Pont de Molins, passeig fluvial per la Muga

1-Àlbers i riba esquerra del riu

En primer lloc, es visita la vegetació del bosc de ribera amb exemplars imponents d’àlbers (Hèrcules) i altres arbres acompanyants:

-vern
-freixe de fulla petita
-om
-salze
-plàtan (en trobarem més endavant i amb l’insecte «tigre del plàtan»)
-altres: saüc, figuera

Noteu la desbrossada de la riba esquerra, que ha habilitat un agradable passeig fluvial. Hi ha espècies com la margarida (Daisy en anglès). Vora l’aigua hi ha una plantada de cala o lliri d’aigua, espècie exòtica, (Zantedeschia aethiopica)

L’acció de l’aigua és inexorable. Adoneu-vos de l’erosió que provoquen els tubs de desguàs de les pluvials, que excaven clots i els sediments van aigües avall...

Noteu que els arbres de ribera i les plantes en general han donat lloc a cognoms i topònims: Albareda, Albera, Verneda, Omedes, Tremoleda...


2- Plantes exòtiques amb potencial invasor

Hi ha altres espècies forasteres (al·lòctones) com la iuca i el bambú, que pel seu potencial invasor haurien de ser retirades per evitar la propagació en aquest entorn fluvial, tan atractiu per al passeig.

S’observa un element patrimonial, la resta d’una pouanca (poalanca), per «pouar» aigua des del riu a partir del principi de la palanca.


3-El Pont vell: mirador del riu (i dels coipús –quan hi són)

Prop del pont vell i al davant de la terrassa del bar, és un punt on es poden clissar els coipús (rata-llúdriga), portats a Europa i criar-los per la pell. S’han escapat o alliberat de les granges pelleteres i proliferen (com a rosegador que és) pels nostres rius.

El coipú és animal crepuscular, que comparteix aquest hàbitat amb la llúdriga i el visó americà. Hi ha algun caçador que l’ha tastat i afirma que és comestible.

Els corbs marins grossos sovintegen aquesta riba. No teu que és una espècie diferent del corb marí emplomallat que a casa nostra és exclusivament marí.


4-Molins

Des del pont es contempla la resclosa i n’hi ha diverses en el terme. Aquestes construccions permeten derivar aigua cap als canals per alimentar els diversos molins del terme (el topònim municipal així ho recull i també en l’escut hi figura la roda de molí).

Aigües avall del pont Vell es troba la Farinera Sant Lluís, actualment un establiment de celebració d’esdeveniments.


5-Antigues pedreres i forns de calç a la riba dreta

Els forns de calç o de pedra servien per obtenir calç viva (òxid de calci) a
partir de les roques calcàries com les de la pedrera contigua, que són una mostra del paisatge calcari on estem on la roca mare, la roca calcinal, composta per carbonat de calci.
La calor (900 º) permet la reacció química d’aquesta matèria primera per obtenir òxid de calç i s’allibera diòxid de carboni:
CaCO3+ calor →CaO+CO₂


6-Arbusts de brolles i espècies de prats secs

El paisatge calcari afavoreix diverses espècies de plantes i al voltant dels forns de calç poden observar:

-mosques grosses, orquídia de l’espècie Barlia robertiana (orquídies, del grec, orchis, testicle)
abelleres, orquídies del gènere Ophrys
-polígala
-fonoll (Astèrix: Els llorers del César)

També s’identifiquen espècies pròpies de les brolles, una bosquina on domina l’estatge arbustiu i els rebrots d’arbres:

-romaní
-bruc d’hivern
-farigola


7-L’alzinar

Comunitat forestal on l’alzina és l’espècie dominant (a mesura que ens allunyem de la riba del riu, la vegetació de ribera és substituïda per espècies que resisteixen la sequera estival)

A l’alzinar s’hi acampen les espècies pròpies d’aquesta comunitat:

-marfull
-galzeran o gallerans


8-La resclosa de la Muga

L’embassament de Darnius-Boadella, la Muga és el «pantà 666»

-fet als anys 60 (1969)
-la presa fa 60 m (63 m)
-la capacitat és de 60 hm3 (60,2)

La llegenda urbana diu que es va construir perquè Franco no va poder visitar el seu amic Miquel Mateu al castell-palau de Peralada, a causa de les inundacions provocades per la Muga.

Les cinc funcions de l’embassament són:

-aportar aigua de boca
-subministrar aigua per al regadiu
-prevenir els aiguats (Cabanes, la mesopotàmia empordanesa i els potamolls)
-produir energia elèctrica
-usos recreatius: passeig, pesca, natació, caiac, vol esportiu (les platges són lloc d’enlairament i aterratge de parapents amb motor)

Ara, l’aigua porta CUA (Comunitat d'Usuaris d'Aigües de la plana litoral de la Muga per gestionar el recurs)


9-Conreus de secà

En els marges dels camps s’hi fan espècies com la rosella -pirpiripiu -, la boratja, la fumària... espècies que donen color al paisatge de primavera.


10-El passallís o gual

Aquest passeig circular travessa el riu per un gual fet amb daus que creen una curiosa composició geomètrica damunt la llera del riu.

A l’altra riba, l’esquerra, hi ha el nucli de Molins on visitarem el Molí de la son que feia les mòltes tan lentes que la gent s’adormia.

Prop del riu s’albiren molts exemplars de l’api (àpit) de cavall o alexandrí: Smyrnium olusatrum