Platja de Pals-Font de la Bruixa-Pinedes del Puig Major-Font d'en Pou i sender locall.C-22 (Urb. Mas Tomasí

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb el caminants dels diumenge i els nostres inseparables companys de “quatre potes”.
Avui hem tornat a caminar per Pals i ho hem fet travessant la imponent duna continental des de la font de la Bruixa fins la font d’en Pou a la urbanització del Mas Tomasí.
Aparquem els cotxes al complex del Eurostar situat a la entrada de la platja de Pals, caminem una estona seguint el carrer d’accés a aquesta i on localitzem La Roca Negra o de les Bruixes una gran pedra de dos metres d’alt i d’uns cent metres quadrats situada el mig de les dunes. Un indret ple de llegendes sobre noies que volien iniciar-se com a bruixes.
Seguim carrer avall i a la primera cruïlla girem a la dreta pel carrer del Senglar que ressegueix tot el perímetre del càmping Inter-Pals. Un parell de cruïlles més per zona urbanitzada i arribem al carrer de la Font de Sa Bruixa, carrer que es va endinsant al bosc, fins arribar a la mencionada font...
La Font de la Bruixa està enclotada al mig de les dunes i potser rep aquest nom pel misteri que suposa que hi hagués aigua en un lloc amb tanta sorra. Actualment no raja però encara es conserva força bé el seu entorn. L’encant que tenia abans de l’arribada del turisme no és el mateix que l'actual, amb aquella barraca que tothom podia accedir per fer dinars i que avui s’ha convertit en el restaurant Sivana Bosc.
Al final del paratge comença un camí i on emprenem la travessa de la gran duna continental...un apunt sobre la duna: Ponç Hug, comte d'Empúries, va alterar cap al 1302 el curs del Ter. A l'altura de Verges unes rescloses van desviar les aigües pel vessant meridional de la serra del Montgrí. Seria aquesta la data de l'inici de la formació de la Duna Continental, la llera seca del riu ja no suposava una barrera per a la propagació de les sorres dipositades per la Muga, el Fluvià, i el mateix Ter. Transportades i apilonades per la tramuntana unes grans dunes mòbils van avançar fins finals del segle XIX causant diferents problemes en l'agricultura i a la població. Unes dunes que abastaven des de Sant Martí de Empúries a Begur, ocupant unes 340 hectàrees i que avançaven una mitjana de 16 metres per any.
L'Any 1882 l'enginyer de forest Primitiu Artigas i Codina proposava la constitució d’una comissió especial per al tractament de les dunes. L'enginyer de forests Xavier de Ferrer i Lloret inicià 1895 una llarga obra d'enginyeria forestal que va convertir les dunes en una pineda.
A la duna continental que actualment assoleix una profunditat màxima de 30 metres, es va optar per la implantació del borró. Aquesta espècie, forma part de les comunitats vegetals de les dunes. El borró es plantava en feixos disposats en línies perpendiculars a la direcció de la tramuntana, i amb la construcció prèvia de pantalles contra el vent. Posteriorment es va fer la repoblació mitjançant sembra d’espècies arbòries i arbustives que encara ara podem observar. Coníferes com el pi blanc, el pi pinyer, el pi pinàstre, el xipre i la savina. Arbusts resistents a la sequera com el Llentiscle, els aladerns i la ginesta. Brolles i plantes aromàtiques com les estepes i el romaní.
Els treballs es van allargar durant quinze anys, que van ser d’activitat frenètica i intensa. Durant aquest temps, es requeria una atenció permanent de vigilància i seguiment. Va ser una lluita constant, sobretot contra els elements naturals, el vent i l’aigua. Es feien reposicions de les contradunes i de les plantacions, tancaments per evitar l’entrada de bestiar, camins per dirigir la circulació per on fos més convenient, vivers in situ per a la producció vegetal necessària, cases per a la guarderia i per als tècnics, etc. Es van descobrir construccions enterrades per les sorres i alguna fon. Va ser una feina molt grossa, molt important, per part d’una gent que ho va fer amb ganes, i que a més va tenir bons efectes.
Els waypoints marquen les cruïlles que adoptem per arribar fins la font d’en Pou, on neix el sender Sl-C22. Aquest sender ens permet donar la volta a la urbanització del Mas Tomasí passant pel mas de Can Pou de Ses Garites, un mas fortificat i que actualment s’utilitza com a turisme rural. Al camí d’accés al mas es situa la olivera mil·lenària del Mas Pou, que visitem i fem la fotografia de grup.
Un cop depassat la urbanització el sender torna a pujar fins la font d’en Pou, però nosaltres fem cas omís a les marques de pintura i seguim trepitjant la duna fins arribar al aparcament. I per finalitzar aquesta sortida, ens desplacem dins els Masos de Pals per degustar les bones viandes que ens ofereix l’hostal de Can Bassalis...fins la propera!
Salut i bones caminades!!