Pont de Sant Salvador El Remei Toll de la Quimassa Moli Nou. Cardona, Bages

Per fer aquesta ruta partirem del pont de Sant Salvador a l'extrem NW del barri de Segalers de Cardona; d'allí anirem cap a la Torre del Bofill i les tines del Castellot. Pujarem al Remei i allí veurem la marca de la Rodalia. Per la solana de Carcaveres baixarem i visitarem el toll de la Quimassa, tot seguit el Molí Nou, i recularem un xic per retornar cap a la Torre del Bofill sense creuar l'Aigua d'Ora.

Per arribar al punt de partida deixem la C-55 entre el quilòmetre 61 i 62 en direcció Solsona i agafem en direcció a Berga. Passat el primer pont (pont de Sant Joan) tombem a l’esquerra (direcció Aigua d’Ora i Sorba) i tot seguit a la primera bifurcació cap a la dreta. Seguim pel vial asfaltat del barri de Segalers fins el pont de Sant Salvador. El creuem i a l’esquerra i ha suficient aparcament per a diversos vehicles.

Reculem pel camí de Segalers per on hem arribat amb el cotxe fins el primer trencant i ens dirigim cap a la Torre del Bofill, que és un mas amb explotació ramadera. Sense entrar en el seu domini podem veure un gros plataner.
Seguim vial amunt i el deixem per anar cap a l'esquerra per l'accés al mas del Sarró, però no hi arribem. De seguida fem un tomb cap a la dreta i seguim el rastre de corriol que s'enfila per la costa del Remei.
Aviat trobem restes de construccions de pedra. És el que queda de l'antic castell de Segalers, anomenat ara el Castellot. Hi ha quatre tines.
Seguim amunt, aviat ens fiquem en una pista i la seguim cap a l'esquerra, pujant, una estona.
La deixem per agafar un camí que en surt a la dreta, que en el seu tram inicial és molt pedregós. Al cap de dos minuts veiem una tina a tocar del camí a mà esquerra.
Seguim el corriol i aviat trobem una bifurcació. Prenem el corriol de la dreta i anem pujant.
Ens sorprenen les perspectives de Cardona i el seu entorn, que se'ns van obrint a mesura que pugem. Sobretot ens corprèn l'ampla vall de Coma, en la que hi tenim algunes rutes interessants.
Atansem una pista i per ella arribem al cim del Remei. Aquí hi ha un vèrtex geodèsic sobrealçat i tres grans antenes. Deixem aquest conjunt a l'esquerra i comencem a baixar uns metres.
Atenció on hi ha un reguitzell de pedres que travessen el camí; aquí a la dreta, en una roca gran que hi ha en un nivell inferior hi podem admirar una marca de la Rodalia gravada. Són marques fetes al segle XVII, fa quatre-cents anys, per tal de delimitar el perímetre de la Rodalia i el del veïnat. Se'n conserven molt poques. Aquesta fa goig de veure.

Arribem a una pista, que seguirem uns nou-cents metres, fins a l’albir de El Sunyer. Al començament d'aquesta a l'esquerra cap el nord podem albirar una ferma barraca de vinya. Malauradament sense vinya.
Trobem una cruïlla per on també hi passa una línia elèctrica modesta i tombem a l'esquerra; tot seguit a la dreta franquegem un filat i tombem; primer el camí és ample però va esdevenint corriol per manca de pas. Avancem una bona estona tot baixant pel sender de la solana de Carcaveres, sense pèrdua.
Anem a petar a la pista que baixa de Gargallà, al davant del serrat de ca la Guillema.
Seguim la pista a l'esquerra. Trobem el sorprenent -per la seva grandària- toll de la Quimassa. Continuem pista avall fins la cruïlla, a l'albir del gual del Molí Nou.
Trenquem a l'esquerra i tot seguit a la dreta.
Arribem al coll de la Biga. A l'altre costat hi tenim el Molí Nou. Val la pena fer-hi una visita. Atenció, ja que es tracta d'una propietat particular. Cal ser molt curós. Es tracta d'un espai del qual s'ha tingut bona cura, i cal respecta'l.
Tornem enrere fins la darrera cruïlla i agafem el camí que segueix la direcció d'aigües avall més proper al corrent. Esdevé un preciós corriol.
Sortim a la clariana. Trobarem una bifurcació del corriol. Hem de prendre el de la dreta que baixa.
Arribem a un camp i tombem fort a l'esquerra; un ramal es dirigeix en direcció a l'Aigua d'Ora, però nosaltres agafem per la pista que marxa a l'esquerra (la de sota o la de sobre, tan se val)
Arribem a un gran clar on s'hi està una ramada de vaques de raça Salers, originària del sud de França. És una raça rústica, resistent, d'alta productivitat. Malgrat el seu aspecte gens amable, ja que les seves banyes fan feredat, és una raça dòcil. Però millor deixar-les tranqui-les.
Voregem l'espai per dalt a l'esquerra i prenem la pista que va per sobre de la clariana, seguint pel costat esquerra de L'Aigua d'Ora.

Seguim la pista. Passem per sota cal Minguet. Arribem a la Torre del Bofill i acabem la caminada refent les passes fins on tenim el cotxe.