Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Primer dia de desconfinament parcial, després de moltes setmanes, que aprofitem per matinar i sortir amb el Tuc a caminar una mica pels boscos propers a Manresa.

Iniciem la ruta abans de creuar el pont sobre l'autopista C-16. El camps ja estan prou verds i farcits de flors i, com avui fa un dia clar i lluminós, tot llueix encara més espectacular.

Creuen el pont sobre l’autopista i enfilen el camí en lleuger ascens que, una mica més enllà, ens permet la primera visió sobre Montserrat. Pels marges del camí anem trobant les primeres fors de primavera: lletereses, estepes blanques i negres, roselles, farigola, campanetes, sanguinàries, malves, jonçes, argelagues, panigrocs, llis blaus i alguna calabruixa escampada, de tant en tant. Un plaer pels sentits.

Poc després arribem a una cruïlla de camins amb un pal indicador. Avui seguirem pel corriol de l’esquerra, travessant el bosc, i deixarem el Pont Foradat per després. Per aquest corriol que travessa el bosc, arribem a una cruïlla amb pal indicador, a la pista coneguda com Camí de Punta Sabata, just a la balconada sobre el Pont de Vilomara. Bones vistes sobre el poble, el Riu Llobregat i Montserrat.

Ara seguirem per la pista de l’esquerra (Ruta M5) en direcció a la Carretera del Pont de Vilomara i, poc després, arribem a una nova cruïlla amb pal indicador. Aquí seguim per la dreta, en un pronunciat descens per camí molt deteriorat i relliscós. A la part baixa es suavitza i es transforma en un corriol fressat pel pas de bicicletes que va travessant el bosc.

A la primera cruïlla, no senyalitzada, deixem el corriol principal i, amb ganes d’explorar, seguim pel corriol de la dreta. Aquest corriol presenta algun tram molt desfet i pronunciat, però, sense gaires problemes arribem a la part baixa, a tocar de la carretera del Pont de Vilomara, i abans de creuar-la, seguim per l’esquerra fins trobar una pista que ens torna al bosc per on hem baixat.

Ara es tracta de seguir la ruta M5 en direcció a Punta Sabata. Anirem trobant alguna marca de colors als arbres i roques, però no hi ha pèrdua possible. Poc a poc, tornem a la part alta, al tram mols relliscós del principi, però ara de pujada, que sempre és una mica més fàcil.

A la part superior retrobem el pal indicador del Camí M5 que seguirem per l’esquerra. És una pista molt ampla que, en un no res, ens deixa a la Punta Sabata, pròpiament dita.

Aquí descansem una estona gaudint de les vites al Pont de Vilomara i a Montserrat i, amb les forces recuperades, seguim camí en direcció sud, cap al Pont Foradat de Les Arnaules.

Fem un bon tram de baixada per camí molt fressat, a estones relliscós, i a la primera cruïlla no senyalitzada, seguim per la pista de la dreta per anar a buscar una parell de barraques de pedra seca i una caseta amb porxo que coneixem d’altres anys.

Dit i fet, seguim per la pista de la dreta, passem a tocar d’un parell de barraques de vinya, la primera en estat precari i la segona en bon estat de conservació. Poc després arribem a un prat verd, farcit de roselles, on el Tuc aprofita per jugar una mica.

Aquí s’acaba aquest tram de pista i, per tant, reculem una mica fins trobar la caseta amb porxo que comentàvem i on aprofitem per esmorzar una mica i recuperar forces.

Finalment, deixem la caseta i tornem a la pista, que seguim per la dreta. Ens fem un tip de fer fotos de flors de tota mena i de tots els colors.

Seguim per la pista principal i, ara en descens paral·lel a l’autopista, passem a tocar d’una nova barraca de vinya de dos cossos. Just al davant hi ha un exemplar, amb un verd intens, de Cydonia oblonga, col·loquialment Codonyer (català) o Membrillero (castellà).

Seguim baixant per la pista, travessem una cruïlla amb un pal indicador metàl·lic que ara deixem per l’esquerra i que a la tornada seguirem.

Una mica més avall arribem a una nova cruïlla amb uns grans rocs i una taula i bancs de pedra fosca. Deixem la pista principal, i baixem pel corriol de la dreta que, en un minut, ens deixa a tocar del Pont Foradat.

El Pont Foradat o Pont de Les Arnaules és una meravella geològica de roca natural que com podem llegir a internet, té una antiguitat d’uns 40 milions d’anys. Fa 27 metres de llargària i està a una alçada de quasi 11 metres sobre el Torrent de Cal Rena. L’amplitud de pont és d’uns 2,5 metres i cal vigilar amb les relliscades si el travessem en dies de pluja. El cert és que impressiona. Hi ha corriol fressat per passar-lo per la dreta si no volem córrer riscos.

Després d’unes quantes fotos, tornem a la pista principal i passem a tocar d’una cruïlla de camins amb pal indicador. Per la dreta baixaríem per l’antic camí del Pont de Vilomara, però nosaltres avui seguim rectes, en lleuger ascens, fins arribar a la part final de la pista, a un turonet amb bones vistes del Pont de Vilomara i del seu pont gòtic sobre el Riu Llobregat.

Aquí trobem un nou pal indicador. Per l’esquerra podríem pujar a la Punta Sabata resseguint el penya-segat, però nosaltres tornem enrere per la pista i pujarem de nou a Punta Sabata pel camí normal, travessant el bosc.

Així que desfem camí per la pista de terra, tornem a veure el Pont Foradat, passem a tocar de la taula de pícnic de pedra i, en arribar a la cruïlla amb pal indicador metàl·lic que hem vist a l’anada, seguim per la dreta, en direcció a la Pedrera del Pont Foradat. De seguida trobem una barraca de pedra seca en bon estat de conservació. Després d’un tram en pujada, arribem a la coneguda com Pedrera del Pont Foradat, una escampada de pedra fosca pel marge dret del corriol que ha anat caient del turonet.

Seguim amunt pel corriol fressat per on hem baixat abans i, en poca estona, tornem a ser al mirador de Punta Sabata. Ara seguim per la pista ampla en direcció nord, cap a la carretera del Pont de Vilomara i, en arribar a la cruïlla amb pal indicador que ja coneixem, girem per la pista de l’esquerra.

Als aproximadament 100 metres trobem un corriol no senyalitzat per l’esquerra que ens baixa, de nou, a la barraca amb porxo que ja hem visitat a l’anada. Petit descans i seguim camí per la pista de la dreta.

A la nova cruïlla seguim també per la dreta, en lleugera pujada i fent una doble ziga-zaga que, en un no res, ens portarà a la part alta de la pista i, poc després, al pont sobre l’autopista que, una vegada travessat, posa punt i final a la ruta d’avui.

Tot plegat, uns 7 quilòmetres fàcils i planers per una zona habitualment poc transitada. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !