Pla de Trullàs i torrent de l'Om

Mirador, dolmen i barraques a Monistrol de Calders

Un altre itinerari on el protagonisme el té la pedra: pedra seca, pedres sepulcrals i fins i tot una roca singular. També visitarem un bonic gorg i ens enfilarem a una talaia amb unes perspectives excel·lents.
Ruta fàcil on els camins són fressats però en bona part sense senyalitzar i la que ho és −un tram de la Ruta de la Pedra Seca de Monistrol de Calders− la farem en sentit contrari al proposat. Malgrat que tots els camins estan ben representats al mapa, com que en coincideixen molts, el GPS ens anirà bé per no errar.
Amb tot cal considerar-lo de moderada dificultat pel tram carener d’accés al Pla de Trullàs on ens caldrà ajudar-nos amb les mans −no es pot qualificar ni de grimpada− en més d’un punt i on haurem de superar un ressalt rocallós d’uns quatre metres equipat amb una sòlida escala i grapes.
Hem respectat la denominació que dóna el portal Wikipedra a cada barraca i els números són el seu codi. A banda de les que trobem al costat del camí, n’hem ressenyat altres molt properes que desconeixíem i que també podem visitar. Són una petita mostra d’entre les més de cinc-centes catalogades al terme municipal.
L’hem fet seguint la proposta d’Aventura’t a Wikiloc https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mirador-i-dolmen-de-pla-trullas-per-gorg-saladic-pas-de-lescala-balma-freda-i-ruta-de-pedra-seca-ds-45498441. Ens sembla la més encertada de les diverses que podem trobar de la contrada.
Tota la zona va veure’s afectada pel gran incendi de l’agost de 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i que va deixar cinc morts de la família de la Cabana d’en Felip a Sant Llorenç Savall. Els efectes són ben visibles divuit anys després, tot i que al costat de les pinasses supervivents podem veure el rebrot de nombrosos peus de roure i alzina. El mes de juny del mateix any ja n’hi havia hagut un altre que va afectar la vall del torrent de l’Om.

Accés
Partim de Monistrol de Calders on hi accedim per la B-124 des del Vallès Occidental o des de la N-141c, pel Bages o l’Osona. Iniciem l’itinerari al carrer de l’Església on al costat mateix, a l’Avinguda del Doctor Tarrés, disposem d’espais on aparcar.

Carrer de l’Església (443m)
A l’alçada del carrer del Molí prenem un corriol pavimentat per enfilar-nos al Pedró Xic i baixar a la Font dels Enamorats on hi ha l’estàtua de pedra «Dona Conquesa». Aqui baixem a l’esquerra, però el retorn el farem pel camí que davalla per darrera de l’estàtua. Per baix de la urbanització Masia del Solà seguim el camí dels Horts, primer pavimentat i després de terra. Rep aquest nom pels horts que hi ha als marges del Torrent de Sant Joan. Ens enfilem per un corriol per salvar el Torrent del Sot de l’Arç i davallem al Gorg de Saladic.

Gorg de Saladic (452m)
Bell paratge on la riera de Sant Joan fa un petit salt i un gorg. Duu el nom del mas que hi ha a sobre. Ens enfilem (NE) a guanyar la carena i la seguim (SE) amb trams de fort pendent salvant antics marges de pedra. Arribats a un punt el corriol continua per la dreta (fita) però si seguim la precària pista de l’esquerra arribarem igualment a un collet on encetem el tram més costerut fins al peu d’un ressalt rocallós d’uns quatre metres equipat amb una sòlida escala i grapes. Un cop superat caminem planerament excepte els darrers metres previs al mirador.

Mirador del Pla de Trullàs (708m)
Excel·lent talaia on es pot observar una fantàstica vista panoràmica cap al Montcau, la Mola, els Pirineus i la Vall de Marfà.
Davallem seguint una costeruda pista que desprès planeja i s’enfila suaument, creuant de nord a sud el Pla de Trullàs, per accedir al dolmen.

Dolmen del Pla de Trullàs (710m)
Punt culminant de l’itinerari on hi a un megàlit del tipus de cambra simple, força gran. Aquest tipus de sepulcres tenen una datació de l'Edat del Bronze, aproximadament entre el 2000 i el 1500 aC. Va ser restaurat l'any 2005.
Baixem al camí de Granera que prenem a mà dreta i on podem començar a visitar les primeres barraques. Prou més enllà davallem per un corriol al Sot de l’Hort de l’Om on s’hi apleguen un seguit de barraques al costat de la rasa que tributa al torrent de l’Om, al que sortim poc més enllà de les ruïnes del mas del mateix nom.
Continuem pel marge dret del torrent on trobem escampades aquí i allà cinc barraques més i n’albirem altres al marge esquerre, fins a les ruïnes de la Casanova.

La Casanova (538m)
Pel costat de les ruïnes seguim un camí que mena a la urbanització Masia del Solà. Sorgida els anys 60 del segle passat i encara en situació irregular, amb un creixement residencial de baixa densitat, un relleu molt desigual i àrees de fort pendent envoltades de massa forestal. Un autèntic perill atesa la incidència d’incendis forestals a la zona on, a banda dels esmentats, cal recordar els del veí municipi de Calders dels anys 1994, 2003, 2005 i 2015.
Pel carrers de la urbanització pugem al «Codro Gros» anomenat també Pedró Gros en contraposició al Xic. Roca singular, gran bloc de conglomerat situat en un indret enlairat on es feia la benedicció del terme. Hi ha més roques que reben el nom de «Codro» com són les del Serrat de la Trompa i el Barret.
Davallem en fort pendent per un corriol resseguint el carener fins a la Font dels Enamorats on desfem el camí d’anada.

Cartografia: Mont Editorial El Moianès (1:40000)
Recursos consultats:
- Wikipedra. Observatori del paisatge de Catalunya. wikipedra.catpaisatge.net/ data de la consulta 16/05/2021
- Ajuntament de Monistrol de Calders www.monistroldecalders.cat/ data de la consulta 16/05/2021

Àlbum d'imatges a https://photos.app.goo.gl/ZKEtGWtSqkm1TzVw9