Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Pont Foradat i Punta Sabata pel Camí de Les Arnaules (Manresa-Bages)

Segon dia de desconfinament parcial, després de moltes setmanes, que aprofitem per matinar i sortir a caminar una mica pels boscos propers a Manresa.

Iniciem la ruta abans de creuar el pont sobre l'autopista C-16. El camps ja estan prou verds i farcits de flors i, com avui fa un dia clar i lluminós, tot llueix encara més espectacular.

Creuem el pont sobre l’autopista i enfilem el camí en lleuger ascens que, una mica més enllà, ens permet la primera visió de Montserrat. Pels marges del camí anem trobant les primeres fors de primavera: lletereses, estepes blanques i negres, roselles, farigola, campanetes, sanguinàries, malves, jonçes, argelagues, panigrocs, llis blaus i alguna calabruixa escampada, de tant en tant. Un plaer pels sentits.

Poc després arribem a una cruïlla que seguirem per l’esquerra. El camí, amb vistes a l’autopista ens baixa ràpid a una zona de ruscs i una barraca de vinya de pedra seca. Aquí el camí no es veu gaire clar, així que decidim tornar enrere fins la cruïlla inicial.

De nou a la cruïlla inicial, seguim el corriol de l’esquerra que s’endinsa al bosc. És un tram d’ombra i molt agradable que en un moment ens deixa a la balconada sobre el Pont de Vilomara, a una cruïlla del Camí de Punta Sabata. Hi ha un pal indicador i bones vistes sobre el poble, el riu Llobregat i Montserrat. Al nord veiem la Muntanya de sal i, més lluny, el Pedraforca i el Port del Comte.

Ara seguirem per la pista de l’esquerra (Ruta M5) en direcció a la Carretera del Pont de Vilomara i, poc després, arribem a una nova cruïlla amb pal indicador. Per aquest corriol, tan pronunciat i relliscós, ja hem baixat en diverses ocasions, però avui amb la Carme, millor no córrer riscos. Decidim tornar enrere, per la pista principal fins la cruïlla anterior amb el pal indicador.

És una pista molt ampla (M5) que, en un no res, ens deixa a la Punta Sabata.

Aquí descansem una estona gaudint de les vistes al Pont de Vilomara i a Montserrat i, amb les forces recuperades, seguim camí en direcció sud, cap al Pont Foradat de Les Arnaules.

Fem un bon tram de baixada per camí molt fressat, a estones relliscós, i a la primera cruïlla no senyalitzada, seguim per la pista de la dreta per anar a buscar un parell de barraques de pedra seca i una caseta amb porxo que coneixem d’altres ocasions.

Dit i fet, seguim per la pista de la dreta, passem a tocar d’un parell de barraques de vinya, la primera en estat precari i la segona en bon estat de conservació. Poc després arribem a un prat verd, farcit de roselles.

Aquí s’acaba aquest tram de pista i, per tant, reculem una mica fins trobar la caseta amb porxo que comentàvem i on aprofitem per esmorzar una mica i recuperar forces.

Finalment, deixem la caseta i tornem a la pista, que seguim per la dreta. Ens fem un tip de fer fotos de flors de tota mena i de tots els colors.

Seguim per la pista principal i, ara en descens paral·lel a l’autopista, passem a tocar d’una nova barraca de vinya de dos cossos. Just al davant hi ha un exemplar, amb un verd intens, de Cydonia oblonga, col·loquialment Codonyer (català) o Membrillero (castellà).

Seguim baixant per la pista, travessem una cruïlla amb un pal indicador metàl·lic que ara deixem per l’esquerra i que a la tornada seguirem per pujar a la Cantera del Pont Foradat.

Una mica més avall arribem a una nova cruïlla amb uns grans rocs i una taula i bancs de pedra fosca. Seguim per la pista principal de terra, passem per una cruïlla senyalitzada amb pal indicador. Per la dreta baixaríem per l’antic camí del Pont de Vilomara, però nosaltres avui seguim rectes, en lleuger ascens, fins arribar a la part final de la pista, a un turonet, en forma de balconada, amb bones vistes del Pont de Vilomara i del seu pont gòtic sobre el Riu Llobregat.

Després d’unes quantes fotos, tornem a la pista principal i, poc després, la deixem per baixar al Pont Foradat.

El Pont Foradat o Pont de Les Arnaules és una meravella geològica de roca natural que segons internet, té una antiguitat d’uns 40 milions d’anys. Fa 27 metres de llargària i està a una alçada de quasi 11 metres sobre el Torrent de Cal Rena. L’amplitud de pont és d’uns 2,5 metres i cal vigilar amb les relliscades si el travessem en dies de pluja. El cert és que impressiona. Hi ha un corriol fressat per passar-lo per la dreta si no volem córrer riscos.

Seguim camí por un corriol que surt per la dreta, passem a tocar de la taula de pícnic de pedra i, en arribar a la cruïlla amb pal indicador metàl·lic que hem vist a l’anada, seguim per la dreta, en direcció a la Pedrera del Pont Foradat. De seguida trobem una barraca de pedra seca en bon estat de conservació. Després d’un tram en pujada, arribem a la coneguda com Pedrera del Pont Foradat, una escampada de pedra fosca pel marge dret del corriol que ha anat caient del turonet.

Poc després trobem una nova cruïlla per on hem passat abans i seguim per l’esquerra. Veiem de nou les dues barraques de pedra seca i arribem a la barraca amb porxo, ja coneguda, on tornem a descansar una estoneta curta.

Seguim camí per la pista i a la cruïlla anem per la dreta, en lleugera pujada i fent una doble ziga-zaga que, en un no res, ens portarà a la part alta de la pista i, poc després, al pont sobre l’autopista que, una vegada travessat, posa punt i final a la ruta d’avui.

Tot plegat, uns 5,5 quilòmetres fàcils i planers per una zona habitualment poc transitada. Val molt la pena.

Salut i bona caminada !