Platja de Pals-Basses d'en Coll-Arrossars de Pals

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Caminada sense complicacions i totalment planera, per la platja de Pals fins les Basses d’en Coll, tornant pels camins entre camps de conreu de l’arròs de Pals. Acabada la sortida hem anat a fer un bon esmorzar a Can Bassalis dels Masos de Pals.
Aparquem al altre costat de on està la zona comercial Eurospar situat a la primera rotonda que trobem després dels Masos de Pals, en una clariana dins la pineda situada arran de carretera i comencem a caminar pels carrers del barri fins arribar a la Torre Mora..
Aquesta és una torre de guaita, declarada Bé cultural d'interès nacional. Com la majoria de les torres de guaita costeres, va ser construïda al segle XVI, a l'època en què sovintejaven els atacs de la pirateria turca i barbaresca. L'any 1579 Antoni de Carreras va obtenir-ne el permís per construir-la. És una torre cilíndrica, de dues plantes, que es conserva a una alçada d'uns 10 m. Està feta amb pedra irregular lligada amb argamassa. L'entrada és a l'alçada del primer pis i s'hi accedia a través d'una escala de mà.
Al voltant de la torre hi ha restes de petites cases de pescadors, anomenades botigues, ja esmentades cap a la fi del segle XV i que al segle XVIII van arribar a la dotzena.
Seguim vagarejant pels carrers fins arribar a la platja de Pals on continuem la caminada per un sender entre les dunes (protegides, no es poden trepitjar) i una tanca que impedeix el pas dels terrenys del que temps enrere va ser Radio Liberty... aquesta fou una emissora de ràdio promoguda pel govern dels Estats Units durant la Guerra Freda que elaborava els programes als EUA i els emetia des de la platja de Pals als països comunistes.
La caminada al costat de la platja finalitza a la desembocadura del Rec del Molí a les Basses d’en Coll...
Les basses d’en Coll són un conjunt d’arrossars, aiguamolls i dunes que des del 12 de maig de l’any 2010 formen part de la reserva natural parcial dels Aiguamolls del Baix Ter, situada dins del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Ocupen actualment unes 50 hectàrees de superfície i constitueixen, de fet, la desembocadura al Mediterrani del rec del Molí de Pals, on hi van a parar les aigües de la pràctica totalitat dels arrossars del municipi. Tot i que durant els temporals hi entra aigua marina –l’augment de la salinitat és essencial en el funcionament d’aquest tipus d’ecosistemes, ja que permet la renovació de l’aigua i dels nutrients–, la presència continuada d’aigua a la zona fa que tant la flora (retalls de salzeda i omeda, esbarzers, canyars, canyissars…) com la fauna (ocells com el martinet menut, amfibis i invertebrats, destacant especialment la població de tortuguetes) hi siguin molt presents al llarg de l’any.
Travessem el rec sense problemes, tant sol un pam d’aigua que ens obliga a descalçar-nos. Al altre costat de la duna ja tenim els arrossars a tocar, seguim l’anomenat camí de les Illes per el que circulem entre els camps d’arròs i el Rec del Molí de Pals.
Un mirador sobre les basses d’en Coll ens obliga a fer una parada. Com he comentat anteriorment, aquest és un espai especialment important per a la fauna, sobretot ocells, donat que és una zona de refugi per moltes espècies migradores del nord i centre d'Europa que escullen aquestes contrades per passar els mesos més freds. També podem observar la gran extensió de camps inundats d’aigua utilitzats per el conreu de l’arròs.
La segona part de la ruta, transcorre entre aquest camps d’arròs...no marco cap cruïlla perquè son molt fàcils de seguir, passem al costat de Can Mansió i Can Tifa i tot seguit encarem el tram final, passant primer pel davant del càmping Neptuno i un tram més enllà arribar al aparcament on havíem deixat els cotxes.
Finalitzem aquesta sortida anant a esmorzar al hostal Can Bassalis dels Masos de Pals, el restaurant del qual va està tancat uns quants anys i ara han tornat i fan seva la dita de...bona cara, bones viandes i ben repartides.
Salut i bones caminades!!