Poble abandonat de Selma des del Pla de Manlleu
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 6.49 mi
- Elevation gain
- 827 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 827 ft
- Max elevation
- 2,435 ft
- TrailRank
- 44
- Min elevation
- 1,526 ft
- Trail type
- Loop
- Moving time
- 2 hours 32 minutes
- Time
- 3 hours 29 minutes
- Coordinates
- 1808
- Uploaded
- June 23, 2020
- Recorded
- June 2020
near El Pla de Manlleu, Catalunya (España)
Viewed 326 times, downloaded 6 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Ruins
2,340 ft
Poble de Selma
Selma és un despoblat al municipi d'Aiguamúrcia, a l'Alt Camp, situat a 743 m. d'altitud, a la part oriental del terme, sota el puig de les Forques. Està presidit per les ruïnes del castell de Selma i de l'església parroquial de Sant Cristòfol. El 1358, al terme de Selma hi havia 49 cases, la major part de les quals es trobava al poble del Pla de Manlleu, uns quilòmetres a l'est. Quan Selma es va anar despoblant, els seus habitants es van traslladar al Pla. La història de Selma està íntimament relacionada amb l'orde del Temple i amb l'orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Vers la meitat del segle XII el seu castell i terme passaren a mans del primer, i quan aquest fou suprimit pel Papa, any 1312, com la major part dels béns del Temple catalano-aragonès, l'any 1317, fou cedit a l'orde de l'Hospital; i així romangué fins a la fi dels senyorius. El territori de l'antic castell de Selma formava una mena de frontera natural entre el Camp de Tarragona i el Penedès. El poble, que havia estat la capital econòmica de nombroses masies del seu extens terme, fou abandonat a començaments del segle XX. Sembla que des dels seus llunyans orígens la població va viure disseminada en masos; la repoblació del territori que comportà la conquesta cristiana va seguir amb aquestes característiques. Al voltant del segle X, en l'indret més estratègic, es construí una torre de defensa que amb el temps esdevingué castell amb església i altres serveis. Arreu del terme controlat pel castell s'anaren restaurant o construint de bell nou una munió de masos, alguns dels quals de bon començament eren petites fortificacions o torres. Aquesta primera repoblació va ser destruïda per les incursions d'Almansor primer i després per les dels almoràvits. En temps de Ramon Berenguer IV va tenir lloc la definitiva i estable repoblació i restauració. Selma fou una de les comandes eminentment rurals del Temple. El 1142, Guillem de Sant Martí, senyor de Selma, cedí en alou el castell i lloc de Selma a l'orde del Temple. Els templers confiaren la custòdia del castell a Guerau de Jorba com a castlà. El 1172 el bisbe de Barcelona cedí al Temple la jurisdicció de l'església del lloc —Sant Cristòfol— amb les seves rendes, amb l'obligació de guardar obediència al prelat barceloní. Es documenta un comanador de Selma l'any 1190; per tant, la comanda devia estar establerta a finals del segle XII. No queda clar si en els primers anys de la seva fundació havia estat dependència de la comanda de Barberà o de la comanda de Granyena de Segarra. De manera diferent a les grans comandes de l'Ebre (Miravet) o del Segre (Gardeny), la casa de Selma representa un petit establiment, com altres del nord de Catalunya —Castelló d'Empúries, Aiguaviva, Puig-reig...—. L'existència de preceptories en aquestes condicions s'explica en el context del sistema d'administració dels templers: preferien mantenir petits convents que s'ocupessin directament de les terres disseminades pel Principat que no pas regentar-les des d'unes poques cases. Quan els templers van rebre Selma, el territori, a conseqüència de les anteriors repoblacions, era ocupat en bona part per masos aloers propietat d'homes lliures sotmesos al dret comú, que no depenien de la jurisdicció dels templers. En els 150 anys d'ocupació els templers afermaran el seu domini sobre el castell i el territori, crearan masos de la seva dependència i aniran imposant el seu domini feudal sobre els masos alodials.
Religious site
2,333 ft
Esglèsia de Sant Cristòfol
La parroquial de Sant Cristòfol amb tots els seus drets temporals depenia de la seu barcelonina fins que el 1171 el bisbe Guillem la lliurà —retenint se unes mínimes rendes— als templers. Els bisbes successors, però, oblidaren els termes de la transacció, per la qual cosa començaren a sorgir problemes. L'any 1237 el capellà reivindicà el ple dret sobre la seva parròquia com a rector, és a dir, el dret a percebre les rendes; el plet es dirimí a favor seu. Segons Forey, la situació del patronatge templer sobre la parròquia de Selma constitueix una excepció en tota la Corona d'Aragó. L'Orde del Temple normalment percebia les rendes de les parròquies que tenia en patronatge, ultra exercir la potestat de presentar els rectors; a Selma, a partir de la sentència favorable al rector, la situació fou diferent. El primitiu temple de Sant Cristòfol devia ser de reduïdes dimensions. No hi ha cap referència de com era a no ser el d'algun element incorporat a la nova. Per dissort les visites priorals citades que donaven compte de determinats detalls arquitectònics del castell i de Santa Maria no fan el mateix amb la primitiva església de Sant Cristòfol. Segons Figueras en el segle XVI fou engrandida i totalment remodelada. D'ençà que el poble ha estat abandonat, l'església s'ha anat arruïnant progressivament; ara ja és un munt d'enderrocs.
Castle
2,416 ft
Castell de Selma
El castell de Selma és esmentat per primera vegada l'any 977. Quan fou donat als templers era ja una construcció forta situada estratègicament al cim d'un penya-segat d'accés difícil. En extingir-se el Temple, aquest edifici va passar a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o de l'Hospital. Hi ha referències que posen en evidència la utilització de la fortalesa per part dels nous propietaris. A finals del XIV, era un dels llocs més forts del Penedès on es refugiaven els homes propis de l'Hospital; en la guerra contra Joan el Sense Fe —segona meitat del segle XV— sembla que va sofrir importants desperfectes, ja que unes dècades més tard, l'any 1531, el comanador Gaspar Ferrer, per a mantenir-lo hi havia de fer importants restauracions. Finalment, cap a 1567, ja devia estar en molt mal estat, car el comanador Sant Climent decidí construir una casa al poble vora la parroquial de Sant Cristófol, per fer les funcions del castell. Quan els oficials de l'Orde visuraren l'obra el castell estava "tot asolat y enderrocat y que nos podia tornar allí mateix senç grandíssimes despeses". En època templera, a Selma hi havia dues esglésies, documentades des de 1030: Santa Maria de la Roca i Sant Cristòfol. Santa Maria, que era la capella castral, va fer de parròquia en els primers temps de la repoblació, fins que per iniciativa del bisbe de Barcelona es va edificar Sant Cristòfol dins del poble. Quan el castell fou donat als templers, la capella castral va passar a ser patronat del comanador. Aquesta capella, que era vora el castell, ha desaparegut del tot. Va ser definitivament abandonada el segle XIX i hom suposa que els veïns n'aprofitaren la pedra. La visita prioral de 1567 en parla: "feu ocular ostensió als (...) comissaris de una capella (...) sots invocatió de la Mare de Déu en la qual hi ha un retaule nou de fusta, la qual capella los stadans en lo terme del castell de Selma la sostenen y la mantenen".
Picnic
River
1,549 ft
Riera de Marmellar
La riera de Marmellar és una riera situada entre les comarques de l'Alt Camp, el Baix Penedès i l'Alt Penedès, afluent del riu Foix. La riera neix al municipi de Querol, a l'Alt Camp, als vessants orientals del pic Montagut i recorre els municipis d'Aiguamúrcia, el Montmell, Castellví de la Marca, Sant Jaume dels Domenys, l'Arboç i Castellet i la Gornal, on desemboca al principi del pantà del Foix. El nom el treu pel fet que la riera passa pel poble de Marmellar, actualment deshabitat. Se l'anomena també riera de Manlleu, ja que també passa pel poble del Pla de Manlleu, pertanyent al municipi d'Aiguamúrcia. Fa un recorregut d'uns 25 kilòmetres.
You can add a comment or review this trail
Comments