Pont Comasua - Cal Vicenç - La Guàrdia - Cal Figuera

Panoràmica

Riera de Guardiola

La Riera de Cornet anomenada també Riera de Guardiola és una riera situada als termes municipals de Sant Salvador de Guardiola, Manresa i Castellgalí. És la riera més notable del terme de Sant Salvador de Guardiola. Es troba documentada ja l'any 978 amb el nom de Rio Corneddo la qual juntament amb la masia homònima pren nom dels corners abundants en la zona. Té el seu origen a l'extrem sud de Sant Salvador de Guardiola, on s'uneixen varis torrents sent els més importants el Torrent de Valldeperes, el Torrent de Ca l'Oller, el Torrent de la Font del Boix, el Torrent de Julenques, el Torrent de Cal Bonastre i el Torrent dels Pèlecs. El seu recorregut per Sant Salvador de Guardiola voreja el poble per l'est i fa un gir cap a l'oest poc abans d'arribar a la depuradora de Sant Salvador de Guardiola. La riera serpenteja amb varis meandres al acostar-se al límit municipal de Castellgalí i passa pel costat de la masia de Cornet ja a Castellgalí. Pocs quilòmetres més enllà vira cap al sud esquivant la muntanya de Montlleó, passa per sota la C-55 i desemboca al riu Cardener, del qual n'és afluent, al costat del camp de golf la Roqueta. La seva màxima longitud és de 22,57km incloent el torrent de Julenques.

Pastures amb vaques

Panoràmica

Masia Can Codorniu o Cal Pujol

Casa de dimensions mitjanes edificada enmig del camp a la dècada de 1930 amb una tipologia perfectament homogènia. Consta de l'habitatge principal més una masoveria adossada a la part posterior. L'habitatge és de planta rectangular, amb teulada a dos vessants. Consta de semisotans, planta baixa, primer pis i golfes. La façana principal, que mira a llevant, té una composició perfectament simètrica que s'inspira en l'estil d'una masia tradicional. Al centre té un portal adovellat i, a ambdós costats, dos nivells de finestres fetes amb brancals i llindes de pedra. Al damunt del portal destaca un finestral amb un ampit sortint i rematat amb arc conopial. Les parets exteriors són arrebossades. Darrera la casa, al costat de ponent, trobem adossada l'antiga masoveria: un construcció més senzilla, només de planta baixa. Aïllat, pel costat de migdia, s'ha conservat un cobert on hi havia les tines. Davant la casa, pel sector nord i est, hi ha un jardí, molt ben cuidat, amb avets, xiprers i pins ornamentals. Cap a ponent hi ha un gran cobert que correspon a una granja moderna. Segons Jaume CAPDEVILA (2006: 132), en aquest indret hi havia hagut un mas d'origen medieval que s'anomenava Cavardones o mas Gavadons. L'any 1261 l'hereu d'aquest mas va signar un pacte amb el castlà del castell de Guardiola en relació a uns deutes (CAPDEVILA, 2006: 25, 82). Tanmateix, no està localitzat el lloc concret on estava situat aquest mas. La casa actual és una construcció ex novo i enlloc no s'hi entreveuen restes d'una possible construcció anterior. Concretament, cal Codorniu es va edificar durant els anys de la Guerra Civil, per Lluís Codorniu. La presència d'unes antigues tines indica que, als seus inicis, la casa s'havia dedicat al conreu de la vinya i l'elaboració del vi. Els Codorniu van vendre la casa a un tal Pujol, i aquest a l'avi dels actuals propietaris, Josep Costa Pallerolas (propietari d'un forn de pa a Manresa, a la Carretera de Cardona).

Panoràmica

Dipòsit d'aigua

Barraca de vinya

Taula i arbre

Masia Enric de la Torre

Dreta

Esquerra

Bosc ribera

Torrent de la Font del Boix

El torrent de la Font de Boix neix prop de Sant Pau de la Guàrdia, al terme del Bruc (Anoia), com els seus torrents germans de Pèlags i de Julenques. Tots tres torrents es dirigeixen en paral·lel, com un trident, cap al nord; el de Pèlags a l’oest –l’extrem esquerre-, el de la Font del Boix al mig –el davanter central- i el de Julenques a l’est –l’extrem dret-. L’àrea d’aquestes tres valls paral·leles compreses entre la carretera C-37 de Manresa a Igualada i la carretera BP-1101 de Manresa al coll de can Massana és molt poc habitada, però, lamentablement, va resultar intensament afectada per l’incendi forestal del 26.07.2015 que s’inicià al terme d’Òdena i s’extengué fins al de Sant Salvador de Guardiola, i que se superposa a l’incendi del 1986, encara més extens, de Montserrat. Al límit del terme de Sant Salvador de Guardiola, els torrents de la Font de Boix i de Julenques conflueixen i, un quilòmetre enllà, ja plenament a Guardiola i a la comarca de Bages, se’ls ajunta el torrent de Pèlags per constituir la riera de Guardiola. Al límit del terme de Guardiola és també on es troba la Font de Boix que brolla a tocar de la riera a la qual dóna nom. Un itinerari de natura establert per l’Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola porta en una ruta circular des del nucli urbà fins a la Font de Boix. L’aigua del torrent de la Font de Boix és neta i clara. En temporada seca, però, el torrent sol quedar reduït a una successió de tolls. A la imatge, d’abans de l’incendi del 2015, un tram del torrent de la Font del Boix.

Panoràmica de Montserrat

Herba de les set sàgnies o sanguinària

La herba de les set sagnies o sanguinària (Lithodora fruticosa) és una mata molt ramificada de la família de les boraginàcies present a l'oest del Mediterrani (est de la península Ibèrica i est d'Occitània), que també es coneix com a aspró, herba de les sagnies o herbeta de la sang. El nom científic del gènere prové de "lithos" (pedra) i "esperma" (llavor). Viu a l'Europa mediterrània en zones de matolls secs, sobre substrat bàsic, amb preferència per sòls secs, assolellats i pedregosos i a les garrigues, o sigui, es fa en brolles i comunitats camefítiques, des del nivell del mar fins als 1.780 metres d'altitud. Als Països Catalans es troba a la Catalunya Nord, i a totes les províncies del Principat i el País Valencià,[6] però manca a les Balears. És un camèfit, és a dir els meristemes no superen els 50 cm sobre el nivell del terra (subdivisió: mates fruticoses). És una mata que, com a màxim, pot arribar a mesurar 1 metre d'amplada i uns 50 cm d'alçària. Presenta una tija de tipus ascendent (també anomenada decumbent), és a dir, primer creix en direcció horitzontal i després verticalment. Les fulles són estretes, semblants a les del romaní, una mica més curtes i cobertes de pèls rígids, que són els que donen el seu tacte aspre. Tant la tija com les fulles presenten una pilositat simple. Com a característiques distintives té les de tenir les fulles lanceolatolinears sèssils híspides i de corol·la glabrescent. Les fulles tenen el marge revolut. La corol·la és inicialment purpúria i després d'un blau viu. Els fruits fan 4x2 mm. Fa de 10 a 60 cm d'alçada. Floreix de març a juny.

Panoràmica

Terme

Aquí és on canvia el terme municipal i la comarca, de Sant Salvador de Guardiola (Bages) amb El Bruc (Anoià).

Panoràmica

Cal Simeó

Ermita de Sant Simeó Estilita

Sant Simeó és una capella totalment enrunada situada dins d'un conjunt de cases al terme municipal Bruc (Anoia) protegida com a bé cultural d'interès local. Va ser utilitzada com a local per fer-hi vi. Ha estat molt modificada. A l'extrem est, on devia haver-hi l'absis (pel que sembla rectangular), hi ha adossada una construcció amb cups en el seu interior. Era d'una sola nau i presenta dues finestres al mur sud i una al nord, totes de doble esqueixada. La porta devia ser a l'oest. En aquesta capella hi havia el retaule del segle XVI de Sant Simeó que el 1772, es traslladà a la capella de Ca l'Oller. Capella situada dins del terme del castell de la Guàrdia a la demarcació de la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia. Les primeres noticies es troben en una descripció dels drets que tenia el senyor major del castell de la Guàrdia, ja que es fa constar que tenia el mas de Sant Simeó. La veneració del sant es podria relacionar amb la tradició eremítica de Montserrat.

Camí i natura morta

Cal Vicenç

Dreta

Abeurador

Normalment els caçadors per tal de que perdius i altres animals puguin beure i no hagin de moure´s cap als torrents o rieres.

Punt d’informació

Masia Can Ollé

Masia Can Ollé

Punt d’informació

Torrent dels Pèlecs

El torrent de Pèlags –o de Pèlecs- neix prop de Sant Pau de la Guàrdia al terme del Bruc (Anoia) i es dirigeix cap a nord, termeneja el municipi de Castellfollit del Boix on rep les aigües del torrent de Maians Vell i entra plenament a la comarca de Bages al terme de Sant Salvador de Guardiola. El torrent de Pèlags baixa acompanyat pels torrents paral·lels de la Font de Boix a l’est i de Julenques, encara més a l’est, formant una mena de trident. L’àrea d’aquestes tres valls paral·leles compreses entre la carretera C-37 de Manresa a Igualada i la carretera BP-1101 de Manresa al coll de can Massana és molt poc habitada, però, lamentablement, va resultar intensament afectada per l’incendi forestal del 26.07.2015 que s’inicià al terme d’Òdena i s’extengué fins al de Sant Salvador de Guardiola, i que se superposa a l’incendi del 1986, encara més extens, de Montserrat. Al municipi de Guardiola, el torrent de Julenques conflueix amb el de la Font del Boix que, al seu torn i poc més avall, conflueix amb el de Pèlags. Aquest és un aiguabarreig que cal tenir en compte no pas per la magnitud dels cabals ni per l’extensió de la zona humida, sinó per la bellesa dels 3 torrents que sumen les aigües per engendrar la riera de Guardiola. La riera de Guardiola acabada de néixer tampoc conservarà el seu nom fins al final; al seu tram més baix, abans d’incorporar-se al riu Cardener al terme de Castellgalí, passa a anomenar-se riera de Cornet. Al tram on el torrent de Pèlags és fronterer entre el Bruc i Castellfollit del Boix hi ha un antic pou de glaç mig enrunat, però que conserva un arc de la volta del sostre. El torrent de Pèlags porta aigua neta i clara per l’absència d’abocaments i perquè s’oxigena al saltironejar sobre la roca marina dura, del període Eocè. En temps de secada,el torrent de Pèlags queda reduït a un rosari de tolls. A la imatge, un d’aquests tolls al fons del qual arrelen asprelles (Chara sp.) –algues indicadores d’aigües ben oxigenades i de substrat calcari- i, a la vora i emergint, bogues de fulla estreta (Typha angustifolia).

Pineda

Masia Cal Isidre Maiets

Dreta

Noguer

Una noguera, noguer o anouer (Val., Alta Segarra) és un gènere de plantes amb flor de la família Juglandaceae. Són arbres caducifolis de fruits en drupa força apreciats. La paraula Juglans prové del llatí Jupiter glans, "gla de Júpiter". L'única espècie que prolifera de manera natural als Països Catalans és el noguer (Juglans regia). D'altres es troben del Japó fins al Canadà i a l'extrem meridional de l'Amèrica del Sud. Un lloc on abunden els noguers és una noguereda o un noguerar. El fruit n'és la nou o noga (rossellonès)

Punt d’informació

Masia Calafell

Masia Cal Serra

Cal Mensa

Punt d’informació

Panoràmica