Plà Manlleu, Aiguaviva, El Montmell, Selma, Plà Manlleu, 17-01-15
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 12.07 mi
- Elevation gain
- 2,726 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 2,726 ft
- Max elevation
- 2,823 ft
- TrailRank
- 58
- Min elevation
- 1,488 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 4 hours 39 minutes
- Coordinates
- 1344
- Uploaded
- January 17, 2015
- Recorded
- January 2015
near El Pla de Manlleu, Catalunya (España)
Viewed 1407 times, downloaded 42 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Religious site
1,725 ft
Ermita de Sant Miquel
“ Descripció De l’antiga capella de Sant Miquel només es conserven l’absis i els murs. Per les restes que es conserven es pot veure la seva planta rectangular dividida transversalment en dos cossos per un arc apuntat de 19 dovelles de pedra. La porta d’accés, de mig punt, es troba a la façana, tot i que originàriament s’obria en un mur lateral. De la volta de canó, esfondrada en gran part, se’n conserva l’encaix amb l’absis de planta semicircular, que manté la seva teulada primitiva. L’obra és de pedra. Notícies històriques L’església apareix documentada en el testament d’Elisenda de Fonollar l’any 1247 i en altres documents del 1308. L’any 1591 tenia un benefici de 20 lliures anuals que rebia don Tomàs Rourich i ja es trobava sota l’advocació de Sant Miquel Arcàngel. La capella va ser abandonada el 1931.”
Fountain
1,665 ft
Aiguaviva, font del Lleó
És un agregat situat al peu de l'estrep oriental la serra de la Torre Milà i a migdia del Pla de Manlleu, dins la conca de la riera de Marmellar. S'hi arriba per la carretera de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu. És un dels indrets mes bonics del terme. Tal com designa el seu nom, hi ha aigua i està viva. La font Major i la font del Lleó omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l'edat mitjana. El punt dominant és la Casa Gran.
Ruins
1,778 ft
VALLFLOR
“ Descripció Restes d’una antiga torre de guaita. Restes d’una petita torre lleugerament trapezoïdal, amb uns murs de gruix entre els 60 i 80 cm. Té una alçada d’uns 5 m, a la banda nord, mentre que al costat del camps només arriba als 3,5 m. A 1,7 m del nivell actual del sòl interior hi ha una volta rebaixada. L’edifici devia tenir almenys un pis superior. Sembla ser una petita guàrdia construïda en un moment tardà, cap al segle XIII. Aquesta torre es troba dins la propietat de la masia de Vallflor, a la carretera que va de Sant Jaume de Domenys i Aiguaviva a Can Ferrer, camí de Sant Marc. Notícies històriques Aquesta torre de guaita, de ben segur relacionada amb la propera casa de Vallflor, feia de talaia sobre els camps de la vall de Sant Marc. En les ordinacions del Montmell de l’any 1341 consta un tal Berenguer de Vallflor, del que se sap que tenia oliveres a la Cogullada.” Fins fa poquet temps hi había un ramat de cabres molt gran, ara el trobareu una mica mes amunt pujant el Montmell.
Summit
2,807 ft
El Montmell
Situat a la part nord del Baix Penedès, el seu terme municipal ocupa 72,58 Km². És el més extens de la comarca i està majorment ocupat per boscos i garriga. Limita al nord amb Torrelles de Foix, Pontons i Sant Martí Sarroca; al sud amb la Bisbal del Penedès; a l'est amb Sant Jaume dels Domenys i Castellví de la Marca, i a l'oest amb Aiguamúrcia, Vila-rodona i Rodonyà.Mapa del terme municipal de l'Institut Català de Cartografia. Com arribar-hi: per l'autopista AP-7 fins a l'enllaç amb la AP-2 i sortida a la Bisbal del Penedès, des d'on s'arriba a la Joncosa (nucli principal), per la TV-2402. Des del Vendrell s'hi pot arribar per la C-246 en direcció a Valls, passant pel coll de Santa Cristina. Història El nom del Montmell prové del llatí 'Monte Macellum' o de 'Mont Maell', que volen dir muntanya seca i àrida o bé muntanya de la carnisseria, fent referència a la gran mortaldat haguda en una cruenta batalla... L'any 974 el bisbe Vives atorga la Carta de Poblaments i Franqueses als habitants del Castell del Montmell. Aquesta carta, que és la més antiga coneguda de Catalunya, respon a una finalitat politicomilitar d'aquell moment, la de repoblar les zones frontereres. El bisbat barceloní mantingué el seu domini sobre el Castell del Montmell durant dos segles, i el senyor feudal, en aquest cas el bisbe de Barcelona, tenia tota una sèrie de drets i de prerrogatives sobre els habitants del terme, les collites, el bestiar i altres afers casolans. El castell va ser utilitzat encara durant la Guerra de Successió. Llocs d'interès Castell del Montmell: abans de l'any 1000 ja es parla d'aquest castell, que era l'avantguarda de la Marca. Situat a una altura de 781 m sobre la 'dent' del Montmell, és el més enlairat de tot el Penedès i mira cap al Camp de Tarragona. Castell de Marmellar: considerat com a paradigma de castell romànic, forma part d'un interessant conjunt anomenat 'els Castellots'. Segurament fou aixecat al segle XI. Actualment, la bellíssima pica baptismal de l'església de Sant Miquel Arcàngel del Castell de Marmellar, és dins de l'església de Sant Jaume dels Domenys. Aiguaviva: es tracta d'un dels indrets més bonics del terme. La font Major i la del Lleó omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament d'un molí de cereals. Ermita de Sant Marc: s'alça a 711 m d'altitud sobre una peanya situada a la muntanya de Sant Marc, des d'on es pot contemplar una excel·lent panoràmica de les valls enclotades i serres del voltant. Ermita de Sant Miquel: datada abans del 1200, és l'anomenada església vella del Montmell i està dedicada a Sant Miquel. Església nova del Montmell: consagrada l'any 1598, representa la tercera de les esglésies del municipi, ja que la primera fou la capella del castell i la segona l'església romànica de Sant Miquel. El Montmell és un lloc ideal per fer-hi excursions. Un interessant itinerari a seguir és caminar per la carretera que duu a la Bisbal del Penedès i dirigir-se cap al Castell del Montmell, sense oblidar-se de visitar l'església nova i l'església de Sant Miquel, patró del municipi. Al poblet de Can Ferrer de la Cogullada s'hi pot visitar una típica roca en forma de punxa anomenada 'Pedrafita'. Es pot fer acampada lliure a la Zona Recreativa del Montmell, previ avís a l'Ajuntament.
Information point
1,572 ft
PLA MANLLEU
El Pla de Manlleu és un poble del municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. Està situat a l'extrem oriental del terme, a la riba dreta de la riera de Marmellar, afluent del riu de Foix, i al nord-est de la serra del Montmell. L'any 2007 tenia 146 habitants (62 al poble mateix i 84 de disseminats pel terme). Està comunicat per carreteres locals amb Santes Creus (a través de les Pobles), Vila-rodona (a través d'Aiguaviva) i Sant Jaume dels Domenys. És de formació relativament recent, tot i que està voltat de diverses masies la majoria de les quals conserven restes medievals. En una d'aquestes masies hi ha un celler per a l'elaboració de vins i caves i una altra està dedicada al turisme rural. Al sud-oest del poble, enmig del bosc, es troba la capella romànica de Sant Miquel, del segle XIII. En part, el Pla de Manlleu es va formar amb famílies procedents del nucli, ara abandonat, de Selma, proper al poble. Selma va ser el cap d'una comanda templera i, més tard, arran de la dissolució de l'orde, hospitalera. En aquest llogaret hi podem trobar les ruïnes de l'antic castell i les de l'església gòtica de Sant Cristòfol.
Ruins
2,287 ft
SELMA
Selma és un despoblat al municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp. És a 743 m. d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques. Està presidit per les ruïnes del castell de Selma i de l'església parroquial de Sant Cristòfol, d'estil gòtic. El 1358, al terme de Selma hi havia 49 cases, la major part de les quals es trobava al poble del Pla de Manlleu, uns quilòmetres a l'est. Quan Selma es va anar despoblant, els seus habitants es van traslladar al Pla.[1] El castell és esmentat per primera vegada l'any 977. El 1142 fou concedit a l'orde del Temple; el 1171 el bisbe de Barcelona va donar als templers també la parròquia, amb què fou creada la comanda de Sant Cristòfol de Selma. Arran de la dissolució de l'orde (1312), el castell va passar als cavallers hospitalers del Priorat de Catalunya, que hi van mantenir la comanda fins al final del segle XVIII. D'ençà del segle XV, el castell tenia els mateixos comanadors que Vallmoll i Puigpelat.
You can add a comment or review this trail
Comments