Pont del Diable, pou de glaç de Bocatells, túnel del Cardener i collet de les Moixetes. Cardona. Bages

Passejada per la ribera del Cardener.

Com a prèvia fem una curta incursió fins l'enigmàtic pont del Diable i el pou de glaç del castell o de Bocatells per la riba dreta del riu, que és de ben admirar Es tracta d'una ruta molt agradable i variada. Tot seguit es fica per la riba esquerra del riu fins on es construí el mur de contenció i el túnel per desviar-lo. Després ve el tram de pujada de la cinglera de les Moixetes fins el collet, i encabat la plàcida tornada per pistes.

Deixem el vehicle a la part de baix del pàrquing de cal Tort (tallers Tort) ben be abans de creuar el pont de Sant Joan. Ara a la nau s'hi fàbrica maquinària agrícola, abans era una fàbrica tèxtil. Una mica més amunt del curs, gairebé a cal Paperer, hi ha l’assut des del qual s’agafa l’aigua que passa per sota de la nau del Tort i torna a la conca una mica més avall del pont del diable. Aquest corrent a l’època medieval ja movia un molí. Ara produeix corrent elèctric.

Ens encaminem cap el darrera de la nau pel costat de baix i ja ens apareix majestuós el pont del Diable. Ara mateix només en queden dues grans arcades. Les dues mesuren 59,25 metres de llargària, tenint la més gran 25,50 m de diàmetre, 24,30 m d'alçada i 1 m de gruix. L'altra mesura 15,80 metres de diàmetre, 21,50 m d'alçada i 1 m de gruix. L’amplada és d’uns quatre metres. Cal remarcar una altra singularitat; no és rectilini. Entre les dues arcades fa un angle (com el pont de Besalú) També rep els noms de pont Nou i pont Trencat. Pont Nou perquè tot i datat el segle XV, el de Sant Joan és anterior, i es va construir aquest perquè en les avingudes l’aigua sobrepassava el de sant Joan. Pel que fa al mot Trencat, és degut a una altra hipòtesi; es diu que el comte de Cardona el va voler construir pensant en cobrar un pontatge, a la qual cosa els vilatans s’hi negaren i l’enderrocaren. El nom del Diable prové de llegendes, les quals intenten explicar de forma fictícia els fets. Podeu trobar la llegenda a https://spivakmichael.wordpress.com/2020/11/29/la-llegenda-del-pont-del-diable-de-cardona/
En el plànol elaborat per Mr. Tindal's explicant el setge de Cardona l'any 1711 durant la Guerra de Successió, el pont ja apareix amb el nom de Devil's Bridge (pont del Diable)
Afegeixo que l’arcada més gran del pont nou de Manresa fa 21’3 metres d’amplada, essent considerada com extraordinària per l’època. També cal dir que és datat del segle XIV, més de cent anys abans que el de Cardona.

Fem uns metres més fins depassar el jardí d’una propietat, passem a fregar de la pilona i a la dreta veiem un arbre molt alt adossat a la paret de la nau gran de cal Tort. Es tracta d'un caquier centenari, probablement dels primers que es plantaren a Catalunya, ja que el caquier va ser importat fa poc més de cent anys.
Veiem un tancat i tot seguit l'entrada d'un hort en el que al final hi ha una maldestre cabana blava. Engaltem el corriol herbós que discorre entre el talús i el planell de l'hort. Aviat es fica sota la vegetació. Ve un curt i bucòlic tram de bosc de ribera i arribem al final. Darrera d'un gran pollancre hi ha l'entrada al pou de glaç. Se'n sabia l'existència però no va ser fins que s'arranjà la carretera que se'n descobrí la localització. Està ben sencer tret dels accessos apropiats a l'activitat.
Reculem i en sortir de sota la vegetació tombem tot seguit a la dreta i baixem cap a la riba. Podrem llucar la sortida de l'aigua del canal que passa per sota de la fàbrica, on probablement mou una turbina que produeix electricitat.
Reculem fins el caquier i ara tornem cap a la dreta per l'esquerra del tancat per apropar-nos novament al riu i admirar-lo.
Reculem i anem cap a la carretera de Berga i Montmajor.

Travessem el Cardener pel pont de Sant Joan. Cal suposar que rep aquest nom per l’existència de la capella de sant Joan Baptista, davant mateix, a l’altre costat.
Seguim i aviat trenquem a la dreta pel camí de Tavèrnoles. Tornem a trencar a la dreta i ens situem a la vora del riu. El paisatge canvia radicalment. Vegetació frondosa i verda. Moltes nogueres i nous (octubre) i pollancres i altra vegetació pròpia de ribera L’aigua és clara i baixa alegre. L’indret és bucòlic. És un goig passejar pel costat del nostre riu. El camí es va obrint pas entre la vegetació i cal anar en compte de no deixar-se estimar per les ortigues. Després el camí es separa una mica del corrent per tornar-s’hi a apropar.

Arribem on es construí (any 2000) el mur de contenció i el túnel per evitar el pas del curs fluvial pel barri de la Coromina, ja que les filtracions causaven problemes. Deixem el camí ample i agafem un corriol ben assenyalat per una gran fita. El corriol s’enfila per la cinglera de les Moixetes. Algun tram està protegit per un passamà. Si aneu amb canalla vigileu (tant aquí com un cop sigueu a dalt i comenceu a baixar). Cal superar algun petit grau sense més dificultats. Tot el desnivell de pujada de la ruta el farem ara.
Assolim un replanet en el que hi ha una placa commemorativa del setge de Cardona, i acabeu d’enfilar el collet fins on hi ha la senyera. Collet de les Moixetes 493 metres. La panoràmica és molt gratificant.

Per escometre la tornada desfarem uns metres fins l’esperó on hi ha la placa commemorativa i tombarem cap a l’esquerra. Ull aquí! La balsera és esfereïdora.
Aviat guanyem una pista estreta que ens deixa en una de més ampla. Passem pel costat de l’alzina de la Torre del Castellet i pel pla de les hortes anirem a petar a l’inici del camí de Tavèrnoles i el pont de Sant Joan, i acabem la passejada a l’altre costat.