Plaça Llillota - Sant Pere de Riu - Castell de Montpalau - Plaça Llillota

Plaça Llillota - Pugem pel camí al llarg de l'autopista

Aparcament, places limitades Situada a portes del Parc Montnegre-Corredor, la Plaça de Llillota se troba envoltada d’arbres i convida a gaudir de la natura i d’una estona de repòs a la seva àrea de pícnic. També és el punt d’inici d’atractives excursions per la zona. De fet, és aquí on any rere any es celebra el dinar de germanor per la festa de Sant Isidre el 15 de maig, festivitat del Sant i aniversari de la seva mort.

A l'esquerra

Girem a la segona a la dreta

Foto

Ametller florit (febrer)

Capella de la Mare del Déu del Roser

https://www.visitpineda.com/experiencia/esglesia-sant-pere-riu/ "Per accedir a l’interior de l’església (de Sant Pere de Riu) s’havia d’entrar per un portal situat a la façana de llevant. Al segle XVIII, el van eliminar per poder construir la capella del Roser. "

A l'esquerra

Sant Pere de Riu

Font: Oficina de Turisme de Pineda de Mar "Les primeres notícies que tenim de la parròquia de Sant Pere de Riu, es remunta a l’any 1140, quan apareix citada en un conveni entre els germans Guillem i Riembau Umbert. Més endavant, l'any 1177, la parròquia de Sant Pere de Riu apareix en un document de donació, on Francesca Menola estableix un sexter anual d’oli al Monestir de Santa Maria de Rocarossa. Aquesta propietat es trobava al comtat de Girona a la parròquia de Santa Maria de Pineda i Sant Pere. Durant el segle XIII continuava vinculada a la parròquia de Santa Maria de Pineda, i pagaven part de les seves rendes al monestir de Sant Salvador de Breda, per ordre del vescomte de Cabrera i senyor de Montpalau i amb autorització del bisbe de Girona. Durant el segle XIII es documenten diverses famílies i masos, molts d’aquests s’han conservat fins als nostres dies com ara Mas Riu i Cal Ros. Va ser al segle XIV quan la parròquia de Sant Pere va passar a dependre de la Seu de Girona. A causa del trasllat de la població cap a la plana, la parròquia de Santa Maria va agafar més rellevància als segles XV i XVI. Fins al 1929, la parròquia de Sant Pere, va estar unida al municipi d’Hortsavinyà, moment en què aquest va desaparèixer. Eclesiàsticament, segueix vinculada a Pineda de Mar." L'església no es visita.

Vista

Font del Ferro

https://www.visitpineda.com/experiencia/font-del-ferro/ "El paratge de la font del Ferro s’emplaça en una fondalada sota Sant Pere de Riu, dins els dominis de l’antic mas de Can Marquès (Tordera). Per ell discorre una torrentera que desguassa a la riera de Pineda. La fondalada va quedar parcialment desfigurada amb la construcció de l’autopista c-32, l’any 1994. L’entornes degradà i va suposar la desaparició d’una mina d’aigua ferruginosa força popular (d’aquí el seu nom de Font del Ferro). A partir de 2007 es fan diverses intervencions ciutadanes i es recuperen la font i els voltants, per bé que amb un doll d’aigua diferent de l’antic."

A la dreta

A l'esquerra

Antic forn de calç

Font: Oficina de Turisme de Pineda de Mar "Forn de calç recuperat l'any 2009. La calç que es produïa en aquest forn era utilitzada en les tasques de la construcció, però també ajudava a combatre plagues als camps i era utilitzada com a producte medicinal."

A la dreta

A la dreta

A l'esquerra

Tot recte

Tot recte

A l'esquerra

Vista

Tot recte

Vista

Castell de Montpalau

Font: Oficina de Turisme de Pineda de Mar "Segles enrere de la construcció del castell, aquest lloc havia estat ocupat per assentament ibèric, aquest va deixar nombrosos vestigis, datables a partir del segle IV aC. i va continuar en l’època romana. És molt probable que la major part de la pedra d’aquest antic assentament es va fer servir per construir el castell medieval. Aquest castell va ser documentat des de mitjans del segle XI, quan Umbert Odó i la seva muller Sicardis (senyors del Montseny), van jurar fidelitat al compte Ramon Berenguer i pels castells de Montpalau (Mont Palaz) i Gironella. Va ser doncs a mitjan segle XII quan els vescomtes de cabrera van anar adquirint el ple domini de la jurisdicció de Montpalau, una possessió que es va mantenir fins al 1574. I va ser aquest any quan la van vendre al marquès d’Aitona, al Francesc de Montcada. Al segle XVII, el castell va passar per via matrimonial als ducs de Medinaceli. D’aquesta meravellosa fortalesa medieval, resten alguns murs que defineixen un recinte de planta quadrada. L’aparell està format amb filades de carreus irregulars, lligats amb morter de sorra i calç. Podem gaudir dels angles i la finestra de punt rodó que es conserva basant bé. Al centre del castell hi havia una torre cilíndrica, que actualment està enrunada. Podem trobar restes d’un segon recinte construït posteriorment, sobre el segle XV. Fora del castell trobem les ruïnes del que va ser l’antiga capella, dedicada a Sant Miquel."

Vistes des del Castell de Montpalau

Foto

A l'esquerra

Baixant a la dreta