Poblat Ibèric de Puig Castellar i Plana d'Ancosa

Poblat ibèric

El poblament ibèric es troba a 914 m sobre el nivell del mar, al peu del Castellar, i orientat al mig dia, Ocupa 600 m2 i es tracta possiblement d’una fortificació ibèrica bastida entre els segles II-I A.N.E. per controlar els excedents agrícoles dels assentaments ibèrics del riu Foix i la Plana del Penedès, quan ja Roma controlava el territori costaner i s’expandia cap a l’interior. Al voltant d'una zona central, es troben 7 edificacions rectangulars d'una mitja de 16 m2, adossades a la muralla que l’envolta i protegeix el poblat. El mur Sud puja fins a 1,35 m, amb un gruix de 70-90 m. El mur nord i les estances descansen sobre la roca amb un desnivell de 1,23 m. Un immens aflorament de la roca mare domina el turó, en el que possiblement seria una torre de guaita.

Torre de guaita

Del poblat anem al punt geodèsic del Puig Castellar. Hi ha antenes i un refugi pels vigilants del foc.uig Castellar amb 944 metres és el cim més alt de la serralada. Domina bona part de l'Anoia i del Penedès Forma part de la Serra d’Ancosa que delimita la conca del Riu Foix i la riera de Marmellar en les vessants meridionals. En la vessant Nord s’origina el Mediona-Riudebitlles i també la Riera d’Esblada que tributen a l’Anoia. Domina la pedra calcària. Els cims es veuen pelats o amb una vegetació semiestepària amb boscos de pins, roures i alzines. I també força boix.

Talaia

El topònim Castellar designa sovint un petit conjunt fortificat, campament o poblat, amb castell o sense, i possible supervivència ibèrica. A l’entorn de la fita geodèsica del cim és abundant la presència de fragments de ceràmica ibèrica que evidencien l’existència d’habitatges en aquesta altura dominant.El cim és una excel·lent talaia des de la que s’abasta un extens panorama del Penedès. És el punt més alt de la Serra de La Llacuna.

La Llacuna

De les faldes de Puig Castellar neixen els torrents que alimentaran la Riera de La Llacuna. El Torrent de Grataconills i el de

Font de Les Canals

Tot baixant cap a la plana d’Ancosa es passa per la Font de les Canals amb un bon doll d’aigua que surt d’una mina i una àmplia bassa de recepció. Hi fem una parada per esmorzar. Pel camí es detecta l’acció dels porcs senglars en el bosc.

Roure de l'Espluga d’Ancosa

La paraula Ancosa vol dir cau, cova. Hi ha una cova amb restes prehistòriques. Espluga ve de espeluca, que també vol dir cova. A prop es troba un roure de grans dimensions catalogat per la Generalitat com a arbre monumental.

Roure d ancosa

Avenc

L’Avenc de la Plana d’Ancosa és una cavitat natural d’origen hidràulic amb entrada vertical, de manera que quan plou recull l'aigua de la pluja de la Plana Roja i voltants. El seu interior, però, està completament sec ja que l’aigua drena per les esquerdes del seu fons. Va ser explorat per primera vegada el 1907 pel Club Barcelonès. Els estudiants de l’Ateneu Igualadí en van fer un plànol el 1933 i recentment s’hi ha tornat a baixar per fer una neteja. Té 32 m de profunditat i estalactites. Té una galeria d’uns 21 metres de llarg per 7 d’amplada amb el sostre molt alt. Diu la llegenda que si llences una pinya al seu interior, al cap d’una setmana la pots veure sortir a la bassa de Capellades. El que si que és real és que l’aigua que es recull a la Plana d’Ancosa alimenta l’aquífer anomenat de Carme-Capellades, que abraça també La Llacuna i Mediona.

Pou

Molt ben construit i es manté molt bé. Destaca un pou molt ben construit: té 9 m de fondària per 3 m de diàmetre. Queda covert per una gran bòveda.

Granja enrunada

L’actual casa conserva vestigis de construcció medieval i, prop d’ella, hi ha les runes d’una antiga capella. L’orde posseí la casa fins cap el 1821, quan es promulgaren les lleis desamortitzadores del bienni constitucional. Posada a subhasta pública va ser adquirida pel marquès de Casa Riera, avantpassat dels actuals propietaris, la família Mora i Aragó. En diverses ocasions s’ha proposat a l’exèrcit l’adquisició de l’extensa finca. Hi hagué un intent als anys quaranta i més a prop, el 1980, quan es parlà de situar casernes i presons lluny de Barcelona, la zona fou examinada com a possible solució.

Convent d'Ancosa

Al mig de la Plana es troben les restes d’una Antiga Granja pertanyent al cenobi de Santes Creus. El 1160, els monjos cistercencs provinents de Valldaura (terme de Cerdanyola del Vallès) es van traslladar a l’Espluga d’Ancosa del terme de Vilademàger (Ramon Berenguer IV els donà el lloc). El Bisbe de Barcelona els va lliurar els delmes de Sant Pere provinents d’Ancosa, de les Solanes i d’Olzina. Però el 1168 la comunitat rebé el lloc de Santes Creus on es va establir definitivament el monestir. A la Plana d’Ancosa resta només un gran domini i les restes d'una granja monacal.

Pi de les 5 branques

Anem planejant fins el Coll del Corral. Del Coll surt un camí per anar baixant a Torrebusqueta. Però cal anar pujant pel camí que, per sota del Puig Castellar, que ens condueix fins on hem deixat els cotxes. El Pi de les 5 branques marca ja cap el final de l'excursió, sota el poblat