Planoles-Collet de les Barraques-Cova de les Encantades.

Ruta molt agradable i fàcil per disfrutar d'un paisatge d'alta muntanya, dels boscos de pi negre, dels prats i dels torrents d'aigua fresca.Ens trobem en el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.
Sortim de l'aparcament de la carretera del Collet de Les Barraques , que ve de Planoles (Ripollès). Seguim el GR 11 que és el que va a Núria.
Al començament es carretera asfaltada però de seguida trenquem a l'esquerra i comencem a pujar per dins els bosc , els pins ens van fent ombra. Quan sóm al Collet de les Barraques veurem al fons la imponent muntanya del Puigmal. El nom de les barraques és degut al fet que cap al 1900/1920 hi va haver una explotació de mines a cel obert. S’hi extreia principalment calcopirita i pirita (sulfurs de ferro i coure) i també quars. Les barraques, avui en runes, servien per guardar les eines i pernoctar.
Després arribarem al Pla dels Ventolanesos, un gran prat, i tirarem cap a la dreta.
Anirem seguint el camí de la Font de l'Home Mort que va baixant suaument. A la nostra dreta el riu de la Tosa, que més endavant el travessem per una palanca. A la vora del riu destaca el color frucsia de les orquídees (Dactylorhiza maculata).
I arribarem a la Font de l'Home Mort , d'on raja un gran doll d'aigua .
A partir d'aquí deixem el GR11 que ens portaria fins a Núria i ens comencem a enfilar. Ens trobarem amb ramats de vaques i cavalls pasturant. Algunes vaques al mig del camí que les haurem de rodejar. Bonica vista de la vall, ara , a l'esquerra ens queda el riu de les Clotes. A mesura que pugem ens van quedant endarrera els pins i anem entrant en els prats i herbassars. Raja aigua per molts llocs de la muntanya, petits torrents que es van formant. Quan arribem a un salt d'aigua , trencarem per un corriol cap a la dreta i ens anirem enfilant fins arribar a la Cova de les Encantades , que es troba a 2.027 m d'altitud. Té un recorregut de 864 m i un desnivell de 37 m. Per lo que és considerada una de les més llargues de la província de Girona.
La boca té 4 x 1,5 metres, obrint-se a ran de terra. El terra és humit i patina una mica.
Entrem en una galeria ampla i alta, que minva la seva alçada un cop hem remuntant un ressalt. Es pot continuar a una altra cavitat amb l'ajuda d'una corda, però nosaltres ja no hem pas seguit endavant.
La cova està estructurada al llarg d'una franja de marbre al mig de les roques pissarroses que hem trobat durant tot el recorregut.
Reculem i tornem al salt d'aigua, a on hem dinat amb els peus remullats a dins de l'aigua.
I ja comencem la retornada. D'ara endavant es practicament tot baixada per una costa suau. Tornarem a passar pel bosc de pi negre ombrejat, de tant en quan una bufadeta d'aire.
Veurem la barraca de la Baquerissa. I finalment tornarem a sortir a la carretera asfaltada del principi, i arribem a l'aparcament.