Canet d'Adri (Gironès): Pla de Martí - Santa Maria i Castell de Rocacorba

Teniem ganes de tornar a Rocacorba, feia ja uns anys que no hi anàvem.
Hem anat en cotxe fins el Pla de Martí, a on hi ha una de les antenes de la muntanya.
Allà hem seguit avui el camí direcció a Granollers de Rocacorba. El camí va baixant suaument però contínuament cosa que de moment ens fa dubtar, però a l'arribar a una cruïlla de pistes amb una fita girem a l'esquerra i arribem en pocs minuts a la Roca Barret, gran roca plana que s'aguanta només per una columna central. Sabem llavors que anem pel camí correcte.
Encara baixem uns metres més fins creuar un rierol sec, i començar a pujar cap a Rocacorba.
El camí està senyalat amb marques grogues i blanques.
Anem pujant entre alzinars per un molt bonic camí que a trams sembla que antigament havia sigut empedrat fins i tot amb algunes escales de pedra.
Arribem a la Arcova de Rocacorba, (cova). L'entrada és molt baixa i hi entrem gatejant, però el dintre és suficientment alt per caminar dret. Té 69 metres de recorregut, amb algun tram força estret.
Sortim de la cova i ben aviat arribem al Santuari de Santa Maria, lloc a on havia hagut el Castell de Rocacorba, just al cim d'una roca amb forma de proa de vaixell,
El castell de Rocacorba fou un dels primers edificats en les comarques gironines després de la conquesta dels territoris als sarraïns (apareix anomenat l’any 1130 ), tot i que el primer document on es cita Rochacurva data de 1065.
El juliol de 1168 el rei Alfons el Cast infeudà el "castrum de Rochacorba" a Miró d'Hostoles. L'escriptura indica que l'oncle d'aquest havia adquirit, per canvi fet amb Berenguer de Rocacorba, el castell. Per enllaç matrimonial passà als Cartellà.
L’any 1479 els pagesos de La Muntanya se’n apoderaren , i l’any 1482 els jurats de Girona proposaren la seva demolició al rei.
Quan el castell va decaure, la seva església es transformà en santuari marià.
La capella actual és una sòbria construcció del segle XVIII.
La porta de la capella és tancada el que ens impedeix accedir a la "Proa" que ens fa pensar molt en la "Popa" del Castell de Castellcir al Moianès.
Anem seguint la cinglera fins arribar a una miradors amb magnífiques vistes de la Serra de l'Albera, el Puig Neulós, tota la plana de l'Alt Empordà, l'Estany de Banyoles, el Golf de Roses, les Medes, Girona...
Per baixar anem en direcció cap a la pista asfaltada que condueix al cim amb les antenes i poc abans seguim l'indicador "Banyoles, Pla de Martí" passant per un alzinar i una esplèndida fageda després.