POBLET- PLAÇA DE LA LLIBERTAT- CARBONERA- POU DE GEL- FONT DE LA ROCA ROJA- MIRADOR DE LA PENA- SENDA MATA~RUCS - POBLET

Ruta circular que des del Monestir de Poblet ens condueix pels fantàstics paratges de les seves muntanyes.
Avui 30 de juny i en plena onada de calor, ens havíem preparat per a un dia de màxima calor. La tempesta de la nit anterior i la baixada de les temperatures ha provocat que en alguns trams, sobretot al cim del mirador de la pena, ens ha faltat alguna roba de màniga llarga.
Però això, més que un contratemps, ha estat un regal. Temps fresc en ple juny, el terra humit i trobar les fonts amb aigua, és una cosa que en aquests temps de sequera ho hem d'agrair i del que hem d'alegrar-nos.
La ruta és fantàstica, amb paisatges impressionants. Totalment recomanable a qualsevol estació de l'any.
Que tingueu bona ruta.

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

MONESTIR DE POBLET:
El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet segurament es el monestir mes representatiu de la Ruta dels Reials Monestirs de Catalunya i constitueix una autèntica joia històrica i arquitectònica. Hi viu encara una comunitat de més de trenta monjos, la qual permet plasmar les particularitats de la vida monacal amb més autenticitat.

L'edifici que avui dia es pot contemplar data del segle XIV, malgrat que el monestir fou fundat al segle XII (1129) per ordre del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Les instal·lacions van acollir els panteons dels reis catalans Alfons el Cast, Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l'Humà.

El nucli de la vida espiritual del monestir la forma l'església , anomenada de Santa Maria. Està formada por una planta basilical de tres naus amb transsepte, un absis amb deambulatori per al pas dels pelegrins, una espectacular volta apuntada o ogival i un conjunt de capelles accessòries d'estructura radial. El refetor, estança destinada a aplegar els monjos durant els àpats, segueix les mateixes línies d'estil.

Entre el refetor i la basílica hi ha el claustre , un espai quadrat d'estil gòtic (segles XII-XIII), simple i harmònic, que serveix de punt de distribució de les dependències comunes. A l'ala est del claustre hi ha la sala capitular, on els monjos es reuneixen per dur-hi a terme el capítol, és a dir, el recordatori de les regles de la norma congregacional adoptada, i per debatre assumptes interns vinculats a l 'organización del monestir.

Els espais que formen el conjunt del monestir estan envoltats per tres fileres concèntriques de muralles , apuntades al seu torn per un conjunt de portals, un dels quals dona accés a diferents espais del cenobi.
D'entre aquests portals en destaquen dos: la porta Daurada (segle XV), que custodia l'entrada a llocs com la capella de Sant Jordi, la zona d'hostalatge o l'Hospital dels Pobres, i la porta Barroca (segle XVII ), que dona acés a la basílica.

Al monestir també es conserven valuoses obres d'art sacre. La majoria s'exposen al museu , situat al Palau Reial o Palau del Rei Martí, d'estil gòtic.
També constitueix tot un patrimoni el fons documental que hi ha a la biblioteca, on podem trobar des de còdexs de l'època fins a l'arxiu personal del que fou president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas.

Com que al monestir encara hi ha activitat de la comunitat que hi resideix, pot resultar molt il·lustratiu fer un recorregut per les dependències domèstiques que romanen obertes al visitant, com ara el refetor, els dormitoris o el celler.

El conjunt disposa de servei d'hostatgeria i conté l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià i l'Arxiu de la Casa Ducal de Medinaceli. El visitant pot accedir als dos museus del monestir, el Museu de la Restauració i el Museu del Palau del Rei Martí, que explica l'evolució de l'edifici en diverses èpoques.

FONT DE L'ABAT SISCAR:
Aquesta font es troba molt a prop del monestir de Poblet, al costat de la carretera TV-7007, aproximadament al punt 0,6 km. És una construcció dels anys seixanta, que es veu perfectament ja que la nostra ruta passa pel costat.

La zona del bosc de Poblet és rica en materials fèrrics i en magnesi i algunes fonts, com la que ens ocupa, recullen la riquesa d'aquests minerals a les seves aigües. Antigament havia existit una font anomenada de la Magnèsia, que actualment està perduda perquè es va assecar en fer uns treballs. Part d'aquesta aigua s'ha desviat a la font actual, que data dels anys seixanta del segle passat. Hi ha 3 canelles en forma de cap de drac, que no sempre brollen i uns cartells a sobre amb el nom dels minerals: ferro, magnesi. Tot l'entorn de la font és empedrat i enjardinat.

EL POU DE GEL:
Descripció:
Pou de glaç de grans dimensions. Actualment el trobem en mal estat, sobretot la part de la coberta.
El cos central és de planta hexagonal, amb arcs de mig punt.
La porta inferior de l'edifici la trobem tapiada.

Ressenya històrica:
Bastit en època moderna pel Monestir de Poblet. La desamortització dels béns eclesiàstics de 1835 va fer que passés a mans del Ministerio de Hacienda de l'Estat Espanyol. El 1871 la gestió del Bosc va ser transferida al Districte Forestal de Tarragona.

Entre 1904 i 1907 l'antic pou s'habilità com a vivienda i assecador. Constava de planta baixa, pis, terrassa i galeria. La planta baixa es destinà a magatzem d'eines i materials; el primer pis a alberg dels obrers i la terrassa i galeria a l'assecat de pinyes per a la producció de llavors i estació metereològica.

FONT DE LA ROCA ROJA:
La font de la Roca Roja o la “Cascada” és un bonic racó del bosc de Poblet que potser, per trobar-se al costat mateix de la pista forestal, que puja a la Pena, queda una mica deslluïda.
El nom de “font de la Roca Roja” no és utilitzat actualment, si bé sembla ser que aquest seria el topònim correcte, en comptes de “la Cascada”. Així ho trobem descrit, en un article sobre una visita als treballs forestals del bosc de Poblet, publicat a la revista del Institut Agrícola Català de Sant Isidre i a la revista Montes per l’enginyer i diputat a les Corts espanyoles en Carles de Camps, el juny de 1911:

“Y de una elevada peña, pundiga en su porción baja y arenisca en la alta, vimos brotar un chorro de agua de la font de la roca Roja, que alimentaba dos o tres pequeñas balsas, y de las cuales, la mas inferior sirve de abrevadero. La superior, gracias a la alta caída del agua, se convierte en agua muy oxigenada, presentado esta numerosas burbujas de aire."

FONT DEL DEPORT:
És conegut que el bosc de Poblet és ric en fonts. Sens dubte les més conegudes i populars són la font dels Boixets i la font del Deport.

La font del Deport la trobem situada sota el cingle de les Cabres. Des d’aquest emplaçament surt el senderó que puja fins al mirador de la Pena.

L’indret té molt d’encant i antigament els monjos hi tenien algun tipus de construcció (cal recordar que el lloc és molt proper a l’emplaçament de l’antiga granja de la Pena i actualment casa forestal). Aquestes construccions es van mantenir després de l’exclaustració del monestir de Poblet, quan la finca de la Pena fou venuda a particulars i també després (any 1906) quant fou expropiada per reincorporar-la a la gestió dels serveis forestals. Actualment, però, ja només podem trobar petits testimonis d’aquelles construccions.

L’indret de la font del Deport ha tingut també altres canvis o modificacions al llarg dels anys, i un d’aquests fou l’emplaçament de la pròpia font.

MIRADOR DE LA PENA:
El mirador de La Pena, antigament conegut com a Cingle de les Cabres, és el principal punt d'interès de la ruta. Ofereix unes vistes espectaculars!

Als seus peus hi ha el Mas de l'Enginyers, que primer va ser una granja i més tard es va convertir en un museu que mostrava la flora i la fauna de la zona.

Des del mirador veuràs l’Espluga de Francolí, el majestuós Monestir de Poblet i la província de Lleida. A més, si hi ha neu, albiraràs el mateix Pirineu.

ELS FRARES ENCANTATS:
El bosc de Poblet és especial per molts motius: per la seva història, pels valors naturals que conserva i protegeix i pel caràcter identitari que dóna a la gent que hi viu a prop.

Avui dia costa d’imaginar que aquest espai va estar gairebé desforestat del tot a finals del segle XIX després de l’intens aprofitament a què fou sotmès durant segles. Per sort, actualment conserva un valuosíssim bosc que podem gaudir passejant a peu o en bicicleta.

El bosc fa de bon visitar durant totes les èpoques de l’any. La primavera esclata en mil colors, amb uns cels blaus rasos de teló de fons; a l’estiu, les nombroses fonts d’aigua fresca conviden a seure a la seva ombra; la tardor és especialment bonica amb els contrastos cromàtics de roures, castanyers, àlbers, etc., i l’hivern, l’estació en què el bosc es mostra més solitari i feréstec, ve acompanyat d’espesses boires que són les causants del seu microclima humit.

Endinsar-se pel bosc de Poblet sota una d’aquestes boires ens descobrirà una nova dimensió d’aquesta massa forestal i farà que els nostres sentits s’esforcin de valent. Sentir els lladrucs d’un gos al fons d’un torrent emboirat, el batre d’ales d’un ocellot que fuig espantat o la branca que la brisa fa caure de l’arbre ens farà posar en alerta i ens recordaran les pors atàviques dels nostres avantpassats quan havien de (sobre)viure en un medi hostil.

La boira que embolcalla el bosc també ens revindrà les nombroses llegendes i el passat mitològic que l’ha acompanyat: els minairons (o familiars, com eren coneguts per aquestes terres) que vivien al bosc i volien feina i més feina; les enigmàtiques i misterioses dones d’aigua que guardaven les afraus i gorges; els eremitoris on es retiraren fra Marginet o Elionor d’Urgell a fer penitència; els assassinats de monjos de Poblet fruit de la disputa pels recursos del bosc, etc.

La boira oculta el bosc però desperta uns altres sentits amb què observar-lo d’una manera completament diferent.

Tal com explica la llegenda, els frares encantats són, en realitat, religiosos convertits en pedra, castigats per Déu a causa dels seus pecats. Segons s’explica, aquests frares no vivien d’acord amb els principis religiosos, de manera que Déu els va voler donar una (eterna) lliçó i -afegeixen altres-, és per això que des de fa centenars d’anys les seves mirades petrificades vetllen per la seguretat dels caminants, escaladors i muntanyencs que s’aventuren pels camins dels boscos de Poblet.