Pont de Pedret - Serra de Picancel

Tot deixant la C-16 pel segon accés a la Ciutat de Berga, a la rotonda de la Plaça de Gernika, agafo el primer carrer a la freta, que no és altra que la Carretera de Sant Quirze de Pedret, cosa la qual ja indica cap a on em dirigeixo. Al principi la carretera es prou ampla, per més o menys a l'alçada de Cal Rovello, es fa més estreta, d'aquelles que pregues per a no trobar-te ningú de front. Tinc sort i això no passa, és massa d'hora. Tot i això en arribar a tocar del Pont trobo una Camper (o com es digui) i altre vehicle d'uns, després o descobrim, boletaires, més o menys, ja que venen defraudats i pregunten on trobat bolets que puguin arribar amb el cotxe... Bé, calçat i preparat, passo el pont, avui el track de referència que porto puja i baixa passant per Sant Quirze i transitant en part pel mateix Torrent de Guimbàs. Vull fer la ruta més circular i opto, ja d'inici, deixar el track i agafar el corriol que neix a la dreta tot havent passat el pont. Aquest a l'inici discorre pràcticament paral·lel al Riu Llobregat, passa per l'enrunat Molí de Pedret i la Font de la Llosa (no la trobo) i en pocs metres surt a una pista. Aquesta a la dreta baixa fins a Cal Rosal, però agafo a l'esquerra tot pujant a Santaeugènia. En principi tenia previst retrobar el track a l'alçada de Llavaig o més endavant de Bossoms, masies la primera sembla amb activitat però la segona sembla tancada: però m'atreu veure Santaeugènia ja que penso haurà una petita ermita, però si aquesta existeix no la veig, és una masia com qualsevol altra i a part hi ha tres tot terreny amb apariència de caçadors, així que "va de retro satanas". Així, passat Santaeugènia, segueixo la pista anant a trobat la Masia de Llavaig, on un ramat de vaques que ens miren malament ens obliga a fer una marrada per dalt tornant a sortir a la pista. En aquest punt tocaria fer una bona baixada, seguint el track, gairebé a tocar del Torrent de Bossoms, obligats per tant a fer altra pujada; però uns homes que hi ha a Llavaig, tot observant un parell d'ànecs que estan a la bassa, ens veuen, ens saludem i ens aconsellen agafar un corriol que surt en el revolt on començaria la baixada. Seguim el consell i agafem un desdibuixat corriol, sembla que per allà si passa algú són les vaques. El dit corriol arriba al Clot de la Mina, que un cop passat, segueix ja per ampla i herbada pista. Arribem a Bossoms, on ara si, retrobo el track. Seguirem la pista fins a un revolt on en teoria es troba la Font del Mascaró i des d'on neix un corriol que puja directe a la Collada de Mascaró, ni el busquem, la zona té l'aspecte de estar ben colgada de vegetació. Seguim la pista fins a l'àmplia Collada de Mascaró, on iniciarem l'anada i tornada fins el Serrat de Picancel. El corriol és ben just i en alguns moments amb un bon pati a la dreta d'anada i a l'esquerra de tornada. Arribem al cim, amb immillorables vistes, les fotografies de rigor i tornem de baixada fins a la Collada. Seguim la pista passant pel Mascaró i arribant a la Collada de la Creu, on torno a deixar el track per a evitar les canals males (amb el nom ja paguen) optant per pujar per pista fins a tocar de Sant Miquel de les Canals. Aquí cal girar a la dreta (Est) seguint un corriol poc definit, el qual ens fa arribar a un pas molt vertical amb un bon patí a la dreta, està ple de fulles i no ens dóna confiança, així que sent l'hora que és i el camí que ens queda d'anada i tornada decidim girar cua i iniciar el retorn. Després he buscat i només he trobat una ruta que en fa menció, altres més recents no diuen res (?). Sent un cim recentment incorporat a la llista de "tachar" cims caldria fer un pensament i posar una corda que pugui evitar el que, si no es fa res, podria arribar a passar; esperem que no. Retronem al pla que hi ha a tocar de Sant Miquel, on un ramat de vaques s'està fent un fart d'herba. Ens apropem a veure l'ermita. Seguim avall per pista, passem el Collet de les Fustes i les restes de la Covil, on s'acaba el camí ample i passem a un estret i emboscat corriol. Aquest és força obac, humit i relliscós, va baixant fins a sortir al Torrent de Guimbàs. On comença una pista avui en part ocupada pel Torrent que anem sortejant com podem. La cosa va millorant i el torrent s'allunya a l'esquerra mentre el camí es va apropant a l'església de Sant Quirze de Pedret ja a tocar del pont. Des de Sant Quirze cal girar a l'esquerra (sud) passant dues "portes", vaja, unes estructures de ferro pintades de verd. Des d'aquí ja baixem i creuem el pont per arribar al punt d'inici de la ruta, més concorregut que a primera hora però sense la massificació de l'estiu.