Pla de l'Estany (2x100 Cims): Banyoles-Sta. Maria Porqueres-Puig Clarà (100 Cims)-Sant Patllarí (100Cims E)-Les Estunes-Banyoles

Ruta circular des de l'Estany de Banyoles (Pla de l'Estany) per assolir els dos únics 100 Cims de la comarca. Es un mix de dues rutes diferents que he combinat donada la proximitat dels dos cims. Gaudirem de bones vistes a molts punts del traçat i si la voleu estirar una mica més us recomano la volta a tot l'Estany, un espai realment màgic i relaxant. No té dificultat tècnica però resulta una distància considerable i un bon desnivell. Evidentment es poden fer també per separat.
Distància total=19,2 km. Desnivell Total=646 m. IBP-INDEX=74
Ruta amb trams de solana però amb força corriols ombrívols així que es pot fer bé. Avui també he tingut un dia algo núvol així que ha resultat agradable. No trobarem aigua a tot el recorregut excepte al principi a la zona de l'Estany on tenim tres fonts que rajen.
Els punts de pas són:
Aparcament al costat de l'Estany de Banyoles (Passeig Darder)-Font de la Filosa-Font del Ferro-Font del Vilar-Església Santa Maria de Porqueres-Cim Puig Clarà (100 Cims No Essencial)-Carretera GI 524-Camí de Can Brugada-Camí de Can Mas-Can Lluti-Pedra de la Ma de Deu-Cim Sant Patllarí (100 Cims Essencial)-Ermita i Refugi lliure-Coll del Vi-Carretera GIV 5247-Carretera GI 524-Les Estunes-Banyoles.
Descripció de la ruta:
Aparquem a la zona dels restaurants davant el preciós Estany de Banyoles i el comencem a vorejar en sentit horari. De seguida passarem per les boniques i típiques construccions de l'estany que suposo eren embarcadors. Seguim pel Passeig i aviat arribarem a la Font de la Filosa, on també hi ha un petit Mirador. Quasi al costat està la Font del Ferro, que raja generosament. Tornem al Passeig, i al costat de l'Estanyol del Vilar trobem la curiosa Font del Vilar, amb un pulsador de peu. La font és una porta, i l'aigua surt per la maneta de la porta. Realment original. Continuem al costat de la carretera i arribem a la bonica Església de Santa Maria de Porqueres, d'estil romànic del Segle XII. Estava oberta, així que he pogut accedir a l'interior. Molt maca. Ara tornem una mica enrere i agafem un camí ombrívol que surt per la dreta. Molt agradable. En oca estona ens plantem a una intersecció on girarem dreta. Després tornarem a aquest punt per continuar la ruta. Ara toca la suau pujada cap al Puig Clarà, no té cap complicació, i anirem trobant pals informatius. Finalment arribarem a una intersecció, on girarem esquerra, també està indicat. En poca estona ens trobarem un mirador a la dreta amb uns plafons informatius i unes vistes molt maques. He suposat que era el Cim del Puig Clarà, en aquest cas no hi ha cap Vèrtex Geodèsic. Uns metres cap al Sud trobem un altre Mirador amb un altre Plafón Informatiu, i unes boniques vistes de l'Estany de Banyoles.
Ara ens toca baixar agafant un corriol que surt de l'intersecció i que no té pèrdua. Trobarem algun Pal Informatiu amb la indicació Ruta Can Morgat i finalment arribarem al punt d'ntersecció on hem començat la pujada. Ara girarem dreta per la carretera asfaltada, passant pel càmping i una escola, per arribar finalment a la carretera GI-524 que haurem de creuar i continuar en pujada. Estem al Camí de Can Brugada, que després es converteix en el Camí del Mas. Arribarem a Can Lluti i aquí acaba el camí fàcil. Ara comença la pujada per una mena de pista pedregosa que no dona treva. És pràcticament una pujada constant, afortunadament amb força trams ombrívols. Hem d'anar seguint els Waypoints per agafar els desviaments correctes. Finalment arribem a una altra intersecció on veurem una indicació a Sant Patllarí cap a la dreta. Aquest tram és d'anar i pràcticament tornar al mateix punt, però una mica abans ens desviarem cap a la dreta per tornar. A mig camí veurem una altra indicació de la Pedra de la Ma de Déu, de la que he trobat aquesta informació: "Segons una llegenda local,
recollida per membres del Centre Excursionista de Banyoles, des d’aquesta pedra la
Mare de Déu va agafar empenta per pujar al cel. En fer això, hi hauria deixat la mà
gravada". En fi...
Bé i poca estona més i ens plantem al Cim de Sant Patllarí (100 Cim Essencial), on trobarem el típic Vèrtex Geodèsic, des d'on tenim boniques vistes, l'Ermita de Sant Patllarí, d'estil romànic del Segle XII a la que no es pot accedir, i un petit Refugi Lliure en estat més o menys correcte, amb una llar de foc, i una part superior de fusta per dormir. Algú deu anar ja que hi ha diferents estris. També deixalles, lamentablement.
Després de gaudir de les viste d'aquest nou cim, hem de desfer el camí de pujada fins trobar un corriol que surt per la dreta en baixada. És una mena de drecera que ens estalvia camí, recuperant aquest una mica més endavant. Haurem de fer una bona baixada per un corriol clar, algo brut de vegetació, fins enllaçar amb una pista on girarem esquerra. Seguirem baixant per agafar una altra pista/camí per la dreta, arribant al Coll de Vi. Ara comença el pitjor tram de tota la ruta, un corriol en forta baixada, que hem de fer amb compte. Un llarg corriol en baixada però que es segueix bé.
Enllaçarem amb una altra pista i ens trobarem una zona molt bruta amb restes de desbrossada de vegetació, una mica complicat identificar per on hem de seguir. Intenteu seguir el track i prou. He baixat per on he pogut. Arribarem a una pista que seguim cap a l'esquerra, i poc més endavant ens trobarem una cadena i un cartell de prohibit el pas. El track que seguia continuava recte per la pista, però he vist que la cadena era nova, i he dubtat. He seguit una mica i he reculat, per agafar un altre corriol en baixada. No ho recomano. El millor es seguir per la pista tot i la cadena i el cartell, ja que m'he complicat la vida donant una volta massa llarga. Si seguiu la pista arribareu a Les Estunes més ràpid sense cap complicació.
Així jo he agafat el corriol una mica indefinit, fins enllaçar amb un camí a l'altura d'uns camps de blat de moro. Aquí he girat dreta i recte cap a la carretera GIV-5247 on hem de girar esquerra i fer un curt tram per la mateixa (no patiu que no té tràfic) fins enllaçar amb la GI-524 on hem de tornar a girar esquerra.. Aquí sí hem d'anar amb compte ja que no hi ha voral i és estreta. Tampoc és massa distància, de seguida arribem a l'indicador de Les Estunes on girem esquerra, entrant a l'aparcament. Hem de continuar una mica i de seguida arribem a aquest curiós indret. Si heu estat a les Escletxes de la Freixeneda, és una mica similar però a una escala molt més petita. De fet només he trobat un passadís curt i estret. Però té la seva gràcia.
Un cop hem tafanejat per la zona, tornem a la carretera, creuem i agafem un camí indicat que ens porta directament a Banyoles, a la zona per on hem passat a l'inici de ruta. Aquí teniu diferents bars i restaurants per si voleu aprofitar per fer un bon dinar. Jo he fet un petit aperitiu al Restaurant la Carpa, un lloc molt agradable amb vistes a l'Estany.
Espero us agradi !!