Pla de Beret – Santuari de Montgarri

La ruta des del Pla de Beret fins al Santuari de Montgarri, és una de les més senzilles i fàcils de la Vall d’Aran, ideal per fer amb família en qualsevol època de l’any i gaudir d’un entorn excepcional, ja que la caminada segueix al costat del riu Noguera Pallaresa, per un camí ample que davalla suaument al costat esquerra del riu Noguera Pallaresa, passant per la cabana de Parros, el pont de Cabau, la Creu i el Santet.

Arribem al Santuari, l’origen del qual està datat a principis del segle XII i que hem visitat, comprovant la seva història i els treballs de restauració fets als últims anys. Visitem també el refugi dels Amics de Montgarri i desprès de fer algunes compres a la botiga, reprenem la marxa, creuant el riu Noguera Pallaresa i pujant pel camí d’escales fins a enllaçar amb la pista de Beret a Alós d’Isil.

Seguim un tram de pista d’uns dos quilòmetres, però la deixem per baixar a tocar del riu, per enllaçar amb el camí Vell, que seguim direcció al pla de Beret, passant per trams equipats amb pontets i palanques, amb un tram de roques on hi ha una cadena (res delicat ni complicat). El camí puja suaument al costat del riu, fins a retornar al punt d’inici, d’aquesta còmode i agradable caminada.

El Santuari de Montgarri.-
Aquest santuari situat a l'extrem NE de la Vall, vora la Noguera Pallaresa, és format per l'església construïda el segle XVI, que té al costat diverses edificacions corresponents a l'antic hospital, la rectoria i la casa de l'administrador del santuari. La fundació del santuari sembla que remunta a principis del segle XII.
Se situa a la dreta de la Noguera Pallaresa (1652m d'alt) i en una important cruïlla de camins: port de Beret, que enllaça amb les valls del Pallars Sobirà pel sector d'Isil, i sota els ponts que enllacen amb Arièja. Amb el temps vora el santuari s'hi bastiren edificis amb una missió d'hospital de muntanya, que equivalia a refugi de transeünts i de gent necessitada. Sembla que entre el segle XVI i segle XVII el comú de Gessa, amb els diners de la venda del terme, bastí l'església, la rectoria adjunta (o casa dels vicaris), la casa dels arrendataris, un hospital o edifici d'apartaments per allotjament dels viatges ("en els grans concursos") i una basta granja amb els corrals per albergar els bestiars propietat del santuari.
Tots aquests edificis es disposaven entorn d'una plaça quadrangular, de manera que formaven un conjunt compacte, accessible per un portal que donava directament a la palanca sobre la Noguera Pallaresa. En l'actualitat d'aquelles construccions, a part del santuari, pràcticament només roman en peu l'alberg, una casa de considerables dimensions, de dues plantes amb esvelta teulada, que ha recuperat un cos adossat per la banda de ponent. En la façana sengles fileres d'obertures amb batents de fusta, llevat de les centrals, porta i balcó, que són de fàbrica.
Dins del santuari i trobem una pica baptismal per immersió esculpida sobre un bloc de pedra de granit i de forma prismàtica. El rebaixat interior fa uns 42 cm de fondària; presenta elements decoratius a la cara frontal que consisteixen en una sèrie d'hemisferis distribuïts arbitràriament per la superfície. Seguint el mateix frontal hi ha esculpida una creu llatina d'on sobresurt la figura d'un tors humà.