Poblat ibèric del Puig Roig del Rogeret i Avencs del Masroig

Avui anem al sud-oest del Priorat per descobrir racons singulars d’aquesta zona. Ens dirigim a Bellmunt del Priorat, situat al cim d'un turó, a la vora esquerra del riu Siurana, allà on conflueix amb el riu Montsant. Un espai natural de gran interès, amb boscos, vinyes i oliveres; un patrimoni arquitectònic i mines històriques. Hi va haver una important explotació de plom, galena, barita i mil.lerita, l’activitat minera formava part de l'economia local, però es va abandonar a mitjans de la dècada dels setanta del segle passat. És conserva un edifici modernista on estaven ubicades les oficines, la direcció, el laboratori i l’habitatge dels alts càrrecs, la Casa de les Mines. Al complex industrial de la Mina Eugènia hi ha el Museu de les Mines, un centre d’interpretació de la mineria del plom a la comarca del Priorat. Actualment, l'activitat principal és l'agricultura i el conreu més estès és la vinya, però també hi ha oliveres, ametllers i avellaners.
Aparquem davant el museu, anem a buscar el camí del Mas Vell, que coincideix amb el GR 174 o sender del Priorat, direcció a la partida de les Boves Fresques. Trobem el pal indicatiu que ens marca la direcció a prendre per anar al poblat ibèric, deixem el GR i girem a l’esquerra, agafem el sender cap al barranc Fondo, una mica perdut i amb arbres caiguts, fins a trobar el camí que porta a l’ermita de la Mare de Déu de les Pinyeres. Nosaltres anem a la dreta seguint les indicacions al poblat. Arribem al Puig Roig del Rogeret, on hi ha el poblat prehistoric, al terme municipal del Masroig. El poblat va ser ocupat entre les darreres fases de l’edat del bronze i començaments de l’edat del ferro, entre els segles IX i VII AC. Es pot veure la planta gairebé complerta, amb un únic carrer amb una alineació de cases a cada costat.
Retornem al camí per anar a buscar un sender mig perdut que passa prop del Mas del Sobirat, veiem un pou de pedra seca la marge del camí. Continuem fins a trobar el camí asfaltat de les Guixeres. Aproximadament a un quilòmetre ens desviem a la dreta pel camí del Mas del Ramon Sens. Passem el que sembla les restes d’un molí i després pel Molí de l’Antònia. Un cop passat el Molí de l’Antònia, agafem un senderet que s’enlaira per la dreta fins arribar a una torre de llum. Busquem un senderó que baixa cap al barranc del Molins i el creuem a gual. Pugem per un talús de terra amb l’ajuda d’una corda fixada a dos claus de ferro.
Anem a veure els avencs del Masroig, una llarga i estreta esquerda transversal a les roques. Un indret espectacular, molt singular. A dins hi ha algun tram bastant humits amb vegetació, amb falgueres. Això fa que les pedres estiguin relliscoses, hem d’anar molt amb compte. Seguim les poques marques grogues que ens permeten seguir el millor pas, fent grimpades i desgrimpades. En algun tram hem de fer torsions i treure’ns la motxilla per poder tirar endavant. Hi ha dos trams amb grapes de ferro per superar el desnivell. Una gran roca encastada entre les parets de l’escletxa ens marca que estem prop de la sortida. Un recorregut sorprenent i amb molt encant. Al sortir de l’avenc, trobem un bufador, un avenc per on surt aire, aquest és un gran forat i bastant profund.
Reculem cap al barranc dels Molins i pugem a buscar el camí ral de Bellmunt al Masroig i seguim fins assolir el camí de la Mena, que s’ajunta amb el camí del Mas Vell per on hem començat el recorregut. Ens ha fet molt bon temps, encara que a primera hora feia fred.
Un bon lloc per dinar es el restaurant les agulles de Marçà, ubicat a l'estació de tren.