Pont de Riambau, ermita i foneria de Sant Sebastià, i mirador del pantà de Boadella des de Sant Llorenç de la Muga

Ruta circular des de Sant Llorenç de la Muga seguint la Muga i passant per:
- Pont de Riambau (2.8 km)
- Ermita i Reial Foneria de Sant Sebastià (5.2 km)
- Presa petita (7.4 km)
- Mirador del pantà (8.4 km)

Abans que res vull deixar clar que aquesta ruta només es pot fer en cas de sequera extrema, perquè segueix el curs de la Muga i gran part del seu recorregut transcorre per zones que en condicions normals estarien sota les aigües del pantà de Boadella.
Dit això, us faig cinc cèntims de la caminada d’avui. Sortim de Sant Llorenç de la Muga, de l’aparcament que hi ha a l’entrada del poble, a mà dreta. Ens dirigim cap al pont vell, un pont imponent del segle XIV-XV, amb tres arcades recolzades sobre pilastres. L’arcada central és rebaixada i les laterals són de mig punt. Travessem el pont i a l’altra banda trobem la capella de Sant Antoni, construïda a principi del segle XVII seguint els cànons romànics medievals. Ara hauríem de començar a seguir la Muga per la seva riba dreta, però coincideix que en aquestes dates han encès una carbonera en una esplanada situada al costat del riu i aprofitem per acostar-nos-hi i fer-ne algunes fotos. Vista la carbonera, ara sí, anem paral·lels a la Muga per un sender que travessa per sota el pont nou de la carretera i continuem per aquest sender cap al pont de Riambau, un altre pont medieval, reconstruït l’any 1942 i colgat sota les aigües del pantà a partir del 1969, quan va començar a entrar en funcionament l’embassament de Boadella. Actualment la sequera que estem patint l’ha deixat novament al descobert. El travessem i continuem la ruta per la riba esquerra del riu. La Muga se’ns presenta com un petit rierol encaixat en bona part en una regata d’uns dos metres d’amplada per un de fondària aproximadament, que ha anat excavant sobre el terreny fangós. Nosaltres continuem al costat del curs de l’aigua i a mesura que anem perdent desnivell i ens acostem al nivell del pantà comencem a trepitjar un paisatge tètric amb unes esquerdes al fang d’uns 30 o 40 centímetres de fondària que insten a mirar bé on posem els peus.
Mentre anem baixant trobem les restes d’alguna construcció antiga fins a les ruïnes de l’antiga Reial Foneria de Sant Sebastià, coneguda popularment com la “fàbrica d’armes”. La Reial Foneria de Sant Sebastià va ser el primer alt forn de Catalunya i va tenir la funció d’indústria militar per a la fabricació de boles de canó i altres armes de l’època. Té el seus orígens al segle XVIII i va ser destruïda per l’exèrcit francès durant la Guerra Gran, cap a l’any 1794. Abans del funcionament del pantà ja era una edificació en ruïnes i amagada entre la vegetació. Ens hi acostem amb precaució perquè el risc d’esfondraments és evident i en fem les fotos de rigor. El nivell de l’aigua és tan baix que ens permet donar-li tota la volta a peu sense mullar-nos els peus.
Ara ens enfilem pel marge esquerre del riu perquè a un nivell superior hi ha les restes de l’ermita de Sant Sebastià. Només en queden les parets en tot el seu contorn i algun arc, a més de l’absis, que es manté intacte. Reculem una mica per tal de trobar un bon lloc per travessar el riu sense haver-nos d’enfangar gaire. Finalment el trobem, passem a l’altra riba i continuem endavant mentre a la nostra esquerra la Muga comença a agafar amplitud i a mostrar el nivell del pantà.
El riu ara fa dos meandres consecutius esquerra-dreta abans d’entrar a la part del pantà més extensa, però ben a prop de la presa. Nosaltres continuem pujant en línia recta fins a trobar el camí que va des de Sant Llorenç de la Muga fins al mirador del pantà. Trenquem a l’esquerra i de seguida trobem una presa petita, que hauria de retenir l’aigua en unes condicions normals. Seguim el camí aproximadament un quilòmetre i així arribem al mirador de l’embassament. Val a dir que és un lloc privilegiat per veure’l, amb la presa als nostre peus. També que fa pena de veure com està, actualment al 12,17% de capacitat.
Fem mitja volta i sense deixar el mateix camí tornem cap a Sant Llorenç de la Muga on donem per acabada aquesta bonica excursió que mai no hauríem d’haver fet