Pònt deth Ressèc - Lac de Mar [24/06/2017]

Ruta des del Pònt deth Ressèc fins al Lac de Mar, passant prop de l'airau deth Prat deth Ponin, l'Horat deth Gèu, la Cabana de Rius, era Restanca i el refugi dera Restanca, i el circ dera Restanca a l'anada, i desfent el mateix camí a la tornada.

La ruta comença a l'aparcament que hi ha abans de creuar el Pònt deth Ressèc, tot i que és possible aparcar al següent aparcament, a uns 400 metres de distància. El pont permet creuar l'arriu de Valarties, i a partir d'aquí s'anirà seguint la pista forestal durant gairebé tres quilòmetres (i gairebé 300 metres de desnivell positiu). Pel camí es pot veure un cartell que indica la direcció de l'airau deth Prat deth Ponin, una àrea d'esbarjo a la qual s'hi arriba prenent el desviament de la dreta. Continuant per la pista de l'esquerra, la principal, es va seguint ara la ribèra de Rius, passant per l'Horat deth Gèu i arribant a la Cabana de Rius, punt final de la pista. En aquest punt es troba un cartell que indica la direcció del Lac dera Restanca i del Lac de Mar, de manera que es pren el corriol que es desvia cap a l'esquerra, i es comença un ascens una mica dur. El corriol no presenta cap dificultat tècnica (a l'època en què s'ha fet aquesta ruta), però el desnivell de 350 metres en tan sols 1.300 metres de recorregut pot suposar un esforç considerable. El soroll de l'arriu dera Restanca indica que s'està arribant al llac, tot i que encara queda un tram final d'uns quants metres de desnivell. Finalment, des del camí s'albira la presa del llac, i poc després s'arriba a un dels extrems, on hi ha uns cartells indicatius de diferents rutes. Prenent la direcció de l'esquerra, es puja a la paret de la presa i s'observa el magnífic llac dera Restanca, amb aigües clares i envoltat de muntanyes verdes. Seguint per la paret, el camí s'aproxima al refugi dera Restanca, ben situat al costat del llac, i que forma part de la ruta Carros de Foc.

Després de descansar una estona al refugi, i seguint els cartells indicatius situats al mateix lloc, es continua en direcció al Lac de Mar (o Estanh de Mar). Vorejant el llac dera Restanca, i obtenint vistes precioses des de l'altre costat, el camí s'enfila una mica fins a la zona del Circ dera Restanca, on es troben nous cartells indicatius que cal tenir en compte. Prenent el camí de la dreta en direcció a l'Estanh de Mar, doncs, es fa ús d'un pont per travessar el riu que prové d'aquest llac, i s'arriba a una petita zona boscosa des d'on es pot observar el Lac dera Restanca amb el Tuc de Maubèrme de fons (el cim punxegut que hi ha sota el núvol, si s'observa la imatge). A partir d'aquí, el camí s'enfila uns 150 metres més de desnivell i s'arriba finalment al Lac de Mar. Durant gairebé tot el camí es poden obtenir vistes elevades del Lac dera Restanca i del refugi, un blau clar que es conjumina a la perfecció amb el verd sa de les muntanyes. En arribar al Lac de Mar, la primera vista descobreix el pic punxegut del Besibèrri Nòrd, de més de 3.000 metres, i el Tuc dera Canau de Rius, una mica més a la dreta que l'anterior i en línia recta a la part allargada del llac. La neu que encara hi ha a les vessants de les muntanyes, i la llum que deixen passar els núvols passatgers, evoquen paisatges ara freds, ara càlids. Apropant-se més a la riba del llac, es descobreixen les seves aigües turqueses, i és gairebé inevitable fer-s'hi una remullada.

Després de reposar uns minuts llargs vora el llac, es desfà exactament el mateix camí de l'anada, passant altre cop pel refugi dera Restanca, per la Cabana de Rius, i seguint el mateix tram de pista forestal fins a l'aparcament, punt inicial d'aquesta ruta.

Es tracta d'una ruta assumible, sense dificultat tècnica (almenys a l'estiu), i amb vistes espectaculars. De totes maneres, alguns trams s'enfilen molt ràpidament, i cal salvar força desnivell en només uns pocs metres de recorregut. En aquest cas, doncs, és recomanable seguir a un ritme més baix, constant i que es pugui assumir. Pel que fa al tram de pista forestal, és potser el més pesat; a part de suposar gairebé la meitat del recorregut, també se li pot atribuir un terç del desnivell. Per tant, si hi ha la possibilitat d'estalviar-se la major part d'aquest tram, molt millor. D'altra banda, el corriol és força frondós, i l'ombra predomina. A mesura que es pren alçada, però, i sobretot a partir dels 2.000 metres, la frondositat és més escassa.