Poblat Ibèric d'Ullastret-Ullastret-Estany d'Ullastret

Després de visitar la ciutat ibèrica d’Ullastret fem una passejada que ens porta fins al poble d’Ullastret i després tornarem al punt d’inici per uns camins que passen pel Rec de Traient i l’antic estany d’Ullastret, dessecat al segle XIX.
A Ullastret podem veure l'església romànica de Sant Pere, i passejar pel poble on veurem unes muralles molt ben conservades que encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d'un castell actualment desaparegut. Davant de la part nord de la muralla es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats.
La ciutat ibèrica d'Ullastret, establerta al puig de Sant Andreu i, alhora, a l'illa d'En Reixac, dins el municipi d'Ullastret, al Baix Empordà, és el major nucli urbà de cultura ibèrica descobert fins ara a Catalunya. Es troba en el territori que els autors antics van assignar a la tribu ibèrica dels indigets. Fou construït sobre el petit puig de Sant Andreu, des d'on es domina el paisatge suau i tranquil del curs final del Daró, i a l'illa d'En Reixac, 500 m al NE, dins l'estany adjunt d'Ullastret, dessecat al segle XIX. La ciutat va néixer al segle VI aC i des de finals d'aquest segle estava defensada per una muralla, que avui encara es conserva en gran part. A l'interior del recinte del puig de Sant Andreu, excavat en una part considerable, es poden veure restes d'habitatges, cisternes, sitges utilitzades per a emmagatzemar gra i espais públics, com els temples. Amb l'arribada dels romans, es va iniciar un procés de transformacions en el sistema d'ocupació i explotació econòmica del territori que dugué a l'abandonament de la ciutat durant el segle II aC.