Pont de la Baladrosa Pic d'Escobes (100 cims)

Pont de la Baladosa (Vall d’Incles)-Refugi i Estanys de Juclà-Collada de Juclà-Coll de l’ Alba-Pic d' Escobes
100 cim molt difícil. Track només d’anada, fet a finals de primavera. Varem matinar i aparcar al Pont de la Baladrosa (a l’estiu està restringit)
Comencem a caminar per la pista que segueix pujant el Riu de Juclà. Trobem un pal indicatiu; cap a la dreta al pic Siscaró i pic Cabaneta. Nosaltres recte. Travessem el riu per un bonic pont de pedra vora una zona de lleure. Ara es torna camí, sempre indicat amb punts grocs. Es una agradable pujada vora el riu de Juclar, rodejats d’argelaga o ginesta d’escombres florides ( arbusto de escobas en castellà).
Travessem dos cops el riu per uns ponts de fusta i anem una estona vora una cascada. Abans d’arribar al refugi Juclar, el camí s’aplana una mica i travessem per darrer cop el “riu” que surt per un forat de la presa.
Pugem al refugi, sota nostre el primer estany de Juclar. Anem per dalt del llac seguint els punts grocs, ja trobem algunes plaques de neu Tona que travessem. Baixem una mica per un tros equipat amb una cadena de seguretat per passar entre els dos estanys. Sempre amb senyals de pintura groga assolim la collada de Juclar. Cruïlla, a l’esquerra cap al refugi i pic de Rulhe. Nosaltres dreta cap al coll de l’Alba. Ara fa molt vent de ponent. Al nord-est, sota nostre, l’estany de l’Alba, hi puja un camí de l’Hospitalet.

Aquí s’acaben les marques grogues i comença la dificultat de la excursió. Seguim el sender que puja per la nostra dreta el caire de la muntanya (té fites). Es un desnivell molt fort i molts cops pel marge pedrós. Hem d’estar molt atents a les fites. Passem por sota el pic de Noé sense pujar-hi. Seguim fins la cresta i passem a l’altre costat de la serra. Ara tenim vista sud-oest del circ de Siscar (França), lluny s’albira la carretera que baixa de Porté-Puymorens.
Seguim un corriol que marxa per sota de la carena en direcció sud i que ens portarà a sota del Pic d'Escobes. Aquí hi ha valents que pugen al dret. Nosaltres hi entrarem pel sud. Abans rodegem una roca i tenim un pas de flanqueig força exposat fins arribar a una placa de neu molt pendent que pugem per la vora com podem. Ens queda una grimpada per roca una mica exposada (grau II) per arribar al pic d’Escobes. Vistes dels estanys de Juclar a ponent, seguint la serra, al sud , el Siscaró, la Cabaneta i el Roc Meler (un altre 100 cim, més fàcil).
La tornada la fem pel mateix camí, desprès del refugi Juclar ens va caure una bona tamborinada amb pedreta inclosa, que ens obligà a posar-nos la capelina.
Cap al final va sortir el sol.