travessar vàries vegades aquesta riera que afortunadament encara i baixava aigua. El camí és molt obac i molt agradable de seguir. Hem de anar en compte si volem anar a veure la font de Cantagalls, busquem l’entrada del sender, (assenyalat amb un waypoint) que ens duu directament a aquesta, de la qual sortia un petit raig d'aigua. I per sobre, dos plafons ceràmics, un amb el nom de la font i l’altre amb un petit extracte del poema Sol, i de dol de J.V.Fox...
A sol eixit, en dia riallós,
Tresc pels serrats fugint de vora mar,
I en pures fonts o al toll que duu l’atzar
Em faig tot clar, jo que nasquí febrós.
El camí de Cantagalls que seguim, el travessen uns quants rierols provinents de la zona del Puig de l’Avellana i que aboquen a la riera de Cantagalls, un camí planer molt ombrejat que fineix al Daró. Seguim una estona per la llera del riu (en cas que portés un bon cabal, podríem seguir per corriol paral·lel a aquest). Un pal indicador que trobem tombat al terra, ens indicava la direcció de la resclosa del Molí d’en Frigola.
Un cop al altra riba del Daró ens trobarem amb l’antic aqüeducte que portava aigua al canal d’entrada del molí d’en Frigola i que travessava el Daró a través d’un pont elevat (avui només s’entreveu un pilar que suportava una part del pont). Seguim camí i en un tres i no res arribem a la resclosa del molí d’en Frigola. Aquesta tenia la finalitat d'emmagatzemar aigua, elevar-ne el nivell i derivar-la cap al rec que la conduïa fins al molí. Actualment l’embassada que es forma és un refugi per fauna aquàtica molt interessant en les èpoques d’estiatge, quan el riu queda eixut. El nivell d’aigua alt i quasi permanent permet el desenvolupament d’un ombrívol bosc de ribera dominat aquí per freixes i verns. i que ombreja unes aigües netes que serpentegen entre els palets i la roca aflorant. La resclosa va ser restaurada a l’any 2000.
Seguint camí vora el Daró, i travessant-lo una i altre vegada, arribem al molí d’en Ribes, l’edifici de aquest presenta un estat ruïnós, per la qual cosa no és gens recomanable entrar-hi a dins. Tot i així, des de l’exterior es poden interpretar força bé les principals estructures del molí: canal d’entrada, bassa, molí, carcavà i canal de sortida. La bassa, força embardissada, està situada a la cara sud de l’edifici. A pocs metres també podem observar un pou adossat amb un safareig, (tampoc és recomanable acostar-s’hi pel perill que representa).
Seguim camí vora el Daró, que travessem dues vegades més, arribant a les pinedes del Pla de Banyeres, on tornem a trobar els pins de una considerable grandària, tancant el cercle a l’aparcament on tenim els vehicles estacionats.
No més ens queda acostar-nos fins el restaurant de Cal Carreter a Sant Sadurní de l’Heura per donar per acabada aquesta sortida amb un bon esmorzar...
Salut i bones caminades!!