Pla d'Urgell; Miralcamp-Pantà de la Basella-Tossal de l'infern-Fita Alta-Aerodrom de Mollerussa-Miralcamp.

Miralcamp es una petita població del Pla de Urgell de aproximadament 1500 habitants que està situada molt a prop de Mollerussa i te infinitat de llocs als seus carrers per poder aparcar el vehicle.
El deixem on el deixem, procurarem anar fins la plaça de l’Església i seguint el ample carrer de Jacint Verdaguer passarem pel costat del camp de futbol, d’allí seguirem un ample, recte i inacabable avinguda sense asfaltar i amb moreres a ambdós costats.
Arribats al pantà de la Bassella, girarem cap a la dreta vers un artificial pinar que de seguida deixarem per baixar per un corriol i anar a creuar una sèquia. Aquesta serà una pràctica habitual ja que tot el territori està foradat per sota per donar pas a una constant corrent d’aigua.
Seguim una pista a la dreta on trobarem un malmès rètol de “Espai d’Interès Natural” i sobreposat “Ensinistrament de gossos” Torregrossa. Aquest darrer nom dóna idea de que som en aquest municipi.
Deixem la pista per pujar ràpidament al tossal que tenim davant nostre i que no es altre que el Tossal de l’Infern. Una llarga pista el creua de punta a punta i únicament en un punt molt concret el aparell de GPS va marcar el 300 metres d’altitud que diu el ICGC que té d’alçada. Arribats al capdamunt, toca baixar fins una bassa que veiem a la nostra dreta, el camí a escollir es el que cadascú cregui més idoni.
Un cop a la bassa, seguirem durant uns metres la pista cap a la dreta, i tot seguit la deixarem per un corriol desdibuixat a l’esquerra que mena a un conreu d’ametllers i a una nova pista que seguirem cap a la dreta fins creuar la Sèquia de la Serra, on hi ha un encreuament de camins i que nosaltres girarem fort 180 graus a l’esquerra per seguir una nova pista tot vorejant la sèquia durant una estona fins que marxa cap a l’esquerra, però poc després i abans de creuar la carretera la tornem a trobar sorollosament.
Només creuar la carretera, deixem una pista a la dreta i anem cap a l’esquerra seguint un nou ramal de la sèquia de la Serra. Durant llarga estona la tindrem a la nostra esquerra sota nostre. En un punt veurem unes tres petites balmes d’on sortiran corbs i algun conill, si hi pugem descobrirem un sender que segueix el mateix camí que la pista i que ens donarà una mica més de esperit muntanyenc al no fer tanta pista; també les panoràmiques des de aquesta d’alçada son més agradables que no pas des de la pista.
Ens ajuntem de nou a la pista, la sèquia s’allunya per l’esquerra, al poc la creuem per un senzill pontet; una llarga i recta pista ens du en direcció a l’antena que hi ha dalt d’un turó. Es la Fita Alta a la que arribarem seguin pistes a esquerra i dreta fins morir en un camp d’ametllers, al final del mateix creuem una sèquia soterrada i girant cap a l’esquerra i mes tard a la dreta fem cap al cim de la Fita Alta.
Baixarem cap a l’esquerra del vèrtex passant per plans de conreu d’ oliveres fins fer cap a una pista que surt en direcció est i que seguirem deixant encreuaments a esquerra i dreta pujant un xic i voltarem el Club Aeri de Mollerussa per una pista deixarem a l’esquerra unes pistes d’atletisme i més tard un circuit de Autocros, un cop passat aquest, girarem a la dreta deixant a l’esquerra un pinar amb àrea d’esbarjo i zona de pícnic.
La recta pista que creua la carretera ens durà ja sense problemes fins la població de Miralcamp de la que en tot moment tindrem present la imatge de la seva església; durant aquest tram només ens pertorbarà el soroll harmoniós del aigua de les sèquies que ens envolten i el vol d’alguna au que espantada surt de la fresca ombra que dona la vegetació vora l’aigua.
Aquest recorregut no l'aconsello fer en dies calorosos de primavera ni a l'estiu ja que la manca de fonts i d'ombres es molt elevat, pot haver-hi perill d'insolacions.
Cartografia: Al no disposar de res millor, he utilitzat la oferida per el ICGC-Vissir3 (VISSIR v3.26) en escala de 1:10.000.