Pletes de Mont-ros - Castell i Font de Gospí - Castell de la Manresana - San Ramon

Font que s’ha destinat a parc a prop de les escoles del poble

Roure

Blat espigat

Dreta camí terra

Pletes de Mont-Ros pel ramat de 2 voltes.

Ruïnes i masia de Mont-ros

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent. Està situada en un altiplà i la seva extensió històricament era més extensa que l'actual (vegeu altiplà de la Segarra). El clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil·len entre els 350 i 450 mm l'any. La vegetació predominant és els camps de cereals amb clapes de bosc de pins, alzinars i rouredes.

Camps de Blat comarca de la Segarra

Esquerra direcció Gospi

Lliris tots colors

Creu pedra dreta camí

Església i cementiri de Sant Marti Gospí

Els orígens d'aquesta parròquia s'han de buscar al segle XI que és quan apareix documentat per primera vegada el castell de Gospí (1035). La notícia històrica més reculada de l'església és de l'any 1133 en què Pere, bisbe d'Urgell, donà a Santa Maria de Solsona les esglésies parroquials de Gospí i la Salsa, fins aleshores vinculades a Sant Andreu de Tresponts. L'església de Gospí es confirma a Solsona en les diferents butlles papals adreçades a aquesta canònica durant el segle xii i també en l'acta de consagració de Santa Maria de Solsona l'any 1163. L'any 1186 Ramon, rector de Gospí prometé a la canònica de Solsona la quarta part de les primícies de pa i vi, pagament que es comprova també en un document del final del segle xiii on consta, a més, que Santa Maria de Solsona hi tenia dret d'alberga

Castell de Gospí

Castell del poble de Gospí, al municipi de Sant Ramon (Segarra), declarat bé cultural d'interès nacional. Aquesta fortalesa i el seu terme formaren part, com la majoria de castells veïns, del comtat de Berga o la marca del comtat de Cerdanya. L'any 1035, en el testament del comte Guifré II de Cerdanya hi consta que deixava al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la seva marca, que incloïa entre d'altres, el castell de Gospí. El castell donà nom a una família de castlans que participaren en les campanyes d'ocupació de Gerb i Balaguer al costat del comte d'Urgell. Així, l'any 1091, són documentats dos capitans, els nobles Ramon i Arnau d'Albespí (del qual deriva Gospí), que acompanyaven els comtes d'Urgell. En el fogatjament de 1365-70 consta que Gospí estava en condomini de l'Església i de Pere Galceran de Calders, donzell. L'any 1394, el rei Joan I va vendre el mer i mixt imperi de «Vespí» a Bernat de Vilallonga. Poc abans de la desamortització del segle XIX, Gospí era un senyoriu del marquès de Palmerola.

Cal Marxant i altres

Gospí

És un entitat de població del municipi de Sant Ramon, a la comarca de la Segarra. El poble se situa al nord-oest del terme municipal. La carretera LV-3121 és la seva principal via de comunicació. Hi ha unanimitat en els autors en considerar que el topònim tindria el seu origen en l'albespí, un arç blanc. El nom d'Albispino apareix l'any 1005 en les primeres referències en l'antic castell sota el que fou construït originàriament el poble. Gospí va pertànyer als marquesos de Palmerola.

Capella Sant Cosme i Sant Damià

S´ubica a l'entrada del nucli urbà i és dedicada als antics patrons de Gospí. Consta d'una sola nau amb absis recte, coberta a dues aigües i realitzada amb paredat. Cada 26 de setembre s'hi celebra una missa en honors als sants. La façana principal presenta un revestiment amb arrebossat realitzat a mitjans del segle XX a causa d'una restauració de la capella, amb la porta d'accés amb arc de mig punt rebaixat, amb la presència a la part superior de la façana d'una inscripció de grans dimensions realitzada amb plaques de pedra amb el nom de la capella. A la part superior, coronant la capella, trobem un campanar d'espadanya d'un sol ull realitzat amb formigó. L'interior de la capella presenta els murs realitzats amb paredat, amb volta de creueria pintada i clau de volta central. Per damunt de l'altar, trobem la imatge dels dos sants als que està consagrada la capella amb els seus atributs.

Font de Gospí

Situada a la vall que envolta el turó de Gospí. Actualment es conserva la font realitzada al segle xviii, concretament el 1772, fruit de la transformació d'una ja existent. La font original es va cobrir amb una volta formada per un arc de mig punt i es va tancar amb una porta metàl·lica sobre la qual hi ha una inscripció mig esborrada en la qual apareix el nom del promotor de l'obra, el qual degut al seu mal estat de conservació no es pot llegir correctament, i una segona inscripció que fa referència aquesta transformació: "En loa per lo comú, 1772". La font està formada per dos brocs de coure en forma de cap d'animal, possiblement un lleó, d'on raja l'aigua que es recull en un canal, fet amb pedra saulonenca, que la porta fins al safareig, una construcció rectangular de pedra on s'hi accedeix mitjançant unes escales, i que el 1951 es va reformar perquè es pogués rentar de peu. Del safareig en surt un canal que condueix l'aigua cap als horts per aprofitar l'aigua per regar. Al costat de la font trobem tres piques de pedra, de les quals una servia per netejar la verdura i l'altra s'utilitzava com abeurador.

Poble de Gospí amb torre de castell

Dreta

Font de la Manresana

Cementiri la Manresana

Nova Capella de Santa Madrona 1988

Cal Treso

Sant Jaume de la Manresana

Església que va ser la parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat des del 1066. L'església és al mig del nucli de la Manresana, que forma un sol nucli urbà amb Sant Ramon. L'actual església es va construir l'any 1742, tal com indica una placa de pedra ubicada a la façana principal, damunt de la porta d'accés, tot i que conserva a la part baixa dels murs nord i est restes de l'antiga església romànica. En concret a la part baixa del mur nord i el mur absidal fins a una alçada d'uns dos metres. Això ens permet deduir que originàriament era un edifici d'una sola nau, potser coberta amb volta de canó, amb un absis semicircular aixecat sobre un alt sòcol. Pel que fa a l'església conservada actualment, data del segle XVIII, està realitzada amb paredat, exceptuant els extrems de l'edifici, amb absis recte i coberta a dues aigües. A la façana principal hi ha la porta d'accés amb llinda superior i brancals decorats i amb la presència a la part superior d'una placa ovalada adossada amb una altra de quadrada, on apareix una inscripció, molt malmesa a causa de l'erosió, on es pot llegir l'any de construcció de l'edifici, l'any 1742. Per damunt, hi ha una fornícula en forma de petxina a la part superior on al seu interior hi ha una imatge romànica del patró de l'església, Sant Jaume, molt malmès a causa de l'erosió de la pedra. Finalment, a la part superior de la façana s'obra una rosassa per il·luminar l'interior del temple. Adossat a la dreta de la façana principal, hi ha situat el campanar de torre de base quadrangular, amb la presència als cantells de la part superior d'un rebaix que comporta una estructura octogonal, amb la presència de quatre obertures amb arc de mig punt rebaixat per les campanes, coronat per una balustrada superior realitzada amb maó.

Creus de terme

La creu de terme, d'estil barroc, està formada per una graonada de quatre graons de planta octogonal, damunt de la qual s'alça el basament, també de planta octogonal, amb el fust de planta quadrangular amb un rebaix a cada costat que la converteixen també en octogonal. Al capitell superior, també octogonal, hi trobem representats en un alt relleu diferents personatges bíblics així com l'escut heràldic de la família que va encarregar la seva construcció, a dos dels seus costats. Per damunt d'aquest, hi ha la creu pròpiament dita, també amb representacions bíbliques, així a un dels costats trobem el Crist crucificat, mentre que a l'altre costat apareix la Verge, ambdós personatges acompanyats per una figura d'àngel a la part superior de la creu. Cadascun dels brancals de la creu apareixen totalment decorats amb formes circulars, propi de l'estil de l'època. La segona creu, datada al segle xix, dins el període de les guerres carlines, està formada per un basament quadrangular, per sobre del qual s'alça la creu, realitzada amb pedra d'una sola peça i sense cap element decoratiu, exceptuant una inscripció molt deteriorada situada al centre de la creu on ens apareix el nom del personatge a qui està dedicada i l'any de la seva execució.

Castell de la Manresana

Les restes del castell estan força modificades per afegitons realitzats el segle XVIII si bé la construcció és bàsicament de l'època i estil del gòtic tardà. És una edificació de planta rectangular on hi destaca, a la banda nord, una torre de planta octogonal. Està realitzada amb carreus regulars de mitjanes dimensions a la part inferior de la façana sud i paredat a la resta dels murs, coberta a dues aigües i estructurada amb planta baixa, dues plantes superiors i golfes. Les restes que poden pertànyer al moment més antic de la fortalesa, no abans del segle xiii, es troben a la part inferior: Una sèrie d'arcs apuntats fets amb dovelles ben caironades, dos els trobem al mur oest i un altre més gran al mur septentrional. Aquests arcs formen part del gruix del mur i corresponien a les cambres que hi devia haver a la planta baixa de l'edifici. Unes restes de volta de guix i rajola feta al segle xviii i parets de maçoneria arrebossada cobreixen i dificulten l'observació de l'estructura original. No es descarta trobar, en el futur, estructures corresponents al moment del seu origen, al segle XI.

Castell de la Manresana

és un edifici al cim del turó al vessant del qual s'assenta el poble de la Manresana, que actualment és una entitat de població del poble de Sant Ramon. És un monument declarat bé cultural d'interès nacional. El topònim de la Manresana podria fer creure en la pertinença d'aquest castell al comtat de Manresa però sembla indubtable que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga. Les primeres referències conegudes del castell es troben en dues convinences establertes l'any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d'Amaltrud (germana del bisbe i vescomte Eribau d'Urgell), i el castlà Ramon, fill d'Oruça. Els Llobera, senyors del veí castell de Portell, senyorejaven també el terme, en un primer moment sota l'alt domini dels comtes de Cerdanya. Aquest alt domini es documenta entre l'any 1072 i el 1095, en que el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat al comte Guillem I de Cerdanya pel castell de la Manresana, que devia tenir infeudat juntament amb altres castells. Es coneixen alguns dels castlans del terme durant el segle xii, com Guerau de Manresana, que el 1183 signà el testament de Berenguer d'Alta-riba. Ben probablement aquest territori fou ocupat abans pel comte de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell que el degué cedir al de Cerdanya.

Portal La Manresana

És una obra gòtica del nucli de la Manresana, al municipi de Sant Ramon (Segarra) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Antic portal que tancava el nucli formant un clos emmurallat, situat al carrer que baixa del castell i que comunica amb l'actual plaça de l'església. Està format per un arc de mig punt de grans dimensions, realitzat amb carreus regulars de mitjanes dimensions, el qual es pot situar entre els segles XIV i XV, per sobre del qual posteriorment s'hi van edificar diferents habitatges realitzats amb paredat, i que conserva altres elements defensius com és el cas d'un contrafort. Passada l'arcada trobem una premsa de vi de grans dimensions realitzada amb fusta, datada l'any 1862 mitjançant una inscripció a la peça superior, que per les seves característiques es pot deduir que era d'ús comunitari.