Poblat Ibèric de Puig Castellar - Badalona - Sta. Coloma de Gramenet - San Adrian de Besòs - BDN

Poblat Ibèric de Puig Castellar - Badalona - Sta. Coloma de Gramenet - San Adrian de Besòs - BDN

El poblat ibèric Puig Castellar està situat al parc de la Serralada de Marina, a la part alta del turó del Pollo, de 303 m d’alçada, amb una superfície que deu superar lleugerament els 4.000 m2. Les magnifiques condicions defensives i de control del territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès. Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia aproximadament des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès.
Al voltant del poblat, però la zona de plana, hi havia altres assentaments que hi estarien vinculats, entre els quals destaquen l’assentament rural de can Calvet i les Sitges del carrer d’Extremadura, una zona, potser comunitària, on es devia emmagatzemar l’excedent de cereal que segurament s’utilitzava per comerciar amb els grecs, cartaginesos o romans. El paisatge natural era molt diferent del que avui coneixem: la desembocadura del riu Besòs formava un petit estuari, i possiblement la major part de la costa era zona d’aiguamolls. La vegetació de la serralada litoral estava formada bàsicament per boscos d’alzines amb presencia de roures i pins, amb un sotabosc de grans arbustos. La fauna comprenia espècies avui desaparegudes com el cérvol, el llop o el porc senglar. L’activitat econòmica més important era l’agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i la pesca com a activitats complementàries. L’organització urbana del poblat ens indica que els seus pobladors pertanyien a una societat complexa i organitzada. L’estructura urbanística s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en terrasses que salven el desnivell. Tots els habitatges de les zones N i NO tenen una primera fase de construcció de finals del segle V i inicis del s. IV aC, eren de forma rectangular i disposaven d’una llar de foc. S’han trobat objectes que ens demostren els usos i les funcions dels espais i les activitats que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzematge, el tissatge, la mòlta de gra o la metal·lúrgia.

Font:
http://www.rutadelsibers.cat/Pobles-ibers/Els-laietans/Poblat-Iberic-Puig-Castellar-Santa-Coloma-de-Gramenet