PONT DEL DIABLE - RUTA DELS CINC MASOS: MAS D'EN GRANELL - MAS DE PASTOR - MAS DEL FRARE - MAS D'EN GARROT -MAS DE L'ANGEL.

Ruta circular des de l'Aparcament del Pont del Diable passant per:
- Pont del Diable (0.7 km)
- Mas d'en Granell (2.9 km)
- Mas de Pastor (4.6 km)
- Cova d'en Garrot (5.5 km)
- Mas del Frare (6.1 km)
- Mas d'en Garrot (6.5 km)
- Alzina del Mas d'en Garrot (6.8 km)
- Mas de l'Àngel (7.9 km)

PUNTS D'INTERÈS A LA RUTA:

PARC ECOHISTÒRIC DEL PONT DEL DIABLE:

El Parc Ecohistòric del Pont del Diable és un espai mediterrani, un indret de trobada, de contemplació, de gaudi, de reconciliació entre l’urbà i la natura, els barris i la ciutat, la història i el futur.

La finca acull les restes del que va ser un jardí dissenyat i executat per l’il·lustre enginyer tarragoní Rafael Puig i Valls.
Tant per la seva proximitat a la ciutat, com per la presència d’un monument d’interès universal com és l’Aqüeducte de les Ferreres, conegut popularment com el Pont del Diable, així com pel caràcter forestal de la finca, sempre ha estat un referent per als ciutadans de Tarragona.

A finals del segle XIX i començament del segle XX les actuacions de la família Puig i Valls, antics propietaris, van donar forma a un jardí romàntic inspirat en els jardins anglesos de l’època. L’heura n'és una de les plantes protagonistes, ja que una de les essències dels jardins romàntics és la utilització d'espècies vegetals que no fan flor i amb un domini clar del verd, espècies perennes, la creació de racons i/o amagatalls, itineraris per passejar.

La restauració d’aquest jardí recupera l’antiga configuració dels camins, estructures de pedra i elements esculturals, alguns dels quals han arribat als nostres dies força malmesos.

EL PONT DEL DIABLE - AQÜEDUCTE DE LES FERRERES:

El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco. És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l'època romana i el més important de Catalunya.

Malgrat que no es coneix la data exacta de la construcció de l'aqüeducte, sembla probable que s'hagués aixecat al segle I dC, en l'època de l'emperador August, coincidint amb el creixement de Tàrraco per la urbanització de la part alta de la ciutat, seu del Concilium provinciae d'Hispània Citerior.

L'aqüeducte va estar en funcionament fins a l'edat mitjana. Va ser restaurat al segle X —sota el regne del califa Abd al-Rahman III de Còrdova— i una altra vegada al segle XVIII. Durant el segle XIX i el segle XX es van dur a terme diversos treballs de conservació per aturar el deteriorament del monument.

El 1905 es va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional i el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a part del Conjunt arqueològic de Tàrraco. Després de l'adquisició del terreny per l'Ajuntament de Tarragona, es va inaugurar l'any 2005 el «Parc Ecohistòric del Pont del Diable» per a protegir tant el monument com el seu entorn natural.

Entre el 2009 i l'octubre de 2011 va ser restaurat fent una representació de l'època romana i permetent el pas d'aigua pel canal de la part superior. Amb la restauració s'han conegut els materials de construcció de l'època, com es va construir l'aqüeducte i fins i tot quanta gent hi va treballar.

DIMENSIONS DEL PONT DEL DIABLE:

El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció de l'aigua, restaurada actualment, que devia fer uns 2 metres més. Consta de dos nivells d'arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s'han d'adaptar al desnivell del barranc) i una gruixària d'1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l'aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i la costat sud de 56,4 m.

UNA DE LES LLEGENDES DEL PONT DEL DIABLE:

Conta la llegenda que …

«En temps de la dominació romana i davant la necessitat que patia Tarragona d'aigua, calgué construir un aqüeducte per tal d'unir dos turons separats per una profunda torrentera. La construcció anava endavant i quan ja estaven llestes les dues rengleres d'arcades, les fortes ventades i la fúria de les tempestes enderrocaren el pont. El mestre constructor en veure l'enderroc del pont va dir tot desesperat que tan sols el dimoni podia fer un pont de mil anys de durada. Feta aquesta afirmació se li presentà de sobte Satanàs i li digué que ell aixecaria un pont aquella mateixa nit amb pedra de la pedrera del Mèdol que seria de forta durada. Se li oferiren trenta bosses plenes de moneda d'or i d'argent. Més ell no volia diners. Deia que volia l'ànima del primer que begués l'aigua que passés pel pont del diable. I tracte és tracte. El pont va ésser construït i a l'endemà el dimoni esperava a l'altra banda del pont el compliment de la paraula donada. Mentrestant, el mestre i els seus operaris des de l'altra part del pont li ensenyaren un ase que va ésser el primer habitant que va beure d'aquella aigua.»