Platja d’Aro, Camí de Ronda, Torre Valentina, Pedra de Fondils, Roquissar del Puig Palet, Treumal

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
En altres sortides hem fet diferents trams de camí de ronda de la Costa Brava, i el que va de la Punta d’en Ramis a Platja d’Aro a Torre Valentina (Sant Antoni de Calonge) no hi podia faltar. És un itinerari molt singular, que passa per diferents cales i túnels i compta amb unes vistes panoràmiques espectaculars. Com a complement, des de Torre Valentina hem pujat al Puig Palet amb els seus afloraments rocallosos i vestigis megàlits, una magnífica simbiosi entre la costa i l’interior tal com si fos aquest plat tant típic de la cuina de la Costa Brava anomenat “mar i muntanya”.
Per fer la ruta, ens acostem fins a Platja d’Aro i estacionem a la plaça de la Sardana (un bon lloc d’aparcament, fora de temporada alta), i des de on comencem a caminar, travessem la carretera de accés a la vila (C-253) i passem al costat de la sala de festes Paladium abans de arribar a la platja gran de Platja d’Aro just on es troba el Cavall Bernat...aquest és probablement l'element més fotografiat de Platja d'Aro i un dels seus símbols imperibles amb el pas dels anys. No és freqüent trobar tan a prop de la platja un monòlit de més de 7 metres d'alçada.
Al costa comença el camí de ronda... La punta d’en Ramis, la platja Rovira, el passadís conegut com el Xuclador, la petita platja de sa Cova, les cales de Pitxot, el Vilaret o el Pi, o la rocosa punta d’Escuits, formen un sinuós recorregut esquitxat de roques barrejades amb vegetació. El camí de ronda continua per les platges del Ros, es Canyers, Belladona i Sant Jordi. Aquesta última està situada enmig d’una punta de roques que es perllonga fins l’illot del mateix nom. En aquest punt es forma un racó diminut protegit per la mateixa paret del camí de ronda. El camí segueix després fins a la platja de Cap Roig, des de on s’albira una superfície marina curulla de roques i esculls. Segueixen les platges de l’Ermita, de ses Torretes, de Treumal (cala Gogó) i de Can Cristus. Aquí, la punta del Malpàs comunica amb la cala denominada de les Roques Planes. Es tracta d’un paratge diferent a la resta de la costa, caracteritzat per l’aspecte peculiar que li confereixen les roques grises i arrodonides per efecte de l’erosió. Aquesta cala és un racó molt especial i fotografiable, on val la pena parar a relaxar-s’hi una estona. El camí en vistes a la badia de Palamós ens fa passar sota la impressionant torre Colomina o dels Perpinyà, un xic més enllà sota l’edifici Eden Mar, arribant a la Torre Valentina una de les torres de defensa més cèlebres i més ben conservades de tota la Costa Brava acabant així el camí de ronda.
Ara seguim el passeig marítim al costat de la avinguda Torre Valentina, vial per el que continuem fins travessar la carretera C-253, (aquella d’accés a Platja d’Aro) per un pas soterrani. Seguim entre una estreta carretera local que duu a Calonge i la riera de Calonge fins l’alçada del trencant al mas/seller Eugeni (anunciat a peu de carretera).
Seguim el camí d’accés al mas, el qual passem per sota seguint el camí en continua pujada fins que trobem un pal informatiu amb indicacions de la Pedra Fondils (20 metres)...
Es tracta d’un gran bloc granític de forma arrodonida, d’uns 4’2 metres de llargada per 2’2 d’amplada i 1’5 d’alçada. Al pla superior del bloc es marca un solc de 18 centímetres de gruix que dibuixa un rectangle d’1’20 per 1’60 metres, i a la part interior d’aquest rectangle hi ha quatre cilindres en relleu d’aproximadament 45 centímetres de diàmetre. El seu estrany aspecte ha motivat que popularment sigui coneguda com a “Pedra dels sacrificis” i se li hagi suposat un origen remot, si bé un estudi recent de l’historiador Gabriel Martín Roig ha constatat que formava part de l’explotació de la pedrera de la sureda de Can Manalic, que va realitzar diferents actuacions en blocs de pedra granítica de la zona. Segons aquest autor, les marques de picapedrer i les característiques formals identificades en aquest bloc de pedra permeten deixar de banda qualsevol cronologia associada amb l’època prehistòrica i aventurar una datació incerta en època medieval, al voltant dels segles XI-XIII.
Seguim el camí fins una primera corba (tant sols 100 metres) on neix un corriol que al començament no és gaire definit i que ens porta a passar per una sèrie de aflorament rocallosos molt interesants, el corriol en fort desnivell ens porta directament al cim del Puig Palet a 144 metres i unes panoràmiques de la badia de Palamós i Sant Antoni de Calonge impressionants.
Aquest és un paratge proper però encara verge i desconegut, magnífic lloc per esmorzar abans de continuar, seguint el camí de baixada fins que trobem una cruïlla, on agafem el camí de l’esquerra que en un tres i no res ens deixa a la anomenada Cova del Ronquillo...
La Cova del Ronquillo és en realitat un gran bloc granític de forma irregular i d’aproximadament 3’5 metres d’alçada, amb una petita cavitat orientada cap al sud a la seva part inferior. Aquesta petita cova té una entrada de forma triangular de 1’6 metres d’amplada de la boca per 1’5 metres d’alçada màxima, amb una fondària de 3,5 metres. Al sostre interior la roca presenta uns sèrie de cassoletes de formació natural, mentre que a l’entrada, a la banda nord-oest, encara s’aprecien restes d’una petita paret de pedra seca. Al voltant de la cavitat, les escletxes o espais que queden entre el bloc i el terra han estat omplerts i tapats amb pedres petites. A l’interior encara es conserven restes de sediment sense excavar, especialment a la part est i oest de l’entrada; es desconeixen les dates exactes de la seva descoberta i de la seva excavació, però sí que sabem que s’hi van recuperar tres fragments ceràmics fets a mà, informes, i un rierenc trencat.
Seguim el camí de baixada fins arribar a una extreta carretera que seguim una estona(esquerra), fins desviar-nos (dreta), passant al costat del Mas Mont i travessant el rec d’en Massoni pel seu pont on a pocs metres deixem el camí per agafar un poc definit corriol (dreta) que ens fa pujar fins arribar a les darreries del càmping Internacional de Calonge, on resseguim tota la tanca metàl·lica i arribant al important aflorament rocallós situat al cim del Puig de la Roca Criadora.
Des del puig veiem el camí que ens ha de portar fins la urbanització Treumal de Dalt en pocs minuts i al menys que no vulguem allargar la ruta innecessàriament no ens queda altre remei que seguir pels carrers de aquesta urbanització...(molt poc transitada), fins arribar altre vegada a la plaça de la sardana on tenim els cotxes aparcats. I per finalitzar aquesta impressionant sortida, que millor que prenent unes “fresques” asseguts en una terrassa de Platja d’Aro...
Salut i bones caminades!!