Pla de Boavi: Ruta lineal des de la Presa de Montalto a la Palanca de Sellente pel Bosc del Palancó (Tavascan-Pallars Sobirà)

Pla de Boavi: Ruta lineal des de la Presa de Montalto a la Palanca de Sellente pel Bosc del Palancó (Tavascan-Pallars Sobirà)

Curta i planera excursió pel Pla de Boavi al que arribem per la pista de terra que surt al final del poble de Tavascan, a la comarca del Pallars Sobirà. Són uns 6 kilòmetres de pista que finalitza a la presa de Montalto, on deixem el cotxe. Tot i que el camí és una pista irregular de terra i pedres que aconsella un cotxe alt, també es pot anar amb qualsevol cotxe si es fa amb tranquil·litat. De fet, a l’aparcament trobareu cotxes de tota mena.

Des de l’aparcament seguim el camí en direcció nord i, als 5 minuts de marxa, arribem a la tanca que barra el pas als vehicles.

A partir d'aquí tot és un passeig agradable per prats verds, malgrat que es nota la sequera d'aquest any. El riu Lladorre, també conegut com la Noguera de Lladorre en aquest tram, ens acompanya tot el trajecte per la nostra banda dreta, amb aigües que a estones són plàcides, i a estones violentes en caure per cascades i passar entre gorgues.

El magnífic passeig ens portarà primer a l'anomenat Pla de Castellassos, on habitualment trobarem bestiar pasturant. Aquí ens acostarem al riu per gaudir del lloc i perquè el Tuc faci un bon bany.

En tornar al camí travessarem el pont sobre el riu Certascan, que baixa per la nostra esquerra, i on es nota molt la manca d'aigua d'aquest any.

Seguint camí arribarem al Pla de la Borda, amb la Borda de Boavi, una petita barraca de pastor que es pot utilitzar en cas de necessitat. Aquí també veureu el desviament a Certascan pel GR, amb un senyal molt casolà de pintura blanca sobre un roc. Uns metres enllà ens acostarem al Pont de la Borda, des d'on podrem gaudir del brogit del riu.

Després d'un nou tram de pista herbada paral·lela al riu, arribem al pròpiament dit Pla de Boavi, un gran prat herbat que avui trobem sense bestiar. Des del camí, tindrem bones vistes als cims dels voltants.

Seguint camí arribem al Pont de Boavi, a 1.475 metres d'altitud on, travessant el riu, entrem al conegut com Bosc o Avetosa del Palancó.

El camí que creua aquesta avetosa mil·lenària fent marrades per guanyar alçada amb facilitat, és un camí vell empedrat molt ben conservat i envoltat de roques cobertes de molsa. Nosaltres fem un primer tram curt resseguint el riu Broate en alçada per veure un petit salt d'aigua. Aquí el Broate s'uneix al riu de Romedo per donar lloc al riu Lladorre, o Noguera de Lladorre, que hem seguit a l’anada.

Avui farem poc més d'un quilòmetre per aquest camí empedrat que travessa la magnífica avetosa, fins arribar a la Palanca de Sellente (afluent del Broate) i a la cruïlla amb el pal indicador del camí als refugis de Sellente i Baborte. Aquí, després de fer unes quantes fotos, girem cua i iniciem el descens pel bosc.

Si teniu ganes de seguir el camí, arribareu a la Cascada de Broate, a la Pleta de Broate (cota 2.188 m) i al refugi lliure de Broate (cota 2.221 m), punt de partida de l'ascensió als pics de Broate (2.706 m), Baborte (2.938 m), Sotllo (3.084 m), Pica d'Estats (3.143 m) i a la resta de grans cims de la zona.

Com deia nosaltres avui anem d'excursió lleugera per recuperar les cames de la ruta d'ahir per Amitges, Ratera i Sant Maurici i, per tant, en arribar a la cota 1.690, a l'alçada de la Palanca de Sellente, decidim tornar per dinar a l'ombra dels bedolls del Pla de Castellassos.

Gaudint del bonic descens per l'avetosa, arribem de nou al Pont de Boavi i ens acostem a fer un bany de peus al riu perquè, tot i que el dia no és especialment calorós, som a l'estiu i la caminada pel bosc ens ha fet suar de valent.

Seguim camí de tornada, amb algun desviament a l’esquerra per anar a visitar algun tram de riu fins arribar de nou al Pla de Castellassos, on farem un decans més llarg per dinar a l’ombra i jugar a l’aigua amb el Tuc.

Després de dinar ens acomiadem dels dos rucs que encara son al prat i desfem la resta de camí fins l’aparcament de la presa de Montalto, on el Tuc fa l’últim bany i on donem per acabada la magnífica ruta d’avui.

Ruta fàcil, amb poc desnivell i sense dificultats tècniques de cap tipus. Ideal per fer amb els petits de casa ja que només el tram del Bosc del Palancó presenta un desnivell positiu d’uns 200 metres, força assumible si es pren amb calma i gaudint de l’avetosa.

Salut i bona caminada !