Pont del Diable i collet de les Moixetes

Ruta passejada per la ribera del Cardener. Pont del Diable i collet de les Moixetes

Com a prèvia fem una curta incursió fins l'enigmàtic pont del diable. Després es tracta d'una ruta molt agradable i variada. Primer segueix la riba esquerra del riu fins on es construí el mur de contenció i el túnel per desviar-lo. Després ve el tram de pujada de la cinglera de les Moixetes fins el collet, i tot seguit la plàcida tornada per pistes.

Deixem el vehicle a la part de baix del pàrquing de cal Tort (tallers Tort). Ara a la nau s'hi fàbrica maquinària agrícola, abans era una empresa tèxtil. Una mica més amunt del curs, gairebé a cal Paperer, hi ha l’assut des del qual s’agafa aigua que passa per sota la nau del Tort i torna a la conca una mica més avall del pont del diable. Aquest corrent a l’època medieval ja movia un molí. Ara produeix corrent elèctric.
Ens dirigim cap a la base del formidable pont. Ara mateix només en queden dues grans arcades. Les dues arcades mesuren 59,25 metres de llargària, tenint la més gran 25,50 m de diàmetre, 24,30 m d'alçada i 1 m de gruix. L'altra mesura 15,80 metres de diàmetre, 21,50 m d'alçada i 1 m de gruix. L’amplada és d’uns quatre metres. També rep els noms de pont Nou i pont Trencat. Pont Nou perquè tot i datat el segle XV, el de Sant Joan és anterior, i es va construir aquest perquè en les avingudes l’aigua sobrepassava el de sant Joan. Pel que fa al mot Trencat, és degut a una altra hipòtesi; es diu que el comte de Cardona el va voler construir pensant en cobrar un pontatge, a la qual cosa els vilatans s’hi negaren i l’enderrocaren. El nom del Diable prové de llegendes, les quals intenten explicar de forma fictícia els fets. Podeu trobar la llegenda a https://spivakmichael.wordpress.com/2020/11/29/la-llegenda-del-pont-del-diable-de-cardona/
En el plànol elaborat per Mr. Tindal's explicant el setge de Cardona l'any 1711 durant la Guerra de Successió, el pont ja apareix amb el nom de Devil's Bridge (pont del Diable)
Afegeixo que l’arcada més gran del pont nou de Manresa fa 21’3 metres d’amplada, essent considerada com extraordinària per l’època. També cal dir que és datat del segle XIV, més de cent anys abans que el de Cardona.
És de remarcar el pou de glaç de Bocatells, molt proper a la base dreta del pont, i a més l’existència d’un caquier centenari.
Feta la visita tornem enrere i passem pel pont de Sant Joan. Cal suposar que rep aquest nom per l’existència de la capella de sant Joan Baptista, davant mateix, a l’altre costat.
Seguim i aviat trenquem a la dreta pel camí de Tavèrnoles. Tornem a trencar a la dreta i ens situem a la vora del riu. El paisatge canvia radicalment. Vegetació frondosa i verda. Moltes nogueres i nous (octubre) L’aigua és clara i baixa alegre. L’indret és bucòlic. És un goig passejar pel costat del nostre riu. El camí es va obrint pas entre la vegetació i cal anar en compte de no deixar-se estimar per les ortigues. Després el camí es separa una mica del corrent per tornar-s’hi a apropar. Arribem on es construí (any 2000) el mur de contenció i el túnel per evitar el pas del curs fluvial pel barri de la Coromina, ja que les filtracions causaven problemes. Deixem el camí ample i agafem un corriol ben assenyalat per una gran fita. El corriol s’enfila per la cinglera de les Moixetes. Algun tram està protegit per un passamà. Si aneu amb canalla vigileu (tant aquí com un cop sigueu a dalt i comenceu a baixar). Cal superar algun petit grau sense més dificultats. Tot el desnivell de pujada de la ruta el farem ara.
Assoliu un replanet en el que hi ha una placa commemorativa del setge de Cardona, i acabeu d’enfilar el collet fins on hi ha la senyera. Collet de les Moixetes 493 metres. La panoràmica és molt gratificant.
Per escometre la tornada desfarem uns metres fins l’esperó de la placa commemorativa i tombarem cap a l’esquerra. Ull aquí! La balsera és esfereïdora.
Aviat guanyem una pista estreta que ens deixa en una de més amplada. Passem pel costat de l’alzina de la Torre del Castellet i pel pla de les hortes anirem a petar a l’inici del camí de Tavèrnoles i el pont de Sant Joan, i acabem la passejada a l’altre costat.