Platja Castelldefels - Can Flocant - Can Bassoles - La Clota - Coll Sostrell - La Morella - Puig del Pi (R2) 2015-12-20 7:14

Platja Castelldefels - Can Flocant - Can Bassoles - La Clota - Coll Sostrell - La Morella - Pleta del Cèrvol 2015-12-20 7:14

Fa dies que tenia posat l’ull a un parell de petits corriols costeruts que van de Platja de Castelldefels al SL de La Morella a Cal Ganxo (aquest SL travessa tota la cresta). Ja veieu que és una ruta circular i que es pot fer amb tren, el Rodalies R2, tot i que si us voleu estalviar alguns metres podeu anar amb cotxe fins més a prop (he indicat on comencen els corriols).

El Massís del Garraf és un lloc espectacular, amb una vegetació singular i uns corriols realment magnífics. Bona part dels que he fet tenen una amplada entre 50 a 100 cm. Les pedres de la majoria de camins i corriols són molt llises, quan són humides es converteixen en veritables paranys. El darrer cop vaig caminar amb tot el terra moll i vaig patir algunes relliscades, que cal sumar a l’esforç que representa estar constantment en tensió per no caure. Les pedres al llarg de camí fan que els turmells se’n ressentin al finalitzar la ruta. Avui era un dia magnífic, tot sec o pràcticament, doncs el Garraf pot semblar que no hi plou, però hi ha llocs on sempre està humit.

Sorprèn l’actual corriol que va de Can Flocant a Can Bassoles, fa anys devia haver estat un autèntic camí -ara inimaginable-, hi ha un parell de miradors condicionats i tota la bora està amb pedres i murs. Des del mirador que està més a munt es pot veure un salt d'aigua tallat a la pedra, que quan baixa aigua pel torrent que més a vall s'anomena de les Canyes Bordes, ha de ser increïble. L'origen d'aquest camí està molt ben explicat a un document de la Diputació de Barcelona "VI Monografies del Garraf i d’Olèrdola: Tot i l’aspecte casteller, el camí no és antic. Tal com permet inferir la tècnica constructiva, especialment al pont esmentat, aquest camí és modern. De fet, fou obert entre els anys 1900 i 1902 per ordre de Manuel Girona, propietari d’Eramprunyà. Ho sabem perquè la recent digitalització del fons Girona de l’Arxiu de la Baronia d’Eramprunyà ha permès trobar un document molt interessant, un esbós fet a mà i datat al 1900, en el qual s’assenyala de forma sumària el traçat actual del camí. A més, l’esbós reflecteix l’estat de la resta de camins de la vall a final del segle xix. Així doncs, cal concloure que el camí va ser projectat l’any 1900 per Manel Girona, que va adquirir el castell i la baronia. Sabem que l’any 1902 ja era obert, tal com recull una publicació excursionista coetània". http://parcs.diba.cat/documents/182160/6951855/p10d266.pdf

Per altre part Can Bassoles tenia que ser una casa pairal realment important, amb una gran era al mig del pati. Una de les seves parets té les pedres en forma d’opus spicatum, típic d’algunes esglésies romàniques -aquí hagués volgut tenir al meu costat en Toni, que tan li agraden-.

Típic d’aquest paisatge, he vist molts margallons (Chamaerops humilis), un dolmen (els arqueòlegs encara no han tornat a posar la pedra de la coberta), una pedra dreta i un dels molts avencs que hi ha a la zona. Hi han varies barraques de pedra seca restaurades pel Grup Ecologista Quercus que fan goig, n’he vist dues de ben a prop i des de lluny se’n poden veure d’altres. I he pujat al cim de la Morella, avui amb una vista limitada i un parell de pessebres a dalt de tot.

És una zona on trobes sempre bastants persones a munt i a vall: caminant, corrent, en bicicleta, caçant... I gairebé mai acabes de deixar algun bocí de civilització: cables elèctrics, torres d’energia, runes de masos, abocadors... Però tot queda compensat per la seves fantàstiques característiques que he comentat al llarg del text.

Fins la propera Garraf.

Salut i Cames!!