Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Ruta feta la primavera del 2019 i dibuixada avui al wikiloc. Serveix de recordatori i preparació per quan comenci el desconfinament i puguem començar a sortir a caminar, al menys a prop de casa.

Iniciem la ruta abans de creuar el pont sobre l'autopista C-16, on hem deixat el cotxe a un marge de la pista. El camps ja estan prou verds i, com avui plou lleugerament, l’ambient és humit i fresquet. A poc de començar a caminar, veiem un parell de perdius que surten esperitades quan veuen al Tuc.

Creuem el pont sobre l’autopista i enfilen el camí en lleuger ascens que, una mica més enllà, ens permet la primera visió sobre Montserrat, avui molt emboirada. Pels marges del camí anem trobant les primeres fors de primavera: lletereses, estepes blanques i negres, roselles, farigola, campanetes, sanguinàries, malves, jonçes, argelagues, panigrocs, llis blaus i alguna calabruixa escampada, de tant en tant.

Poc després arribem a una cruïlla de camins amb un pal indicador. Nosaltres seguim a la dreta, en direcció al Pont Foradat de les Arnaules, on fa molt temps que no hem anat.

Fem un descens pronunciat per la pista paral·lela a l’autopista, passem una barraca de pedra seca i una cruïlla amb un pal indicador metàl·lic fins que a la part baixa, trobem una taula de pícnic feta de pedres. Aquí sortim de la pista i baixem pel corriol que, en un minut, ens deixa a tocar del Pont Foradat.

El Pont Foradat o Pont de Les Arnaules és una meravella geològica de roca natural que segons internet, té una antiguitat d’uns 40 milions d’anys. Fa 27 metres de llargària i està a una alçada de quasi 11 metres sobre el Torrent de Cal Rena. L’amplitud de pont és d’uns 2,5 metres i cal vigilar amb les relliscades si el travessem en dies de pluja com avui. El cert és que impressiona. Hi ha corriol fressat per passar-lo per la dreta si no volem córrer riscos.

Després d’unes quantes fotos, tornem a la pista principal i passem a tocar d’una cruïlla de camins amb pal indicador. Per la dreta baixaríem per l’antic camí del Pont de Vilomara, però nosaltres avui seguim rectes, en lleuger ascens, fins arribar a la part final de la pista, a un turonet amb bones vistes del Pont de Vilomara i del seu pont gòtic sobre el Riu Llobregat.

Aquí trobem un nou pal indicador. Per l’esquerra podríem pujar a la Punta Sabata resseguint el penya-segat, però nosaltres tornem enrere per pujar a la Punta Sabata per la pista normal.

Dit i fet, desfem camí per la pista de terra i, abans d’arribar a la primera cruïlla amb pal indicador que hem vist a l’anada, seguim per la dreta. Poc després veiem una barraca de pedra seca en bon estat de conservació. Seguim camí fins arribar a una cabana amb un porxo que ens permet aixoplugar-nos una mica de la pluja.

Descasem una estona i tornem a posar-nos en marxa en direcció est, cap a un prat verd amb roselles que veiem al fons. Aquí sembla que s’acaba la pista però, si ens fixem, per la dreta surt un camí de terra mig colgat d’herbes i flors. El seguim pel mig del bosc, passem a tocar d’un parell de barraques de pedra seca i, en un moment donat, veiem una trialera molt fressada pel pas de bicicletes que es dirigeix al nord-est. El seguim i, poc després arribarem a la Punta Sabata, bon mirador del Pont de Vilomara i del riu Llobregat.

Després de gaudir una bona estona de les vistes, com la pluja sembla voler animar-se, deixem el mirador i seguim en direcció nord per una pista molt ampla paral·lela al penya-segat.

Al fons veiem la Muntanya de Sal i, en dies clars, podríem arribar a veure el Port del Comte, el Pedraforca i el cim de la Tossa d’Alp i el Niu de l’Àliga. A veure si la propera vegada tenim més sort amb la climatologia.

Quan arribem a una nova cruïlla amb un pal indicador, girem a l’esquerra pel mig del bosc i ens dirigim a la zona d’aparcament. Abans d’arribar a la cruïlla veiem el sostre de la barraca de pedra on hem esmorzat i decidim tornar a baixar pel corriol fressat de l’esquerra. Descansem una estona i, quan afluixa la pluja, tornem a la pista principal per fer els últims metres fins a la cruïlla inicial. Aquí, abans d’acabar la ruta, girem per la dreta per explorar un camí desconegut. El fem durant uns 300 metres però, com torna a ploure fort, ho deixem estar per un altre dia.

Tornem enrere, passem el pont sobre l’autopista i arribem a l’aparcament. Final de la ruta d’avui.

Tot plegat, uns 5 quilòmetres fàcils i planers per una zona habitualment poc transitada. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !