Pont d'Orient. Serra del Boix

28 d'abril de 2019

Tot just fa 20 dies que vaig fer una ruta circular per la serra del Boix coronant el Morral de Cabrafeixet, i la Punta i Mola de la Buinaca. En el transcurs d’aquella sortida, l’amic Joan Cabrera mentre estàvem al cim de Punta de la Buinaca em va parlar del Pont d’Orient, una petita joia geològica amagada a una raconada del barranc que s’obria als nostres peus, i del que mai havia sentit a parlar.
Aquell topònim exòtic es va fixar a la memòria, i fent recerca per la xarxa vaig trobar un track de “Lo Favaret” força atractiu per anar a fer la descoberta. Us el proposo una mica modificat, per fer-lo sota el meu criteri, de manera més lògica.
El Pont d’Orient, o segons altres de la Buinaca, no deixa indiferent. Com deia, una petita joia de la serra que mereix ser visitada!

Aproximació: Des de la carretera TV-3022 del Perelló a Rasquera, entrem per una pista a l'esquerra, aproximadament al Km 7,5. Indicada, el primer tram asfaltat, prenem un ramal de pista a l'esquerra, ara de terra fins al final on hi ha l'aparcament. 

Desnivell: 1400m. acumulats.


Dificultat: Moderat. Desnivell important i senders perdedors.


Durada: Unes 4h 30’. 11 km. aprox.

Itinerari: Aquesta vegada obviem la visita a les pintures rupestres i a la Cova Mallada, descrites a l’itinerai del Morral de Cabrafeixet. Des de l’aparcament prenem el sender de l’esquerra que remunta el llit del barranc de les Nines per la seva llera. Deixem a la dreta la bifurcació que ens portaria al racó de l’Estrada. Just quan deixem el barranc i comença la pujada forta per la dreta, ens apartem un moment a l’esquerra per visitar les restes de la Casa de Xocolato. Molt de compte!! per a la meva sorpresa, anant per l’esquerra de les restes del mas, vaig trobar a peu pla la boca d’un pou força profund. Malauradament ja he tingut una molt mala experiència que em va costar una terrible trencada de peu i des d’aleshores miro molt on poso els peus. Insisteixo, vigileu! Si algú responsable llegeix això seria bó plantejar-se posar algun tipus de protecció per evitar algun desagradable accident. Uns metres més endavant i a tocar de la part esquerra del mas també hi ha una petita cisterna plena d’aigua.
Torno al sender, GR 192, que remunta força per guanyar el coll superior del Morral de Cabrafeixet, per un sender carener a la dreta. Abans de la pala final que culmina al coll trobem també a la dreta una bifurcació cap a la Bassa de Falcó, o del Morral, per on tornarem.
Avui l’objectiu no és el Morral i per tant començo a pujar per l’esquerra per guanyar la carena del Morral de les Nines. Passem a la vora del preciós avenc de la Punta de la Mola i seguim carenejant cap al sud. En un punt on el sender fa baixada per passar un petit coll, ens hem de fixar en una petita fita de pedres que ens marca un corriol, per la dreta, molt perdut i desdibuixat. El seguim sense perdre alçada cap a una punta rocosa, seguint alguna fita. El sender gira cap al nord, resseguint la carena que se’ns obre al davant, paral·lela a la que ens ha portat fins aquí, deixant al mig un petit barranquet. Aquesta carena acaba al nord a la gran mola de la Roca Foradada. Abans d’arribar, a un ampli coll amb algun pi solitari, les fites ens aboquen a una canal que per l’esquerra ens fa perdre ràpidament molta alçada, dirigint-nos cap al barranc.
Uns metres per sota, arribem a un sender travesser, el camí dels Segadells que emprenem cap a l’esquerra, i que va planejant sense perdre alçada un altre cop en sentit sud. Passem per uns evidents revolcadors de senglars en un replà argilenc, acostant-nos a la capçalera del barranc de la Buinaca. La Punta es retalla sobre el blau del cel, dalt a l’esquerra.
Seguim el sender dels Segadells uns metres més, fins a una petita carena que tanca el barranc per la dreta. Una petita bassa seca, d’argila, ens marca el punt on hem de deixar el sender i seguir la petita carena en direcció nord un altre cop, fins a una punta rocosa. Un sender força perdut i emboscat ens permet per la dreta de la punta de roca, accedir a la canal del Pont, que a la vegada i després d’una forta pendent, ens deixa a l’alçada del Pont, que trobarem a la dreta.
S’obre al racó del barranc, una peciosa balma que l’encaixona, i a la que podem accedir amb compte, per la dreta. Situats a la balma i mirant al front veiem l’espectacular Pont d’Orient. Una petita franja de roca uneix els dos vessants de l’engorjat barranc, penjat literalment a uns 15 metres bons del terra. La vegetació impedeix veure clarament la magnitut d’aquesta meravella de la natura, i es fa complicat trobar l’angle bo per fer fotos que demostren tanta bellesa… s’ha de viure i veure!
Es pot passar sense problemes perquè és força ample, però amb compte perquè a meitat del pont hi ha un gran forat!
L’altre costat ens regala altres punts de vista tant o més bonics, perquè des d’aquí s’aprecia una mica millor el pont, enmarcat per la gran balma que tanca el racó i per la canal que hem baixat.
El sender ara transcorre al peus de cingles extraplomats per la nostra dreta i anem guanyant metres fins a sortir de l’engorjat i arribar a la part més oberta del barranc. Una fita ens marca el corriol que per la dreta ens farà guanyar alçada ràpidament. Després d’una forta pujada, el corriol comença a planejar direcció sud, per una zona amb força vegetació que cobreix parcialment el sender. A l’esquerra, a la zona més densa de vegetació i sota una roca trobem la boca de la Font de la Foradada, completament seca. Seguim en la mateixa direcció fins a una punteta de carena. Una altra fita ens avisa que cal deixar el sender i tornar a remuntar fort seguint el fil de la carena, quasi camp a través, per un petit corriol que es va intuïnt fins a tornar a trobar el camí dels Segadells. Una gran roca amb una marca roja ens marca el camí. Ara el seguim en direcció nord fins al Coll de la Roca Foradada, que tenim a l’esquerra. Dalt a la dreta s’obre el gran forat a la roca que dóna nom al topònim.
Un cop al coll, ens sorprén la panoràmica de la banda de llevant, amb el gran Morral del Cabrafeixet presidint l’enquadrament.
Ara cal seguir la carena en direcció nord-oest, pujant i baixant puntes més o menys arrodonides i pelades de vegetació. Per la dreta ens acompanya un filat de tanca de bestiar, a l’esquerra s’obre majestuós el barranc de la Buinaca que baixa cap a Tivenys, i al mig destaca la raconada ferèstega del Pont d’Orient.
A la darrera punta, de l’Agulla, deixem al vessant oest les restes dels bancals i la caseta de l’Andreu, i baixem decidits cap al coll de Xeta, creuat pel camí del Perelló. Al mateix coll trobem també les restes del povet de l’Andreu.
Ja per la la pista anem baixant per la banda de llevant, amb el Morral com a objectiu, al sud. En una pronunciada corba de la pista, i a la dreta, s’obre la gran bassa de Xeta, vigilada per una gran alzina que té als seus peus una gran taula i uns bancs fets amb lloses de roca, que conviden a parar, recuperar forces i gaudir…
Seguim pista avall, deixant a la nostra dreta primer la gran mola de Roca Foradada i després la cara nord de l’espectacular Morral. Un cop superat aquest, un ramal de la pista puja fins a un replà per la dreta, on hi trobem la Bassa de Falcó, completament resseca i clivellada.
Per l’esquerra de la bassa prenem el sender que torna a pujar decidit, rodejant la base del Morral per la seva cara est, la més vertical, que presenta fins i tot una gran balma en quasi tota la paret.
El sender ens puja al coll inferior del Morral, i des d’allí, planejant, ens torna a deixar a la bifurcació del GR 192, per on hem començat la ruta, i que ara tornem a fer en sentit contrari per baixar fins a l’aparcament resseguint el frondós barranc de les Nines.

Salut i muntanya!!!