Pla de la Molina – Santuari de Montgrony – Pla de la Pera – S. Joan de Mata – Castell de Mataplana – Gorg dels Banyuts

Preciosa caminada per sota la serra de Montgrony, amb sortida des del Pla de la Molina de la carretera de Gombrèn a Montgrony, on hem aparcat al costat de la carretera, seguint un petit tram d’asfalt i desviant-nos a la dreta per creuar el torrent del Colobre i pujar al coll de Jou. Desprès de passar aquest coll, hem enllaçat amb el camí que ve de Gombrèn i puja cap a Montgrony, a on hem arribar per un camí dret i espedregat.

A la terrassa del Santuari, que hem trobat tancat, hem pogut gaudir de bones vistes sobre el Pedraforca, Cap del Verd, Gallina Pelada, Rasos de Peguera, Pedró de Tubau, etc. Pugem les escales del Santuari i a dalt, trobem l’església de Sant Pere de Montgrony, que contemplem exteriorment (està tancada) i tot seguit, encarem el camí del Mal Pas, que voreja tota la cinglera del pla de Sant Pere, passat el qual arribem al refugi forestal de les Planelles.

Seguim un tram del GR-3, fins que poc desprès de les Viles Xiques, ens desviem a l’esquerra per anar al Pla de la Pera, preciós indret amb l’herba ben verda, amb vistes sobre els cims de la serra de Montgrony i equipat amb taules de pícnic, on hem aprofitat per menjar. Seguint la marxa, passem pel pla de la Bassa, el Taforc (un corriol molt espedregat) i davallem al pla de l’Espluga, també ben herbat i verd i on molt a prop hi ha el refugi de l’Espluga.

Seguim ara un camí ben fresat, que davalla suaument, fins que el deixem per anar a l’esquerra i pujar al castell de Mataplana i l’església de Sant Joan de Mata. Desprès de visitar aquest bonics conjunts, baixem per un corriol, poc fresat i confús cap al torrent de l’Espluga que creuem per enllaçar de nou amb el camí que hem deixat per anar a Mataplana. Ben aviat arribem a la carretera on a sota d’ella, hi ha el Gorg del Banyuts, amb un bonic salt amb un bon cabdal d’aigua. Retornem a la carretera, que seguim un petit tram fins arribar on tenim el cotxe, donant per acabada aquesta magnífica caminada.

Llegenda del cavaller Otger Cataló.-
En aquesta petita ermita de Montgrony, es situa la llegenda de Otger Cataló, personatge fabulós, imaginat per explicar l'origen del mot català i donar precedents a la reconquesta catalana abans de la intervenció franca.

Aquest cavaller, malferit per l’escomesa sarraïna durant la invasió d’aquestes valls pirinenques, va sobreviure amagat a la muntanya, acompanyat d’un fidel gos gànguil, que li llepava les ferides per guarir-lo i menjant fruites silvestres i la llet d’una ovella. Va passar el temps i un cop guarit de les seves ferides, va agafar i bufar la seva banya de caça, que va ressonar per valls i muntanyes, convocant als seus homes a la lluita.

El gos gànguil, sentint la crida del seu amo, “la Crida de l'Otger Cataló”, va sortir corrents fins que va trobar un home al que li va fer entendre que el seu amo el necessitava. En arribar en presència d'Otger Cataló, aquest li va demanar que anés a comunicar als catalans, que ja era arribat el moment de tornar a lluitar i recuperar les terres arrabassades pels sarraïns.

Nou cavallers de nou llocs diferents, varen acudir a la seva crida i se’ls coneix com "Els 9 Cavallers de la Terra" o també "Els 9 Barons de la Fama", els seus noms són: Cervelló, Erill, Ribelles, Montcada, Cervera, Pinós, Anglesola, Alemany i Mataplana. Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer per alliberar-la del poder de la "mitja lluna" sarraïna que els havia imposat una cultura diferent de la que era la seva fe i el sentit de la seva vida.

Els nou cavallers van creuar les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra complir la seva paraula, i van partir cap al combat, cadascú a un lloc diferent, aconseguint tots la victòria, però Otger Cataló va resultar ferit de mort i abans de morir, va ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil, amb agraïment a la seva lleialtat.