Pont de Vilomara-Els Ermitanets-Tines de les Balmes Roges-Serra de Puig Gil-Gall Curt-P. de Vilomara

Passarem per:
El Pont de Vilomara, Casa Nova de Sant Jaume, Torrent Mal, Serra dels Ermitanets, Els Ermitanets, Tines de les Balmes Roges, Serra de Puig Gil, Riera de Santa Magdalena, Pont de Vilomara.

IBP índex: 64

Sortim del Pont de Vilomara pel camí de la Casa Nova, marxant de pla o bé en lleugera pujada fins arribar a la Casa Nova de Sant Jaume, ara mig enrunada, seguim pel camí baixant a creuar la riera de la Casa Nova i arribem a un trivi on seguint recte aniríem cap a Rellinars, nosaltres tombem a l’esquerra fent un gir sobtat pel camí que porta cap a Mura, la rampa està formigonada però la deixem tot seguit per agafar un camí de roderes que marxa,pujant suaument, paral•lel a la riera però en direcció contraria a la que portàvem, fins que trobem el torrent Mal.

El camí ens porta a creuar el torrent augmentant un xic el pendent i marxem al seu costat fins que el tornem a creuar i ens en separem començant a pujar unes rampes més fortes que ens menen a una pista molt bona, la pista segueix pujant per la serra dels Ermitanets i arriba a un collet on ens trobem la pista que puja de Santa Creu de Palou, tombem a la dreta per enfilar-nos per un sender am força pendent que fent un puja i baixa ens porta als Ermitanets, del que queden quatre parets i un parell de tines.

Reculem, ara per un camí de roderes fins a la cruïlla d’abans i agafem el camí del mig que ara de pla ara baixant ens porta sota les Balmes Roges, el camí va baixant suaument fins al final de les balmes, arribem a una bifurcació on agafem el camí que puja a ma dreta, aviat però trobem un caminet a la dreta que ens porta fins a les tines de les Balmes Roges, un conjunt força ben conservat gracies al haver aprofitat el recer que els hi dona la balma.

Tornem enrere a buscar la pista que hem deixat i al arribar-hi comencem a pujar uns tirapits que ens van pujant per la serra de Puig Gil, arribem a un collet i veiem un sender que creua la pista, agafem el de la dreta que ens puja fins a un dipòsit que recull l’aigua de la part més alta de la serra, ara per pista acabem de pujar gairebé al punt més alt, on tindrem una bona panoràmica que va des del Montcau fins al Pirineu.

Desfem el camí i seguim el sender que va carenejant tota la serra de Puig Gil, baixant gairebé tota l’estona encara que haurem de superar algun gep, farem més de tres quilometres de sender que ens porten a un camí de roderes amb poc ús i que segueix baixant i ens deixa a la riera de Santa Magdalena, tombem a la dreta seguint el camí que va per la llera de la riera i ens deixa a la carretera que baixa de Rocafort, la seguim uns centenars de metres i arribem al Pont de Vilomara.