Pla de Busa: Església de Sant Cristòfol-Font de l’Espedreguer-Casa Vila-Mirador del Capolat-Presó del Capolatell (Solsonès)

Pla de Busa: Església de Sant Cristòfol de Busa-Font de l’Espedreguer o de Busa-Casa Vila-Mirador del Capolat-Presó del Capolatell-Bosc de Casa Vila-El Rial (Solsonès)

Avui hem sortit molt tard de casa i, per tant, farem una circular més curta de l’habitual que iniciarem a l'àrea d'aparcament habilitat al Camí de Llinars, on hi ha prou espai per 5-6 cotxes, i on hem arribat per la pista asfaltada que surt del km. 114,2 de la carretera C-26, entre Solsona i Berga, al terme de Navès.

Des de l’aparcament tenim grans vistes del Pla de Busa i de les muntanyes del Port del Comte, amb el Puig de les Morreres per l’esquerra i el Cap d’Urdiets per la dreta, units per la Serra de Querol, ben visibles avui des d’aquí.

Busa és un magnífic altiplà envoltat totalment per cingleres espectaculars i que permet diverses rutes, més o menys planeres, depenent del recorregut planejat. Una de les possibles rutes ressegueix els diversos miradors de Busa, tant a la vessant nord com sud. Avui farem una ruta que passa per dos d'aquest miradors (Capolat i Capolatell) passant primer per l'Església de Sant Cristòfol de Busa, originaria del segle XI-XII que, tot i que conserva alguna estructura romànica original, es va reformar en estil neoclàssic l'any 1.758, com és pot veure escrit sobre la porta d'entrada.

Al Pla de Busa trobarem alguns plafons informatius que ens expliquen un altre dels elements més significatius d'aquest indret: el paper fonamental de Busa com a reducte militar durant la Guerra del Francès i les Carlinades. De fet, a més de fer servir Busa com a campament d'instrucció i estada dels batallons militars (encara es conserven les restes de Ca l'Artiller, antic polvorí de la guarnició), també van fer servir el Capolatell, una mola aïllada situada a la banda nord de la cinglera i separada per un gran esvoranc, com a presó pels soldats francesos detinguts en combat. Aquest indret, conegut com la Presó de Busa, és només accessible per un pont, abans de fusta i ara de ferro, que aïllava totalment els presos en una petita superfície de l'esperó calcari. La llegenda diu que molts soldats, desesperats per l’aïllament i amb nul·les esperances de sortir de la presó, es llançaven al buit cridant "Morir a Busa i ressorgir a Paris". Val la pena ampliar la informació a la Viquipèdia o a la variada bibliografia escrita sobre el tema.

Bé, anem per feina. El camí de la dreta, barrat al pas de vehicles, ens portaria a visitar les restes enrunades de Ca l’Artiller, antic dipòsit de municions, actualment enrunat i que, a l’estiu és ple de bestiar pasturant i, més enllà, a la espectacular Cinglera de la Creu, on ja hem estat en diverses ocasions. Avui, però, no visitarem cap d’aquests llocs perquè farem una ruta per la part nord-oest del Pla de Busa.

Sortim caminant al nord en direcció a l’església de Sant Cristòfol de Busa per una pista de terra molt agradable que travessa el bosc de pins. En un parell diminuts arribem a la cruïlla dels Colls, amb plafons de fusta i un pal indicador de la Presó de Busa. Al terra hi ha un altre de la Font de Busa, que també visitarem després.

Seguim camí, travessem un pastor elèctric i, a l’alçada d’una bassa amb prou aigua, girem a la dreta per pujar a l’església de Sant Cristòfol. Després hi tornarem a baixar per anar a la presó.

Seguim amunt pel sender, travessem un nou pastor elèctric, i en un no res arribem a l'església de Sant Cristòfol de Busa, ermita de base romànica del segle XI que conserva un petit cementiri orientat al sud-est. Lloc molt agradable i poc freqüentat. Aquí ens estem una bona estona per dinar i gaudir de l’entorn. També aprofitem per fer una volta de 360 graus per les rodalies de l’església.

Tornem a baixar al camí i anem a la dreta, en direcció a la presó del Capolatell. Quan trobem l'indicador de la Font de Busa (o de l'Espedreguer), el seguim i aprofitem perquè el Tuc faci un bon bany. És un raconet molt bonic on val la pena aturar-se una estona.

Nova tornada al camí principal que el seguim a l'esquerra, fins trobar la Casa Vila. Hi ha les restes enrunades de l’antic mas i del paller, ara utilitzat com a cort pel bestiar d’estiu. També han rehabilitat una petita construcció que sembla estar habitada, al menys en alguns moments de l’any. Des d’aquí tenim una vistes magnífiques de tot el Pla de Busa.

Seguim camí en direcció a la presó i, després d'un tram molt maco que travessa la pineda, farcida de nius de processionària, i una boixeda, arribem al Mirador del Capolat, coronat amb una taula de pedra i un mapa de ceràmica policromada on podem veure els principals punts geogràfics de l'entorn. La panoràmica és espectacular, amb vistes a la Vall de Lord, la Mola de Lord coronada pel Santuari, i el pantà de la Llosa del Cavall. En la distancia podem veure els cims del Port del Comte, la Serra del Verd, el Pedraforca, la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera, amb restes de les últimes nevades de la setmana passada. Un goig si, com avui, el dia ens ajuda amb una molt bona visibilitat.

Deixem enrere el mirador i seguim camí a la dreta fins arribar a la palanca metàl·lica que ens deixarà a la Presó del Capolatell, o de Busa. Pugem a la part més alta del turó on tornem a gaudir de vistes espectaculars a les muntanyes anteriors i a Sant Llorenç de Morunys, el pantà de la Llosa del Cavall i a la Mola del Santuari de Lord. Panoràmica brutal en 360 graus.

Tornem enrere i desfem el camí fins a poc després del mirador del Capolat on, a uns 150 metres, trobarem un corriol no senyalitzat que baixa per la dreta (ull no passar-nos. Habitualment hi ha algunes fites de pedres). És un corriol poc transitat que baixa decidit entre matollars de boix i, en un no res, ens deixa al bosc de Casa Vila. En trobar una pista herbada amb alguna estaca de fusta, la seguim per l’esquerra, travessant el bosc fins arribar a un tancat de filferro. Aquí seguirem pel camí de la dreta que ens deixa a la cruïlla del Rial, amb un parell de basses. A la cruïlla trobarem un pal indicador i un plafó molt deteriorat on, amb dificultats, podrem llegir la història del lloc.

Ja només ens resta seguir la pista en direcció a l’aparcament, on arribem en uns minuts i on donem per acabada la ruta d’avui. A destacar el magnífic pi que trobem gairebé arribant al final, pel marge esquerre del camí.

Un dia primaveral perfecte, en un entorn meravellós i tranquil, que ens ha permès gaudir d'una marxa circular d’uns 8 kilòmetres. Apta per qualsevol edat i forma física.

Salut i bona caminada !