Pont de la Rotllada - Aiats - Santuari de Cabrera - Sant Julià de Cabrera

De nou al Cabrerès, aquelles muntanyes planeres que es veuen des de la plana de Vic i que sempre criden l'atenció. La ruta d'avui puja a dues d'aquestes muntanyes planeres, Aiats i Cabrera, i s'endinsa per uns boscos profunds i uns paisatges de gran bellesa. El punt de sortida és el pont de la Rotllada, a la carretera C-153 a un quilòmetre de Cantonigrós en direcció a Vic. Hi ha poc espai, però es pot aparcar relativament bé.

Es comença a caminar per una pista que apareix al costat del pont (el costat de Vic) i es fa un quilòmetre per aquí, fins que es gira a la dreta i es passa pel mas d'Aiats, una edificació notable on encara hi viuen. Darrere el mas, es comença a pujar entremig dels camps i de seguida es veuen fites fetes amb munts de pedres que indicaran tota la pujada. El camí entra al bosc i comença a pujar amb ganes fent tot de llaçades. Una bona manera de començar la jornada.

Ja gairebé al capdamunt i després de fer una grimpada molt fàcil, el camí es posa en una balconada de pedra molt bonica i s'introdueix en un bosc tot seguit. És el grau de l'Esca, que de seguida porta a una edificació en runes, un mas anomenat les Cabanyes. Des d'aquí, es fa un anar i tornar al pla Xic, on es té una magnífica panoràmica de tota la zona est del Cabrerès i si es continua una mica més al nord, hi ha un altre mirador penjat a la cinglera, que no val tant la pena com el primer.

Retornats a les Cabanyes, es travessa tot el pla d'Aiats, ple de falgueres. El terreny és favorable i es pot avançar ràpid, fins que comença a fer baixada i es troben alguns indicadors per seguir el camí. Es passa el coll del Bram, que no té cap atractiu ni vista, i tot seguit hi ha un pas molt senzill, però equipat amb cordes i graons metal·lícs que sempre són d'ajut. Després d'aquest pas, ja es troba el peu de les escales que permeten la pujada a Cabrera.

Al davant hi ha la bonica mola i pujar-hi no és complicat, però cal pujar molts graons i algunes zigues-zagues. No cal patir si es té vertigen ja que és ample i assequible. Una imatge de Sant Bernat de Menthon indica el final del tram d'escales i dona pas al planer de Cabrera. El santuari és al davant i és un punt de visita obligada. Els caps de setmana és obert i ofereixen servei de restauració.

Es ressegueix el planer i s'arriba al vèrtex geodèsic i a les restes del castell de Cabrera. Des d'aquí es baixa al que es coneix com l'Osca, per tornar a pujar una mica fins a un mirador. Hi ha trams equipats amb baranes i graons metal·lícs, més per seguretat que per necessitat, ja que són molt fàcils. Després, es continua planejant entremig de boscos, es troba una la font de l'Osca i encara es fa un tram més, fins que comença la baixada.

Es tracta d'una baixada prou llarga i amb algun tram prou tècnic. Hi ha, de nou, algun punt amb graons metàl·lics que ajuden. Cal anar amb compte de no perdre la bona traçada del corriol en algun tram, que tot i que és evident, a vegades es baixa ràpid i pot ser una mica perdedor. El tram final entra al bosc, per tornar-ne a sortir en uns camps que porten de seguida fins a Sant Julià de Cabera.

Des d'aquí, es continua per la pista encimentada. En una corba hi ha la bonica font de Cabrera que mereix una parada. La pista s'ha de seguir més d'un quilòmetre i mig, això fa que sigui una mica avorrit, però és ràpida. Després d'un pujantó, cal pendre un camí que surt a mà esquerra.

Aquest camí voreja uns camps, fins que arriba al mas del Mont, una gran explotació agrària. Es continua la pista, es passa una tanca i llavors es passa pel costat d'un altre mas, el Sitjar, per arribar en molt poca estona a la carretera, que caldrà prendre a mà esquerra un parell de centenars de metres fins a arribar de nou al pont de la Rotllada i donar la sortida per acabada.

A nivell físic és una ruta que qualifico com a moderada. A tenir en compte la pujada a Aiats, intensa, i també les escales de Cabrera, que són prou dretes. També s'ha de tenir paciència amb la baixada de Cabrera a Sant Julià. Pel que fa a l'orientació, tot i que hi ha trams balisats amb pedra, rètols en algun trencall clau i marques de pintura, no m'arriscaria a fer aquesta ruta sense tenir el track i anar sobre segur, més essent una zona on és fàcil que s'hi posin boires.